Salvia sclarea
La sàlvia romana, cresta de gall, herba de la coltellada, herba madrona, herba santa, madrona, ormí o orval (Salvia sclarea),[1] és una planta herbàcia biennal o perenne del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.[2] És originària de la regió del Mediterrani fins al centre d'Àsia.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | clary sage oil (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Salvia |
| Espècie | Salvia sclarea L., 1753 |
Addicionalment pot rebre els noms d'herba Santa Madrona, orpesa i tàrrec. També s'ha recollit la variant lingüística oropesa.[1]
Descripció modifica
Arriba a mesurar fins a 1 m d'alçada quan està en flor. A l'hivern, es mor i torna a ser una roseta basal. Les fulles tenen una textura llanosa i arriben als 10-20 cm de longitud i 6-12 cm d'ample. Les seves flors apareixen en grups de 2-6 a la tija, mesurant 2,5-3,5 cm de llarg i són de color blanc, rosa o porpra pàl·lid. Les bràctees de les tiges florals tenen colors similars a les flors. Les glàndules de les tiges florals produeixen olis essencials.[3]
Usos modifica
Es destil·la el seu oli essencial que conté el compost químic aromàtic esclareol. Aquest es troba ocasionalment en botigues especialitzades i botigues de perfums. La seva olor és descrita com a picant, que és considerada per alguns desagradable i molt atractiu per a altres.
Les llavors tenen una capa mucilaginosa, de manera que a vegades s'ha fet servir col·locant una a l'ull d'una persona amb el propòsit de treure objectes estranys. Aquesta pràctica s'observa per Nicholas Culpeper al seu Complete Herbal (1653), qui es va referir a la planta com a "ulls clars".[4]
El destil·lat d'oli essencial s'utilitza àmpliament en perfumeria i com a saboritzant per a moscatell, vermuts, vins i licors.[5] També s'utilitza en aromateràpia per alleujar l'ansietat i la por, els problemes relacionats amb la menstruació, com el síndrome premenstrual i les rampes, i ajudant amb l'insomni.[6]
Avui dia és conreada principalment a Anglaterra, França i el sud de Rússia per a la indústria del perfum.
Principis actius modifica
L'oli essencial és ric en linalool (10-20%) i en acetat de linanil (45-75%) acompanyats de germacrè D i cariofilè.[7] També és una bona font d'àcid linolènic (omega-3).[8]
Ús medicinal modifica
S'utilitza com estomacal, astringent, antiespasmòdic, estimulant, emmenagog, antisèptic i contra el refredat i la suor. En medicina popular per a trastorns gàstrics, rampes, timpanitis i diarrees.[7]
Altres usos modifica
Sovint es cultiva com una planta ornamental als jardins.
Taxonomia modifica
Salvia sclarea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 27, l'any 1753.[9]
Citologia modifica
Nombre de cromosomes de Salvia sclarea i tàxons infraespecífics: 2n = 22.[10][11]
Etimologia modifica
- Salvia: prové de la paraula llatina "salvus", que significa "salut", per les virtuts medicinals que tenen les plantes d'aquest gènere.
- sclarea: epítet específic, del grec sklêros, σκληρός, "dur".
Sinonímia modifica
- Aethiopis sclarea (L.) Fourr.
- Salvia altilabrosa Pan
- Salvia calostachya Gand.
- Salvia coarctata Vahl
- Salvia foetida Lam.
- Salvia haematodes Scop.
- Salvia lucana Cavara & Grande
- Salvia pamirica Gand.
- Salvia sclarea var. calostachya (Gand.) Nyman
- Salvia sclarea var. turkestanica (Noter) Mottet
- Salvia simsiana Schult.
- Salvia turkestanica Noter
- Sclarea vulgaris Mill.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Salvia sclarea». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ «Salvia sclarea» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Clebsch: the New Book of Salvias
- ↑ The Complete Herbal at Bibliomania, with link to entry for Clary, or More Properly Clear-Eye.
- ↑ Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. The New Book of Salvias. Timber Press, 2003, p. 261. ISBN 978-0-88192-560-9.
- ↑ Kintzios, Spiridon E. Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 2000, p. 20. ISBN 978-90-5823-005-8.
- ↑ 7,0 7,1 Dr. Berdonces I Serra. «Salvia sclarea». A: Gran Enciclopecia de las Plantas Medicinales. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X, p. 856.
- ↑ Nativ, Dudai et al. «COMPOSITIONS CONTAINING AS THE ACTIVE INGREDIENT COMPONANTES FROM SALVIA SCLAREA SEED». Free Patents Online, gener 2010 [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ «Salvia sclarea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 desembre 2012].
- ↑ Salvia sclarea L. Proves Revisión del género Salvia L. sect. Aethiopis Benth. (Lamiaceae) en el Mediterráneo Occidental. Rosúa, J. L. & G. Blanca (1989) Collect. Bot. (Barcelona) 17(2): 205-236
- ↑ «Salvia sclarea». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. [Consulta: 15 abril 2010].
- ↑ «Salvia sclarea a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 1r agost 2017].
Bibliografia modifica
- Huxley, A; et al., (Eds). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan, 1992.
