Salvador Millet i Bel

Salvador Millet i Bel (Viladrau, 1 de gener de 1912 - Barcelona, 29 d'abril de 1998) fou un economista català.

Infotaula de personaSalvador Millet i Bel
Biografia
Naixement1912 Modifica el valor a Wikidata
Viladrau (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort1998 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Barcelona, Barcelonès
Dades personals
FormacióUniversitat de Berlín
Conegut perPresident de La Caixa
Activitat
OcupacióEconomista i polític
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Casat amb Assumpció Serra Forns, va ser cunyat de Narcís de Carreras i Guiteras i oncle del polític socialista Narcís Serra i del jurista Francesc de Carreras. En canvi, no tenia cap relació familiar amb el fundador de l'Orfeó Català Lluís Millet i Pagès amb qui va coincidir durant uns anys a Barcelona.

Es diplomà per la Institució d'Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, i estudià a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek. El 1935 ingressà a les joventuts de la Lliga Catalana i s'associà a Francesc Cambó, a qui admirava profundament. Per aquest motiu fou perseguit en esclatar la guerra civil espanyola, i el 1936 s'exilià a França. En tornar va dirigir el Servei d'Estudis Econòmics de Cambó, col·laborà a la Fundació Bernat Metge i del 1947 al 1956 dirigí l'editorial Alpha.

Com a economista va estar adscrit a l'escola de l'economia liberal, escrigué diversos estudis i col·laborà sovint amb articles a La Vanguardia i Destino. També fou president de l'Institut d'Estudis Europeus i un dels promotors de l'acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics d'Europa.

El 1975 va intentar ressuscitar políticament la Lliga Catalana amb el Club Catalònia,[1] que va patrocinar la Lliga Liberal Catalana, però que fracassà en les eleccions generals espanyoles de 1977.

Més tard ocupà càrrecs empresarials i del 1980 al 1987 fou president de la Caixa de Pensions, càrrec que abandonà per motius d'edat, essent succeït per Joan Antoni Samaranch.[2]

El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser membre de la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

ObresModifica

  • Què significa ser conservador, avui? (1987)
  • Estado de quiebra (1993)
  • Història de l'agricultura espanyola durant els segles XIX i XX (2001)

ReferènciesModifica

  1. Martí, Pep. «Cent anys de col·laboracionistes». NacióDigital.cat, 02-01-2017. [Consulta: 23 gener 2017].
  2. La Vanguardia, 29/5/1987, Juan Antonio Samaranch toma el relevo de Salvador Millet en la presidencia de la Caixa

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Narcís de Carreras i Guiteras
President de "la Caixa"
1980 –- 1987
Succeït per:
Joan Antoni Samaranch i Torelló
Precedit per:
Luis Prat Torrent
 
Acadèmic de la RACEF
Medalla 36

1992-1998
Succeït per:
Antonio Argandoña Rámiz