Obre el menú principal

La salsa de soia o de soja és una preparació fermentada feta a base de soia, aigua i sal, a la que se li sol afegir blat torrat, però no sempre. La salsa de soia va ser inventada a la Xina, on ha estat utilitzada com a condiment des de fa 2.500 anys. S'utilitza àmpliament a l'Àsia oriental i sud-oriental i cada vegada més apareix a la cuina occidental. Al Japó se l'anomena shôyu (o tamari, quan no conté cereals en la seva composició).

Infotaula de menjarSalsa de soia
Sushi making 3.jpg
Origen
País d'origen Japó
Gastronomia Gastronomia del Perú
Detalls
Tipus salsa i menjar a base de soja
Ingredients principals soy bean Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Salsa de soia

Contingut

Producció tradicionalModifica

S'elabora tradicionalment mitjançant la fermentació de grans de soia amb blat torrat partit, que es posen en blocs i se submergeixen i treuen diverses vegades en un brou fred d'aigua i sal. El procés dura prop d'un any en olles de fang, i de vegades se li agreguen bolets secs com xampinyons. Al Japó és il·legal produir o importar salsa de soia artificial i per tant totes les salses de soia japoneses s'elaboren a la manera tradicional.

Producció hidrolitzada artificialmentModifica

S'anomena salsa de soia química (化學醬油 en xinès). És una invenció moderna, és generalment la salsa de soia que es pot aconseguir en supermercats comuns i s'elabora amb un procés més ràpid i barat que el tradicional, obtenint-se un producte de sabor no tan intens i més salat. És un condiment relativament barat, ric en proteïnes i nutritiu. Amb la millora dels mètodes, equips de manufactura i investigacions contínues s'ha incrementat ràpidament la seva producció en molts països del món. Es produïx mitjançant hidròlisi química partint de farina de soia desgreixada, colorant de caramel, xarop de blat de moro o altres endolçants, extracte de malta i de vegades glutamat monosòdic sense cap procés de fermentació.

Algunes salses de soia artificial tenen potencials riscos de salut perquè contenen cloropropanols carcinògens 3-MCPD (3-clor-1,2-propanediol) i 1,3-DCP (1,3-diclor-2-propanol) els quals són subproductes de la hidròlisi de l'àcid hidroclòric.[1] 3-MCPD està regulada a Europa i Estats Units després d'una acció regulatòria en 2001 en el Regne Unit, però 1,3-DCP no està regulada i pot causar càncer i transferir defectes genètics a la descendència.[2]

HistòriaModifica

La salsa de soia és un dels condiments més antics del món i té el seu origen a la Xina, cap al final de la dinastia Zhou. Des de molt temps abans, s'acostumava a conservar les carns amb sal i el subproducte líquid que s'obtenia s'aprofitava com a condiment. Quan el budisme es va propagar per l'Orient Llunyà, el vegetarianisme es va estendre amb ell, el que va dur que es busquessin substituts vegetals per als antics condiments que contenien carn. Un d'aquests substituts era una pasta salada i fermentada de grans de soia, precursora de la salsa de soia moderna. Amb el temps el seu ús es va propagar a altres països asiàtics, com el Japó, Filipines, Malàsia, Indonèsia, etc., sent un condiment central en les cuines d'aquests països. Amb el procés de globalització, la salsa de soia pot ser trobada en els comerços, llars i cuines de tot el món, tant en Orient com a Occident.

UsosModifica

És ideal per acompanyar menjars tant orientals com occidentals ja siguin verdures fregides, arròs, arrebossats, com també sopes, o fins i tot algunes gotes afegides a amanides o estofats, a més a més també pot ser inclosa amb les carns, ja que el seu sabor és ideal per a marinar-les o fregir-les com peix, pollastre, vedella, porc, etc.

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salsa de soia  
  1. Food Standards Agency (2001-06-20). "Some Soy Sauce Products To Be Removed". Nota de premsa. Consulta: 2008-01-07.
  2. barchronicle(Philippine government)