Salix exigua

Salix exigua és una espècie de Salze de la família de les Salicàcies, nativa de la major part d'Amèrica del Nord, excepte el sud-est i el llunyà nord, trobant-se des d'Alaska fins a Nova Brunswick, i al sud fins a Mèxic.

Salix exigua

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	126589236
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Malpighiales
Família	Salicaceae
Gènere	Salix
Espècie	Salix exigua Nutt.
Distribució

Detall de la planta

Fulles i ament

Descripció

Es tracta d'un arbust de fulla caduca que arriba a mesurar entre 4 i 7 m d'alçada, estenent-se gràcies a brots basals per a formar denses colònies. Les fulles són lanceolades estretes de color verd grisenc, amb sedosos pèls blancs sobretot quan són joves i el marge sencer o amb molt poques dents petites. Les flors són produïdes en aments a la primavera, després que apareguin les fulles. És dioica; els aments masculins mesuren fins a 10 cm de longitud i els aments femenins fins a 8 cm de longitud. El fruit és un conjunt de càpsules, cadascuna amb nombroses i diminutes llavors.

Usos

Aquest salze tenia molts usos per als nadius americans; les branques van ser utilitzades com a pals flexibles i materials de construcció, les branques més petites s'utilitzen per a fer cistelles, l'escorça es va fer servir per a la producció de cordes i, alhora, l'escorça i les fulles tenien diversos usos medicinals.

Taxonomia

Salix exigua va ser descrita per Thomas Nuttall i publicada a The North American Sylva 1(2): 75, l'any 1842.

Etimologia

• Salix: nom genèric llatí per al Salze, les seves branques i la seva fusta.
• exigua: epítet llatí que significa "exigua".

Sinonímia

Salix argophylla Nutt. Salix exigua var. exigua Salix exigua subsp. exigua Salix exigua var. luteosericea C.K.Schneid. Salix exigua var. nevadensis (S.Watson) C.K.Schneid. Salix exigua var. stenophylla (Rydb.) C.K.Schneid. Salix exigua var. virens Rowlee Salix fluviatilis var. argirophylla (Nutt.) Sarg. Salix fluviatilis var. argophylla (Nutt.) Sarg. Salix fluviatilis var. exigua (Nutt.) Sarg. Salix hindsiana var. tenuifolia (Andersson) Andersson ex C.K.Schneid. Salix hindsiana f. tenuifolia Andersson

Salix longifolia var. argophylla (Nutt.) S. Watson Salix longifolia var. exigua (Nutt.) Bebb Salix longifolia var. opaca Andersson Salix longifolia f. opaca (Andersson) C.K. Schneid. Salix longifolia var. opaca C.R. Ball Salix longifolia f. paucidenticulata Kuntze Salix luteosericea Rydb. Salix malacophylla Nutt. ex Ball Salix nevadensis S.Watson Salix stenophylla Rydb.

Bibliografia

• Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II. 597 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
• Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A. Cronquist. 2005. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
• Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
• Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
• Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
• Schwegman, J. E. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
• Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
• Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
• Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.