Salt de llargada

prova d'atletisme
(S'ha redirigit des de: Salt de Llargada)

El salt de llargada és una prova atlètica que consisteix a agafar embranzida corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el màxim que puguis sense fer nul. S'ha de saltar sobre un banc de sorra. La distància del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la marca més endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta.

Infotaula d'esportSalt de llargada
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Tipussalt horitzontal i salt sobre cavall Modifica el valor a Wikidata

És una prova dels Jocs Olímpics en categoria masculina des d'Atenes 1896 i en femenina des de Londres 1948.

Història modifica

 
Halteres utilitzat en jocs atlètics a l'antiga Grècia.
Posicions en un salt de llargada. El saltador de l'esquerra realitza una premsa isòmetrica distintiva, principalment aplicant pressió cap avall sobre la seva cama posterior doblegada. Això actua com un mitjà per carregar prèviament els músculs abans de fer el salt. Els halteres es balancejaven cap amunt i cap avall abans d'enlairar-se en un ascens. El saltador a la seva dreta es troba a mig vol i realitza una flexió i una flexió distintiva de les cames per tal d'augmentar la distància del salt. El gerro de la dreta mostra un saltador que arriba a terra.

El salt de llargada és l'única prova de salt coneguda de les proves de pentatló originals dels Jocs Olímpics de l'antiga Grècia. Totes les proves dels Jocs Olímpics havien d'actuar inicialment com una forma d'entrenament per a la guerra. El salt de llargada va sorgir probablement perquè reflectia l'encreuament d'obstacles com rieres i barrancs.[1] Després d'investigar les representacions supervivents de la prova antiga, es creu que, a diferència de la prova moderna, als atletes només se'ls permetia una sortida curta.[1] Els atletes portaven un pes a cada mà, que s'anomenaven halteres (entre 1 i 4,5 kg). Aquests pesos es feien girar cap endavant a mesura que l'atleta saltava per augmentar l'impuls. Es creia comunament que el saltador llançava els pesos darrere seu en l'aire per augmentar el seu impuls cap endavant; tanmateix, els halteres es mantenien durant tota la durada del salt. Balançant-los cap avall i cap enrere al final del salt canviant el centre de gravetat de l'atleta i permetent que l'atleta estirés les cames cap a fora, augmentant la seva distància. El salt en si es feia a partir del bater ("allò que es trepitja"). El més probable és que fos un simple tauler col·locat a la pista de l'estadi que es retirava després de la prova. Els saltadors aterraven en el que s'anomenava una skamma ("zona excavada"). La idea que es tractés d'un pou ple de sorra és errònia. La sorra al pou de salt és un invent modern.[2] La skamma era només una àrea temporal excavada per a l'ocasió i no una cosa que romangués en el temps.

El salt de llargada estava considerat una de les proves més difícils dels Jocs, ja que es requeria una gran habilitat. Sovint es tocava música durant el salt i Filostrat diu que els tubs de vegades acompanyaven el salt per tal de proporcionar un ritme als moviments complexos dels halteres de l'atleta.[1] Filostrat es cita dient: «Les regles consideren el salt com la més difícil de les competicions, i permeten que el saltador tingui avantatges en el ritme amb l'ús de la flauta, i en el pes amb l'ús del cabestre».[3] El més destacat en l'antic esport va ser un home anomenat Quionis d'Esparta, que als Jocs Olímpics del 656 aC va fer un salt de 7,05 m.[4]

Hi ha hagut algunes discussions per part dels estudiosos moderns sobre el salt de llargada. Alguns han intentat recrear-lo com un triple salt. Les imatges proporcionen l'única prova de l'acció, per la qual cosa és més ben rebut que s'assembla molt al salt de llargada d'avui. La raó principal per la qual alguns volen anomenar-lo un triple salt és la presència d'una font que afirma que hi havia una vegada un salt antic de cinquanta-cinc peus fet per un home anomenat Phayllos.[5]

El salt de llargada ha format part de la competició olímpica moderna des de la creació dels Jocs Olímpics el 1896. El 1914, el doctor Harry Eaton Stewart va recomanar el "salt ample de carrera" com a esdeveniment d'atletisme estandarditzat per a dones.[6] No obstant això, no va ser fins al 1948 que el salt de llargada femení es va afegir al programa d'atletisme olímpic.

