Salvatore Pincherle
Salvatore Pincherle (Trieste, 11 de març de 1853 - Bolonya, 10 de juliol de 1936) va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 març 1853 Trieste (Itàlia) |
| Mort | 10 juliol 1936 (83 anys) Bolonya (Itàlia) |
| President de la Unió Matemàtica Italiana | |
| 1922 – 1931 – Luigi Berzolari → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pisa Universitat Humboldt de Berlín |
| Tesi acadèmica | Sulle superficie di capillarità (1874 ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Bolonya (1880–1928) Universitat de Palerm (1880–1880) Universitat de Pavia (1878–1880) |
| Membre de | |
| Alumnes | Leonida Tonelli i Luigi Berzolari |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ettore Bortolotti, Ugo Amaldi i Ugo Amaldi |
| Família | |
| Cònjuge | Emma Morpurgo |
| Fills | Maurizio Pincherle |
El seu pare, comerciant d'origen jueu, era ferm partidari de l'annexió de Trieste al nou nat Regne d'Itàlia (1861–1946) i, per això, es va exiliar a Marsella, lloc on Pincherle va fer els seus estudis secundaris al Lycée Impériale (actualment Lycée Thiers). El 1869, va deixar la casa familiar per a anar a estudiar a la Scuola Normale Superiore de Pisa, en la qual va ser deixeble d'Enrico Betti i d'Ulisse Dini.[1] L'any 1874 es va graduar i va obtenir l'habilitació docent, essent destinat a un institut de secundària de Pavia, on va prendre contacte amb els professor de la universitat de Pavia Felice Casorati i Eugenio Beltrami, els quals el van influenciar notablement.[2]
El curs 1877-1878 va prendre un any sabàtic per anar a ampliar estudis a la universitat de Berlín. El 1880 va ser nomenat professor d'anàlisi i geometria de la universitat de Palerm, però sense acabar el curs és transferit a la universitat de Bolonya en la qual va romandre fins que es va retirar el 1928.[3]
Pincherle va escriure diversos tractats i llibres de text de geometria, àlgebra i anàlisi real i complexa. El seu llibre més important es titula Le Operazione Distributive e loro Applicazioni all'Analisi (1901). Se'l considera un dels fundadors de l'anàlisi funcional.[4]
El 1922, en fundar-se l'Unione Matematica Italiana, en va ser nomenat el seu primer president, càrrec que va exercir fins al 1936.[5]
Referències modifica
- ↑ Amaldi, 1938, p. 1.
- ↑ Amaldi, 1938, p. 2.
- ↑ Tonelli, 1937, p. 1.
- ↑ Mainardi i Pagnini, 2012, p. 374.
- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2006, p. 69.
Bibliografia modifica
- Amaldi, Ugo «Salvatore Pincherle» (en italià). Annali di Matematica Pura ed Applicata, Vol. 17, Num. 1, 1938, pàg. 1-21. DOI: 10.1007/BF02410693. ISSN: 0373-3114.
- Bottazzini, Umberto. «Pincherle's Early Contributions to Complex Analysis». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Springer, 2012, p. 57-72. ISBN 978-3-0348-0226-0.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). Birlhäuser, 2006. ISBN 978-3-7643-6555-4.
- Mainardi, Francesco; Pagnini, Gianni «Salvatore Pincherle: the pioneer of the Mellin–Barnes integrals» (en anglès). Journal of Computational and Applied Mathematics, Vol. 153, Num. 1-2, 2003, pàg. 331-342. DOI: 10.1016/S0377-0427(02)00609-X. ISSN: 0377-0427.
- Mainardi, Francesco; Pagnini, Gianni. «The Role of Salvatore Pincherle in the Development of Fractional Calculus». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Springer, 2012, p. 373-382. ISBN 978-3-0348-0226-0.
- Tonelli, Leonida «Salvatore Pincherle» (en italià). Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa - Classe di Scienze, Vol. 6, Num. 1, 1937, pàg. 1-10. ISSN: 0391-173x.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvatore Pincherle |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Salvatore Pincherle» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Tricomi, F.G. «Pincherle, Salvatore». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 abril 2018]. (anglès)
- Rogora, Enrico. «PINCHERLE, Salvatore». Dizionario Biografico degli Italiani, 2015. [Consulta: 24 abril 2018]. (anglès)