Salve Regina (Pärt)

Salve Regina per a cor mixt i orgue, és un himne marià compost el 2001 per Arvo Pärt de l'himne llatí Salve Regina. Va ser presentat per primera vegada a la Catedral d'Essen el 22 de maig de 2002. Publicat per Universal Edition el mateix any. Pärt va arranjar la composició per a cor, celesta i orquestra de corda el 2011 per a celebrar els 150 anys de la unificació italiana.

Infotaula de composicióSalve Regina
Forma musicalcomposició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorArvo Pärt Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomllatí Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació2001 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena22 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata
EscenariEssen Minster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, Stadtbezirk I Modifica el valor a Wikidata

Origen i contextModifica

Salve Regina és una de les obres corals de caràcter religiós més emotives de seu autor. Sorgida en dos moments, es presenta el 2011 en la seva versió definitiva (per a cor, celesta i orquestra de corda) a Milà i Torí amb ocasió d'una invitació que el crític Enzo Restagno realitza a Pärt per participar en els actes del 150è aniversari de la reunificació d'Itàlia. Però l'obra havia tingut dos antecedents: el primer, el 1990, quan Pärt atén a l'encàrrec de la Basílica de San Petronio a Bolonya per realitzar el que serien dues peces per sengles orgues de la Basílica i els corresponents cors. Les dues peces podien interpretar-se per separat o juntes. Posteriorment, el Capítol de la Catedral d'Essen, per commemorar el 75è aniversari del bisbe Hubert Luthe i el 1150 aniversari de l'abadia d'Essen,[1] sol·licita a Pärt una obra que seria la versió del Salve Regina per a cor i orgue.[2] La versió final, per a orquestra de corda i celesta unifica el treball anterior per oferir una obra de nítida factura coral al voltant del tradicional i emotiu cant de lloança a la verge.[3]

Anàlisi musicalModifica

Després d'una breu introducció de l'orgue, el cor comença una melodia al uníson, que recorda una escena de cinema oníric on els camperols xiuxiuegen una cançó mig oblidada. El ritme del vals subjacent és, com a mínim, inesperat. A poc a poc, la cançó s'afirma, les paraules guanyen el primer pla fins que, després d'una cimera de fervor, s'evaporen en un murmuri. Atípic de Pärt, l'obra sembla sorprenentment sentimental. Però la idea de partir d'un sentiment col·lectiu per provocar un impuls líric sostingut i enfosquit per l'orgue li dóna molta profunditat.[4]

És una obra d'una intensitat magnètica que, a través de 12 minuts, atrapa la sensibilitat de l'auditori tant des del so misteriós del complex orquestral com des d'un cant en què sempre ressonen ecos de les pregàries arcaiques del cant litúrgic cristià, ja sigui la ressonància del cant gregorià fins a la polifonia clàssica.[3]

Salve Regina està escrita per a cor i orgue i es desenvolupa a partir de la unió d'una cançó coral amb una polifonia de fins a vuit veus, acompanyada d'un pols instrumental silenciós. Com en la majoria de les obres de Pärt, els paràmetres del text tenen una influència decisiva en l'estructura de la composició. El ritme del text de Salve Regina va portar a Pärt a un sobri temps de 3/4, elegant en la seva simplicitat.[2]

ReferènciesModifica

  1. Bowen, Meurig. «Ressenya del disc» (en anglès). Hyperion. [Consulta: 16 desembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Informació de l'obra» (en anglès). Universal Edition. [Consulta: 16 desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 Fernández Guerra, Jorge. «Programa de mà» (en castellà). Orquesta y Coro Nacionales de España. [Consulta: 22 octubre 2018].
  4. Hillier, Paul. «Ressenya del sdisc». Eclassical. [Consulta: 16 desembre 2018].