Rècords modifica

* Actualitzat a 25 de febrer de 2024[7][8]

Marca Vent[9][10] Atleta Estat Data Lloc
Mundial (WR)[11] Homes[12] 8.95 +0.3 Mike Powell   Estats Units 30 d'agost de 1991 Tòquio, Japó
Dones 7.52 +1.4 Galina Txistiakova   Unió Soviètica 11 de juny de 1988 Leningrad, Unió Soviètica
Olímpic (OR)[13] Homes 8.90 +2.0 Bob Beamon   Estats Units 18 d'octubre de 1968 Ciutat de Mèxic, Mèxic
Dones 7.40 N/A Jackie Joyner-Kersee   Estats Units 29 de setembre de 1988 Seül, Corea del Sud
Europeu (EU) Homes 8.86 +1.9 Robert Emmiyan   Unió Soviètica 22 de maig de 1987 Tsaghkadzor, Unió Soviètica
Dones 7.52 +1.4 Galina Txistiakova   Unió Soviètica 11 de juny de 1988 Leningrad, Unió Soviètica
Americà (AM) Homes 8.95 +0.3 Mike Powell   Estats Units 30 d'agost de 1991 Tòquio, Japó
Dones 7.49 +1.3 Jackie Joyner-Kersee   Estats Units 22 de maig de 1994 Nova York, Estats Units
Africà (AF) Homes 8.65 +1.3 Luvo Manyonga   Sud-àfrica 22 d'abril de 2017 Potchefstroom, Sud-àfrica
Dones 7.17 +1.1 Ese Brume   Nigèria 29 de maig de 2021 Chula Vista, Estats Units
Asiàtic (AS) Homes 8.48 +0.6 Mohamed Salman Al Khuwalidi   Aràbia Saudita 2 de juliol de 2006 Sotteville, França
Dones 7.01 +1.4 Weili Yao   R.P. de la Xina 5 de juny de 1993 Jinan, Xina
Oceànic (OC) Homes 8.54 +1.7 Mitchell Watt   Austràlia 29 de juliol de 2011 Estocolm, Suècia
Dones 7.13 +1.8 Brooke Stratton   Austràlia 9 de juliol de 2022 Chula Vista, Estats Units

Atletes amb millors marques mundials modifica

* Actualitzat a 25 de febrer de 2024[14][15]

Millors marques masculines modifica

Rànquing Marca Atleta País Data Lloc
1. 8.95 Mike Powell   Estats Units 30 d'agost de 1991 Tòquio
2. 8.90A Bob Beamon [16]   Estats Units 18 d'octubre de 1968 Ciutat de Mèxic
3. 8.87 Carl Lewis   Estats Units 30 d'agost de 1991 Tòquio
4. 8.86A Robert Emmiyan   Unió Soviètica 22 de maig de 1987 Tsakhkadzor
5. 8.74 Larry Myricks   Estats Units 18 de juliol de 1988 Indianapolis
6. 8.74A Erick Walder   Estats Units 2 d'abril de 1994 El Paso
7. 8.74 Dwight Phillips   Estats Units 7 de juny de 2009 Eugene
8. 8.73 Irving Saladino   Panamà 24 de maig de 2008 Hengelo
9. 8.71 Iván Pedroso   Cuba 18 de juliol de 1995 Salamanca
10. 8.69 Tajay Gayle   Jamaica 28 de setembre de 2019 Doha

Millors marques femenines modifica

Rànquing Marca Atleta País Data Lloc
1. 7.52 Galina Txistiakova   Unió Soviètica 11 de juny de 1988 Leningrad
2. 7.49 Jackie Joyner-Kersee   Estats Units 22 de maig de 1994 Nova York
3. 7.48 Heike Drechsler   RDA 9 de juliol de 1988 Neubrandenburg
4. 7.43 Anişoara Cuşmir-Stanciu   Romania 4 de juny de 1983 Bucarest
5. 7.42 Tatyana Kotova   Rússia 23 de juny de 2002 Annecy
6. 7.39 Yelena Belevskaya   Unió Soviètica 18 de juliol de 1987 Briansk
7. 7.37 Inessa Kravets   Unió Soviètica 11 de juny de 1988 Kíev
8. 7.33 Tatiana Lébedeva   Rússia 31 de juliol de 2004 Tula
9. 7,31 Yelena Khlopotnova   Unió Soviètica 12 de setembre de 1985 Alma Atá
Marion Jones   Estats Units 12 d'agost de 1998 Zúri
Brittney Reese   Estats Units 2 de juliol de 2016 Eugene

