Salvador Brotons i Soler

compositor i director d'orquestra català
(S'ha redirigit des de: Salvador Brotons)

Salvador Brotons i Soler (Barcelona, 17 de juliol de 1959) és un flautista, compositor i director d'orquestra català. Després de trenta-tres anys dirigint la Vancouver Symphony Orchestra de Vancouver (Washington), des de la temporada 2022-2023 és el director titular de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat.[1]

Plantilla:Infotaula personaSalvador Brotons i Soler

Brotons dirigint la Banda Municipal de Barcelona (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalConservatori de Música de Barcelona
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, direcció d'orquestra i flute performance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCompositor i director d'orquestra
GènereMúsica clàssica
EstilMúsica per a bandes
ProfessorsAntoni Ros-Marbà, Xavier Montsalvatge i Manuel Oltra
InstrumentFlauta
Grup de músicaBanda Municipal de Barcelona
Orquestra Simfònica del Vallès
Obra
Obres destacables
Premis
"Arts Council" atorgat pel Clark County i la ciutat de Vancouver

Lloc websalvadorbrotons.com… Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d51e9895-1a6f-44f5-8d83-2073145dd669 Discogs: 2213932 Modifica el valor a Wikidata

Biografia i carrera musical

modifica

Estudià flauta amb el seu pare, realitzà els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona i hi aconseguí els títols superiors de flauta, composició i direcció d'orquestra. Els seus mestres foren Antoni Ros-Marbà, Xavier Montsalvatge i Manuel Oltra. Va ser primer flauta de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1977-1985) i de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1981-1985).

L'any 1983 va rebre el premi Ciutat de Barcelona per la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia, Resplendor, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra. L'any 1985, una beca Fulbright li va permetre estudiar a la Florida State University, als Estats Units, on es va doctorar en música. El 1987 fou nomenat director de l'orquestra de la universitat de Portland, als Estats Units, on residí fins al 1997.

Ha estat assistent de l'orquestra simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l'Oregon Sinfonietta (1990-93) i de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-91), i de l'orquestra de la Portland State University (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d'orquestra, literatura, i història de la música.

Des de l'any 1991 als EUA és el director titular de la Vancouver Symphony Orchestra (Estat de Washington) al davant de la qual ha estat distingit amb el premi "Arts Council" atorgat pel Clark County i la ciutat de Vancouver.[2] En el nostre país ha estat el director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès (1998-2002) i de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears (1998-2001). També exerceix de professor de direcció d'orquestra i composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

 
Concert a la plaça del Rei, juliol de 2014, on s'interpretaren fragments de l'obra Catalunya 1714

Entre les seves composicions destaquen l'òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Commemorativa per a orquestra (Orquestra RTVE, 1995), Concert de flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo, Sicília-Itàlia, 1997), l'opereta en dos actes Abans del Silenci per encàrrec de la Coral Polifònica de Granollers (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundació Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia Vitae (University of Arizona, 2000), el Septet Prada 1950 (Festival Pau Casals a Prada, França 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic 2001), el conte orquestral Liliana sobre un poema d'Apel·les Mestres i l'òpera per a nens El mercader dels somnis (UNICEF 2002).

També ha compost diverses sardanes: Port de la Selva (1979), Amunt (1978), Les encaixades (premiada en la XII Nit de la Sardana amb el Premi Joventut 1983), Synera, Germanor (1990), Atlanta 96 (premiada i estrenada a l'inici dels Jocs Olímpics 1996), Germanor (premi SGAE 2000), Badalona 2010 (composta en ocasió de la Capitalitat de la Cultura catalana d'aquesta ciutat i estrenada per la Banda simfònica de Badalona).

L'any 2013 va publicar un disc amb obres per a banda simfònica de Joan i Ricard Lamote de Grignon. El mateix any va anunciar l'estrena de l'obra Catalunya 1714, una suite inspirada en la Manifestació de l'11 de setembre de 2012 i que serviria per cloure la temporada de la Banda Municipal de Barcelona.[3] Finalment l'estrena va ser el 19 de juliol de 2014 a la sala gran de l'Auditori de Barcelona, on el mateix autor va dirigir l'OBC, amb acompanyament de la Coral Càrmina, el Cor de Cambra de Granollers i el Cor Amics de la Unió, en una versió simfònico-coral.[4]

L'estiu de l'any 2010 compon la Simfonia núm. 5, op. 117 Mundus Noster que s'estrena a l'Auditori de Barcelona l'11 de març del 2011 amb la presència de l'autor.

El 25 de maig del 2022 el van nomenar director titular de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, càrrec que desenvoluparà a partir de la temporada 2022-2023, tot substituint a Josep Ferré.

Per les seves composicions ha rebut el Premio Nacional de España (1977) per a les Quatre peces per a cordes, el Premi Jove d'Or (1980) i el Premi Ciutat de Barcelona per a la seva Primera simfonia i per a Absències per a narrador i orquestra (1986), el Premi de la Southeastern Composers League per a la seva Sinfonietta da camera (1986), el Premi de Composició de Flauta de l'Orquestra de Flauta de Madison University (1987) per a la seva Suite de flautes i el Premi Reina Sofía (1991) per a l'obra Virtus per a orquestra.[5]

Referències

modifica
  1. «L'Orquestra Simfònica Sant Cugat presenta nou director i nova temporada». Tot Sant Cugat. [Consulta: 28 gener 2024].
  2. «Maestro Brotons Receives Lifetime Achievement Award From Clark County Arts Commission». Vancouver Symphony Orchestra. [Consulta: 28 gener 2024].
  3. Cervantes, Xavier «La banda de l'entusiasme». Ara, 07-12-2013 [Consulta: 20 juliol 2014].
  4. «Catalunya 1714». l'Auditori de Barcelona. [Consulta: 20 juliol 2014].[Enllaç no actiu]
  5. «Salvador Brotons: Symphony no. 6 “Concise” / Rebroll / Obstinacy / Glosa de l’Emigrant». Naxos. [Consulta: 28 gener 2024].

Bibliografia

modifica
  • Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla Girona: SOM, 2002

Enllaços externs

modifica