Saló Kitty

pel·lícula de 1975 dirigida per Tinto Brass
(S'ha redirigit des de: Salon Kitty)
Per a altres significats, vegeu «Saló Kitty (bordell)».

Saló Kitty (títol original: Salon Kitty) és una pel·lícula franco-germano-italiana dramàtica i eròtica dirigida per Tinto Brass, estrenada el 1976. Ha estat doblada al català.[1] Està basada en la novel·la del mateix nom de Peter Norden,[2] que cobreix els esdeveniments de la vida real de l'operació Salon Kitty, sota la qual el Sicherheitsdienst es va fer càrrec d'un car prostíbul a Berlín, va punxar telèfons, i va substituir totes les prostitutes per espies entrenades, per tal de recollir informació sobre diversos membres del Partit Nazi i dignataris estrangers.

Infotaula de pel·lículaSaló Kitty
Salon Kitty Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióKen Adam Modifica el valor a Wikidata
GuióEnnio De Concini i Tinto Brass Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFiorenzo Carpi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSilvano Ippoliti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTinto Brass Modifica el valor a Wikidata
VestuariUgo Pericoli Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTitanus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2 març 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula d'explotació sexual i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaSaló Kitty (bordell) i Kitty Schmidt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBerlín Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0075163 Filmaffinity: 319020 Allocine: 12962 Rottentomatoes: m/salon_kitty Letterboxd: salon-kitty Allmovie: v158991 TCM: 484021 TMDB.org: 40394 Modifica el valor a Wikidata

Es considera un dels progenitors del gènere Nazisploitation.[3][4][5]

Als Estats Units la pel·lícula va ser editada alleugerint els aspectes polítics per facilitar el màrqueting com a pel·lícula de sexplotació i es va estrenar sota el títol Madam Kitty amb una classificació X. Blue Underground Video, per a la versió sense tallar, ha cedit la classificació X per a un llançament de DVD i Blu-ray sense classificació.

Argument modifica

 
Teresa Ann Savoy a la pel·lícula

Alguns mesos després del començament de la Segona Guerra Mundial, el Tercer Reich aconsegueix el control del més luxós dels bordells berlinesos, el Saló Kitty, la vocació del qual no és més únicament de proveir la seva clientela, sinó també d'espiar, de treure'n confidències. Sobretot quan es tracta de dignataris estrangers, d'homes de negocis i oficials alemanys. Encarregat, a l'ombra, de dirigir l'establiment, Wallenberg, un nazi arrivista, selecciona les noies més boniques i les més fanàtiques. A la vegada prostitutes i espies, compleixen perfectament la seva missió. Fins al dia que una d'elles, Margharita, s'enamora d'un capità de la Luftwaffe hostil a Hitler.[6]

Repartiment modifica

Producció modifica

Saló Kitty es va rodar principalment als Dear Studios de Roma, amb algunes localitzacions addicionals a Alemanya. El dissenyador de producció Ken Adam havia patit recentment una crisi nerviosa mentre treballava a Barry Lyndon, i va descriure la seva participació en aquesta pel·lícula com a creativament regenerativa. Ha afirmat que la producció va ser agradable i que creu que Saló Kitty està "subestimada".[7] Adam va basar el seu disseny de l'apartament de Wallenberg en els seus propis records de l'apartament de la seva família a Berlín, durant la Segona Guerra Mundial. L'enorme oficina de Wallenberg, tot i que un conjunt, suposadament compta amb un terra de marbre real, ja que era més barat utilitzar marbre real que crear una versió de maqueta.[8]

Els vestits i els uniformes de la pel·lícula van ser dissenyats per Ugo Pericoli i Jost Jacob, i van ser construïts per Tirelli Costumi de Roma. Adam va acreditar a Jacob el disseny dels uniformes "pervertits" que porta Wallenberg al llarg de la pel·lícula.[8]

Estrena i recepció modifica

Saló Kitty es va estrenar a Itàlia el 2 de març de 1976.[9]

En una revisió en el moment de l'estrena al Regne Unit, el Monthly Film Bulletin va trobar que la pel·lícula contenia "un guió que no fa més que acumular les perversions el més ràpid possible (la caracterització gairebé no s'eleva per sobre l'estoc nazi pesat, mentre que la motivació és constant, i risiblement, crua)" i esperava que "els directors italians examinaran aviat el seu historial recent de les atrocitats de l'Alemanya nazi (La caduta degli dei, Il portiere di notte, i ara Saló Kitty) i abandonarem el tema durant molt de temps."[10]

Referències modifica

  1. esadir.cat. Saló Kitty. esadir.cat. 
  2. Zavattini, Cesare. L'ultimo schérmo: cinema di guerra, cinema di pace. EDIZIONI DEDALO, 1984. 
  3. Stéphane François. Le nazisme revisité. Berg International, 2008. 
  4. Cult Cinema. Cult Cinema. John Wiley and Sons, 2011. 
  5. Dassanowsky, Robert. The Third Reich as Bordello and Pig Sty: Between Critical Neodecadence and Hyperbole of Degeneration in Tinto Brass' Salon Kitty. Nazisploitation! The Nazi Image in Low-Brow Cinema and Culture. Continuum, 2011.  pgs. 115-134. ISBN 978-1441183590
  6. «Salon Kitty». The New York Times.
  7. Frayling, Christopher. Ken Adam: The Art of Production Design. Londres: Farber & Farber, 2005, p. 207. ISBN 0-571-23109-8. 
  8. 8,0 8,1 Frayling, p 205.
  9. «Salon Kitty». Filmportal.de. [Consulta: 18 gener 2016].
  10. Badder, David (1977). «Salon Kitty». Monthly Film Bulletin 44 (516) (British Film Institute): 196–197. ISSN 0027-0407. 

Enllaços externs modifica