Campions olímpics modifica

Jocs Any Atleta Estat Marca
Atenes 1896 Homes Ellery Clark   Estats Units 6,35
Dones No participaren
París 1900 Homes Alvin Kraenzlein   Estats Units 7,185
Dones No participaren
Saint Louis 1904 Homes Meyer Prinstein   Estats Units 7,34
Dones No participaren
Londres 1908 Homes Francis Irons   Estats Units 7,48
Dones No participaren
Estocolm 1912 Homes Albert Gutterson   Estats Units 7,60
Dones No participaren
Anvers 1920 Homes William Petterson   Suècia 7,15
Dones No participaren
París 1924 Homes William DeHart Hubbard   Estats Units 7,445
Dones No participaren
Amsterdam 1928 Homes Edward Hamm   Estats Units 7,73
Dones No es disputaren
Los Angeles 1932 Homes Edward Gordon   Estats Units 7,64
Dones No es disputaren
Berlín 1936 Homes Jesse Owen   Estats Units 8,06
Dones No es disputaren
Londres 1948 Homes William Steele   Estats Units 7,82
Dones Olga Gyarmati   Hongria 5,69
Hèlsinki 1952 Homes Jerome Biffle   Estats Units 7,57
Dones Ivette Williams   Nova Zelanda 6,24
Melbourne 1956 Homes Gregory Curtis Bell   Estats Units 7,83
Dones Elzbieta Dunska-Krzesinska   Polònia 6,23
Roma 1960 Homes Ralph Boston   Estats Units 8,12
Dones Vera Krepkina   Unió Soviètica 6,37
Tokio 1964 Homes Lynn Davies   Regne Unit 8,07
Dones Mary Rand   Regne Unit 6,76
Ciutat de Mèxic 1968 Homes Bob Beamon   Estats Units 8,90
Dones Viorica Viscopoleanu   Romania 6,82
Múnic 1972 Homes Randell Luvelle Williams   Estats Units 8,24
Dones Heidemarie Rosendahl   RFA 6,78
Mont-real 1976 Homes Arnie Robinson   Estats Units 8,35
Dones Angela Voigt   RDA 6,72
Moscú 1980 Homes Lutz Dombrowski   RDA 8,54
Dones Tatyana Kulpakova   Unió Soviètica 7,06
Los Angeles 1984 Homes Carl Lewis   Estats Units 8,54
Dones Anisoara Stanciu   Romania 6,96
Seül 1988 Homes Carl Lewis   Estats Units 8,72
Dones Jackie Joyner-Kersee   Estats Units 7,40
Barcelona 1992 Homes Carl Lewis   Estats Units 8,67
Dones Heike Drechsler   Alemanya 7,14
Atlanta 1996 Homes Carl Lewis   Estats Units 8,50
Dones Chioma Ajunwa   Nigèria 7,12
Sidney 2000 Homes Iván Pedroso   Cuba 8,55
Dones Heike Drechsler   Alemanya 6,99
Atenes 2004 Homes Dwight Phillips   Estats Units 8,59
Dones Tatiana Lébedeva   Rússia 7,07
Pequín 2008 Homes Irving Saladino   Panamà 8,34
Dones Maurren Higa Maggi   Brasil 7,04
Londres 2012 2012 Homes Greg Rutherford   Regne Unit 8,31
Dones Brittney Reese   Estats Units 7,12
Rio de Janeiro 2016 2016 Homes Jeffrey Henderson   Estats Units 8,38
Dones Tianna Bartoletta   Estats Units 7,17
Tòquio 2020 2021 Homes Miltiadis Tentoglu   Grècia 8,41
Dones Malaika Mihambo   Alemanya 7,00

