Salvador Casañas i Pagès

cardenal català


Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 183427 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Plantilla:Infotaula personaSalvador Casañas i Pagès

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Salvador Casañas y Pagés Modifica el valor a Wikidata
5 setembre 1834 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Barcelona
18 abril 1901 – 27 octubre 1908
← Josep Morgades i GiliJoan Josep Laguarda i Fenollera →
Cardenal prevere Sants Quirze i Julita
29 novembre 1895 – 27 octubre 1908
Bisbe d'Urgell
22 setembre 1879 – 18 abril 1901
← Josep Caixal i EstradéRamon Riu i Cabanes →
Diòcesi: bisbat d'Urgell
50è Copríncep episcopal d'Andorra
7 febrer 1879 – 18 abril 1901
← Josep Caixal i EstradéRamon Riu i Cabanes →
Bisbe titular
7 febrer 1879 – 22 setembre 1879
Administrador apostòlic
7 febrer 1879 – 22 setembre 1879
Diòcesi: bisbat d'Urgell
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1858–) Modifica el valor a Wikidata
Consagració23 de març de 1879
pel bisbe José María de Urquinaona Bidot
Proclamació cardenalícia25 de juny de 1896
per Lleó XIII
Cardenal prevere dels Sants Quirze i Julieta
Participà en
31 juliol 1903Conclave de 1903 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Va néixer al carrer d'Amargós, número 11, de Barcelona.[1] Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona i més tard a la Universitat de València, on el 1857 es llicencià en teologia. Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1858 pel bisbe Antoni Palau i Térmens, i el destinaren a la parròquia de la Mare de Déu del Pi d'aquesta ciutat com a rector-ecònom, càrrec que ocuparia durant vint anys. Mentrestant va ser professor i després rector del seminari barceloní i canonge administrador de la catedral.

Consagració episcopal

modifica

El 23 de març de 1879, a la catedral de Barcelona i de mans del bisbe José María de Urquinaona Bidot, fou consagrat bisbe titular de Ceramus i nomenat administrador apostòlic del bisbat d'Urgell per tal de suplir les funcions del seu titular Josep Caixal i Estradé, que vivia exiliat a Roma a conseqüència del desenllaç de la Tercera Guerra Carlina. Caixal morí a finals d'aquell any, i aleshores Casañas fou nomenat bisbe d'Urgell sede plena. Aquell mateix 1879, per elecció dels bisbes de la Província eclesiàstica Tarraconense i nomenament d'Alfons XII, rei d'Espanya, fou proclamat senador.

Conjuminà l'activitat pastoral amb una important projecció patriòtica, i en aquest sentit impulsà la commemoració del mil·lenari de Montserrat (1880) i la restauració del monestir de Ripoll (1893). Des del seu títol de copríncep d'Andorra inherent al de bisbe d'Urgell, defensà aferrissadament la independència i la catalanitat d'aquest principat davant les embranzides annexionistes de França dels anys 1882, 1894 i 1895. Això li valgué que el 25 de juny de 1896 el papa Lleó XIII el fes cardenal del títol de Santi Quirico e Giulitta. En 1887, amb Ramona Torres, funda a Puigcerdà la congregació religiosa de les Germanes del Sant Àngel Custodi.

Trasllat a Barcelona

modifica

El 1901 fou nomenat bisbe de Barcelona a petició de l'ajuntament de la ciutat. Participà en el conclave de 1903 que elegí el papa sant Pius X.

La vetlla del dia de Nadal de 1905 fou objecte d'un intent d'atemptat anarquista al claustre de la catedral barcelonina, del qual sortí il·lès. L'assalt fou perpetrat per un militant anarquista de Vic de nom Josep Sala i Comas, que fou detingut [2] i que morí presumptivament enverinat, a la presó, l'endemà mateix.[3]

L'any següent fou un dels principals impulsors de la participació del catalanisme catòlic en la coalició "Solidaritat Catalana". L'any 1907 anuncià el projecte per construir l'església de Sant Josep Oriol.

Va morir a Barcelona el 27 d'octubre de 1908, i està sebollit a la catedral. La ciutat li dedicà el carrer adjacent a la basílica del Pi, de la qual havia estat rector tants anys.

Galeria

modifica


Precedit per:
Josep Caixal i Estradé
 
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

18791901
Succeït per:
Ramon Riu i Cabanes
Precedit per:
Josep Caixal i Estradé
 
50è Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

18791901
Succeït per:
Ramon Riu i Cabanes
Precedit per:
Josep Morgades i Gili
Bisbe de Barcelona
19011908
Succeït per:
Joan Laguarda i Fenollera

Referències

modifica