Obre el menú principal

Salvador Valeri i Pupurull

arquitecte espanyol

Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954) fou un arquitecte modernista català.[1]

Infotaula de personaSalvador Valeri i Pupurull
Biografia
Naixement (es) Salvador Valeri Pupurull
1873
Barcelona
Mort 1954
Barcelona
Formació Universitat Politècnica de Madrid
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Obra
Obres destacables
Notes
Títol d'arquitecte número 1899
Modifica les dades a Wikidata
Casa Comalat. Façana del carrer de Còrsega.

BiografiaModifica

Fill d'un mestre d'obres, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulació d'arquitecte el 2 d'agost de 1899.[2] Treballà molts anys com a arquitecte municipal al Papiol.

ObresModifica

 
Detall de la façana de la Diagonal de la casa Comalat
 
Fàbrica Roca i Clos, a Igualada (1923)

Les seves obres modernistes es caracteritzen per l'ús de les formes ondulades, la riquesa ornamental i l'aplicació de ceràmica vidriada.

Casa ComalatModifica

Article principal: Casa Comalat

Situada a Barcelona, a l'avinguda Diagonal, 442 i al carrer Còrsega, 316 (41° 23′ 39.42″ N, 2° 9′ 37.92″ E / 41.3942833°N,2.1605333°E / 41.3942833; 2.1605333), és una obra insòlita, construïda entre 1906 i 1911, amb clares influències gaudinianes. Destaquen especialment les façanes: la principal (avinguda Diagonal), simètrica i urbana, i la posterior (carrer Còrsega), menys formal, policromada i decorada amb unes curioses galeries de fusta amb persianes i ceràmiques de colors. L'interior no és menys espectacular: a més dels esplèndids paviments de mosaic, compta amb un mobiliari exquisit, de formes extremades, en particular els bancs i els llums del vestíbul.

Can TrianModifica

Valeri també va projectar la casa d'estiueig de Fèlix Trian a Sant Vicenç dels Horts. Can Trian, com és anomenada, està situada al carrer Barcelona, al bell mig del poble. Can Carol, també situada al carrer Barcelona. A Sant Vicenç també hi va edificar la Casa Gensana i la Fàbrica Prats.

Fàbrica Roca i ClosModifica

L'any 1923 fou autor de la fàbrica tèxtil Roca i Clos, edifici modernista situat al Passeig Verdaguer, 55, d'Igualada, que ha estat restaurat. La façana inclou línies sinuoses i angulades al coronament i als trencaaigües, fetes amb terra cuita. La cornisa amaga les teulades i està coronada amb pinacles i esferes de pedra.[3]

Altres obresModifica

A Barcelona: la Torre de Sant Jordi (1908, C/Sant Eudald 11), la Torre Cortés (1913, plaça de Pedralbes s/n), la Casa Espona i la Casa Llaudet (1915), la seva Casa familiar Sellent-Valeri a la Baixada de Briz 20-22 (1926, en la qual va residir el 1931-32 el compositor Arnold Schönberg), la Casa Manefa (1930, Sant Pere més Alt 21) i dues cases al carrer Camèlies 5 i 7, actualment desaparegudes.

La casa Bou o Casa de Pedra (1914) al Papiol,[4] el casino de Sant Andreu de la Barca (1926),[5] cellers a Sant Esteve Sesrovires, la casa Sindreu a l'Ametlla del Vallès i la fàbrica Cíclop (1944) a Igualada.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 314 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. poblesdecatalunya.cat, Fàbrica Roca i Clos (Igualada)
  4. Imatge de Casa Bou
  5. Imatge del Casino

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Valeri i Pupurull