Salomon Jadassohn

compositor alemany

Salomon Jadassohn (Breslau, Silèsia, 13 d'agost de 1831 - Leipzig, Imperi Alemany, 1 de febrer de 1902) fou un compositor i teòric alemany del segle xix.

Infotaula de personaSalomon Jadassohn
Salomon Jadassohn.jpg
Fotografia del gran teòric musical
Biografia
Naixement13 agost 1831 Modifica el valor a Wikidata
Breslau Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsL. Lübbenau
Hector Ollivier
Oliver
H. Olivier Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg, director d'orquestra, pedagog musical, teòric musical, professor d'universitat, director de cor, pianista i teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsMoritz Hauptmann, Julius Rietz, Franz Liszt i Ernst Friedrich Richter Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRuben Liljefors, Sara Wennerberg-Reuter i Rudolf Cahn-Speyer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 7fqT0ANavD2aEk9DR5utxI Musicbrainz: 2ad7a7bf-8ca2-4cf9-aa6d-bd6785dc0a5a Discogs: 3448542 IMSLP: Category:Jadassohn,_Salomon Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià al Conservatori de Leipzig i després fou deixeble de Franz Liszt a Weimar i de Hauptmann a Leipzig, on fixà la residència. El 1866 fou nomenat director de la societat coral Psalterion, el 1871 professor de teoria, composició i instrumentació del Conservatori, on va tenir distingits alumnes.

Entre les seves nombroses composicions cal mencionar una sèrie d'obertures en forma de cànon; serenates per a orquestra; música di camera; preludis i fuges per a piano; Salm C., per a 8 veus, solos i orquestra; altres obres diverses per a cor mixt, amb orquestra i sense, i nombroses melodies vocals.

A més, deixà les següents obres teòriques:

  • Harmonielehre: (1883) traduïda al francès, anglès, holandès i italià. Amb moltes edicions.
  • Lehrbuch der Kontrapunkts: (1884), traduída al francès i l'italià.
  • Die Lehre vom Kanon und von der Fuge: (1884).
  • Die formen in den Werken der Tonkunst: (1889)
  • Lehrbuch der Instrumentation: (1889)
  • Die Kunst zu moduliren und zu praeludiren: (1898)
  • Methodik des musiktheoretischen Unterrichts: (1898)
  • Das Tonbewusstsein: die Lehre von der musikalischen From: (1899)
  • Das Wesen der Melodie in der Tonkust: (1899)
  • Dar Generalbass: (1901)

Llistat d'obres musicalsModifica

SimfoniesModifica

  • Simfonies 1 en do major, Op.24 (1861)
  • Simfonies 2 en la major, Op.28 (1865)
  • Simfonies 3 en re menor, Op.50 (1876)
  • Simfonies 4 en do menor, Op.101 (1889)

Concerts per a veu i orquestraModifica

  • Concert per a piano 1 en do menor, Op.89 (1887)
  • Concert per a piano 2 en fa menor, Op.90 (1888)

Música de cambraModifica

  • Cavatina per a cello i orquestra, Op.120
  • Sextet per a piano a 4 mans, 2 violins, viola, cello, Op.100 (1888)
  • Quintet de piano 1 en do menor, Op.70 (1883)
  • Quintet de piano 2 en fa major, Op.76 (1884)
  • Quintet de piano 3 en sol menor, Op.126 (1895)
  • Quartet de piano 1 en do menor, Op.77 (1884)
  • Quartet de piano 2 en sol major, Op.86 (1887)
  • Quartet de piano 3 en la menor, Op. 109 (1890)
  • Quartet de corda 1 en sol menor, Op.10 (1858)
  • Quartet de corda 2, Op.12
  • Quartet de corda 3, Op.18 (2009)
  • Quartet de corda 4, Op.22 (2009)
  • Trio de piano 1 en fa major, Op.16 (1858)
  • Trio de piano 2 en mi major, Op.20 (1860)
  • Trio de piano 3 en sol menor, Op.59 (1880)
  • Trio de piano 4 en sol menor, Op.85 (1887)
  • Sonata de violí en sol menor, Op.5 (1857)

Llista d'alumnesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salomon Jadassohn
  1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 1013. (ISBN-84-239-4551-0)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 1115. (ISBN 84-239-4523-5)
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 176. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1503 (ISBN 84-239-4579-0)
  5. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 1176. (ISBN-84-239-4554-5)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1341. (ISBN 84-7291-226-4)