Salvador Canals y Vilaró
Salvador Canals y Vilaró (San Juan de Puerto Rico, 4 d'octubre de 1867 - Barcelona, 1938) fou un polític i periodista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica
Nom original | (es) Salvador Canals Vilaró |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 4 octubre 1867 San Juan (Puerto Rico) |
Mort | 1938 (70/71 anys) Barcelona |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
1 de maig de 1903 – 30 de març de 1907 | |
Circumscripció | Valls[1] |
19 de juliol de 1907 – 14 d'abril de 1910 | |
← - - → | |
Circumscripció | Àvila |
13 de maig de 1910 – 10 de gener de 1918 | |
← ? | |
Circumscripció | Alacant |
20 de setembre de 1919 – 2 d'octubre de 1920 | |
Circumscripció | Xàtiva |
20 de desembre de 1920 – 6 d'abril de 1923 | |
Circumscripció | Lleida |
4 de maig de 1923 – 5 de setembre de 1923 | |
- → | |
Circumscripció | Alacant |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | periodista, polític, assagista |
Partit | Partit Conservador |
Premis | |
Descrit per la font | Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, (sec:Canals (Salvador), p.67) |
Biografia
modificaEra fill d'un funcionari destinat a Puerto Rico, però el 1885 va establir-se a Madrid, on es dedicà al periodisme. El 1891 fou nomenat redactor a París d'El Heraldo de Madrid, fou redactor en cap d'El Mundo i el 1901 creà la revista Nuestro Tiempo (1901-1927), on hi col·laborarien els principals intel·lectuals de l'època fins que fou clausurat per la dictadura de Primo de Rivera.
El 1902 fou nomenat secretari de premsa per Antoni Maura i fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Valls a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1905 i pel d'Ávila a les eleccions generals espanyoles de 1907. El 1908-1909 fou nomenat sotsecretari de la presidència del Consell de Ministres. Fou novament elegit diputat pels districtes de Xàtiva i Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914 i 1916, per València a les de 1919, per Lleida a les de 1920 i novament per Alacant a les de 1923.
Des del 1910 fou cap del Partit Conservador a Alacant, i s'alineà amb Eduardo Dato e Iradier, però no aconseguí superar el predomini liberal, i després de la derrota que patí el 1918 davant la Conjunció Republicano-Socialista va perdre partidaris dins el seu propi partit. Tot i així, fou nomenat novament sotsecretari de la presidència del Consell de Ministres el 1919-1921 i el 1922, i vicepresident del Congrés dels Diputats. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va apartar de la política i el 1930 va dimitir com a cap del Partit Conservador.
Obres
modifica- Los sucesos de España en 1909 (1910)
- La cuestión catalana desde el punto de vista español (1919)
- La crisis exterior de la peseta' (1930)
- Las elecciones de febrero de 1918 en la circunscripción de Alicante (1918)
Referències
modifica- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
Enllaços externs
modifica- Biografies de polítics valencians Arxivat 2006-02-14 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. L'Abadia de Montserrat, 1985. ISBN 8472027163.