Salvador López Arnal

professor i escriptor

Salvador López Arnal (Barcelona, 1954) és un filòsof, activista, escriptor i editor català. És membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra.[1] És autor de nombrosos treballs sobre Manuel Sacristán i Francisco Fernández Buey. Col·labora habitualment a mitjans alternatius com El Viejo Topo, Rebelion.org, Espai Marx i Sin Permiso.[2]

Infotaula de personaSalvador López Arnal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional d'Educació a Distància Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República Modifica el valor a Wikidata

Lloc webslopezarnal.com Modifica el valor a Wikidata

Va començar a militar als 16 anys en els nuclis de l'esquerra comunista a Catalunya.[3] Va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Barcelona a principis dels anys 1970. Havia militat en les Plataformes Anticapitalistes del seu barri, el Besòs. A la facultat va militar al Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) i en fou un dels responsables a la universitat. Hi va deixar de militar «quan van emprendre el que anomenaven "lluita armada" a principis de 1975».[4] Posteriorment va militar en el Moviment Comunista d'Espanya durant diversos anys, fins al referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN el 1986. També va militar durant poc temps a l'Organització Revolucionària dels Treballadors i més tard, cap a finals dels anys 1980 a Iniciativa per Catalunya (IC) a Santa Coloma de Gramenet on va treballar durant 35 anys fent classes a l'Institut d'Educació Secundària Puig Castellar i a la Universitat Nacional d'Educació a Distància. Després de separar-se d'IC va passar a formar part des de la seva fundació d'Esquerra Unida i Alternativa on va militar amb Paco Fernández Buey.[4]

Obra modifica

  • Acerca de Manuel Sacristán (Destino, Barcelona, 1996)
  • Homenaje a Manuel Sacristán. Escritos sindicales y políticos (Ediciones Universitarias, Barcelona 1998)
  • 30 años después: acerca del opúsculo de Manuel Sacristán Luzón (Ediciones Universitarias, Barcelona, 1999)
  • El valor de la ciencia (El Viejo Topo, Barcelona, 2001)
  • Popper/Kuhn: ecos de un debate (ed.) (Montesinos, Barcelona 2003)
  • M.A.R.X. Máximas, aforismos y reflexiones con algunas variables libres (ed.) (El Viejo Topo, Barcelona, 2003)[5]
  • El legado de un maestro. Homenaje a Manuel Sacristán (ed., junt a Iñaki Vázquez) (El Viejo Topo, Barcelona, 2007)
  • La destrucción de una esperanza, Akal 2010[6]
  • Manuel Sacristán y la obra del lógico y filósofo norteamericano Willard Van Orman Quine (Ediciones del Genal, Málaga, 2015)[7]
  • Siete historias lógicas y un cuento breve (Ediciones Bellaterra, Barcelona, 2017)
  • Derechos torcidos: conversaciones sobre el "derecho a decidir", la soberanía, la libre determinación y la España federal (El Viejo Topo, 2017, amb Miguel Candel). ISBN 9788416995264.

Referències modifica

  1. «López Arnal, Salvador». Traficantes de Sueños. [Consulta: 10 juliol 2021].
  2. «Sin fronteras: Salvador López Arnal». RNE, 22-07-2012. [Consulta: 10 juliol 2021].
  3. «El nacionalismo catalán es intensamente hispanofóbico» (en espanyol europeu). El triangle, 30-11-2019. [Consulta: 10 juliol 2021].
  4. 4,0 4,1 Miguel Riera. «Desde una izquierda sin complejos | Entrevistas» (en castellà), setembre 2018. [Consulta: 24 juny 2020].
  5. Sarrión Andaluz, 2015, p. 70, 75.
  6. «La destrucción de una esperanza». La Central. [Consulta: 6 juliol 2021].
  7. Urueña López, 2016, p. 171-175.

Bibliografia modifica