Campions mundials modifica

Seu Any Atleta Estat Marca
Hèlsinki 1983 Homes Carl Lewis   Estats Units 8.55
Dones Heike Drechsler   RDA 7.27
Roma 1987 Homes Carl Lewis   Estats Units 8.67
Dones Jackie Joyner-Kersee   Estats Units 7.36
Tokio 1991 Homes Mike Powell   Estats Units 8.95
Dones Jackie Joyner-Kersee   Estats Units 7.32
Stuttgart 1993 Homes Mike Powell   Estats Units 8.59
Dones Heike Dauter   Alemanya 7.11
Gotemburgo 1995 Homes Iván Pedroso   Cuba 8.70
Dones Fiona May   Itàlia 6.98
Atenes 1997 Homes Iván Pedroso   Cuba 8.70
Dones Liudmila Galkina   Rússia 7.05
Sevilla 1999 Homes Iván Pedroso   Cuba 8.70
Dones Niurka Montalvo   Espanya 7.06
Edmonton 2001 Homes Iván Pedroso   Cuba 8.70
Dones Fiona May   Itàlia 7.02
París 2003 Homes Dwight Phillips   Estats Units 8.32
Dones Eunice Barber   França 6.99
Hèlsinki 2005 Homes Dwight Phillips   Estats Units 8.60
Dones Tianna Madison   Estats Units 6.89
Osaka 2007 Homes Irving Saladino   Panamà 8.57
Dones Tatiana Lébedeva   Rússia 7.03
Berlín 2009 Homes Dwight Phillips   Estats Units 8.54
Dones Brittney Reese   Estats Units 7.10
Daegu 2011 Homes Dwight Phillips   Estats Units 8.45
Dones Brittney Reese   Estats Units 6.82
Moscou 2013 Homes Aleksandr Menkov   Rússia 8.54
Dones Brittney Reese   Estats Units 7.01
Pequín 2015 Homes Greg Rutherford   Regne Unit 8.41
Dones Tianna Bartoletta   Estats Units 7.14
Londres 2017 Homes Luvo Manyonga   Sud-àfrica 8.48
Dones Brittney Reese   Estats Units 7.02
Doha 2019 Homes Tajay Gayle   Jamaica 8.69
Dones Malaika Mihambo   Alemanya 7.30
Oregon 2022 Homes Wang Jianan   R.P. de la Xina 8.36
Dones Malaika Mihambo   Alemanya 7.12
Budapest 2023 Homes Miltiadis Tentoglou   Grècia 8.52
Dones Ivana Vuleta   Sèrbia 7.14

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Swaddling, Judith. The Ancient Olympic Games. University of Texas Press, 1999. ISBN 0292777515. 
  2. Miller, p. 66
  3. Miller, p. 67
  4. «Ancient Origins». The Times/The Sunday Times. Arxivat de l'original el 11 març 2007. [Consulta: 29 octubre 2006].
  5. Miller, p. 68
  6. Tricard, Louise Mead. American Women's Track & Field: A History, 1895 Through 1980. McFarland & Company, 1 juliol 1996, p. 60–61. ISBN 0-7864-0219-9. 
  7. «Rècords salt de llargada masculí» (en anglès). World Ahtletics. [Consulta: 25 febrer 2024].
  8. «Rècords salt de llargada femení» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 25 febrer 2024].
  9. «Long Jump Men - Records». World Athletics. Arxivat de l'original el 28 de maig 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  10. «Long Jump Women - Records». World Athletics. Arxivat de l'original el 3 de juny 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  11. Nuttman, Daniel. «Who holds the long jump world record?». The Sun, 03-03-2023. Arxivat de l'original el 19 de març 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  12. «Michael Anthony POWELL». Olympics. Arxivat de l'original el 12 maig 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  13. Nag, Utathya. «Olympic records in jump events – Of Beamonesque leaps and defying gravity». Olympics, 22-08-2021. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2022. [Consulta: 3 juny 2023].
  14. «Millors marques de tots els temps - Salt de llargada masculí» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2025].
  15. «Millors marques de tots els temps - Salt de llargada femení» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2024].
  16. Keiter, L.; Christianson, D. Fifty Years Behind the Microphone: The Les Keiter Story. University of Hawaii Press, 1991, p. 130. ISBN 978-0-8248-1388-8 [Consulta: 3 juny 2023]. 

Bibliografia modifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salt de llargada