Xarranca
Xarranca o sambori és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix.[1]
 | |
| Tipus | joc infantil  |
|---|---|
| Origen | Malàisia |
Noms modifica
Els noms d’aquest joc infantil són nombrosos:
El mot xarranca té les variants eixarranca (Camp de Tarragona), eixanc, eixanclis, enxanc, enxanca, enxanques, enxencarra, enxerranc, esguerranxa, xaranga, xeranga, xarranco, xencarro, xincarro, xarrango, xàncales, xàncares, xàngales, xanco, xangues, xenga, xenca, xencra, xanclis, xampla, xinga o janco (la major part d'aquests termes a les Illes Balears); baixo, gillo, marro, narro, nillo, santo, dama, setmana, avió, noet, palet, fita, quadros, semo..., ratlleta, telleta (al Matarranya); nonet (la Garrotxa); setmana (Penedès, Pla de l'Estany, Bages), palet (Ripollès); el pinset (Sant Hilari Sacalm, Beuda); batzana o matzana (al Rosselló); patorra (al Vallespir).
En valencià la denominació més estesa és la de sambori, que ha donat nom també a la revista infantil Sambori i als premis de literatura infantil Sambori. De totes maneres, el joc també és conegut com a marro als Ports, pisso al Maestrat; tella a la Plana Alta, ronxe a la Canal de Navarrés, enxanc a l'Alcoià i tranc a l’Alacantí. A més, localment, trobem rall, xicolé, salamí, testillo, xinxe, xula o estrebillo.[2]
Origen modifica
L'origen de la xarranca és incert.[3] Certs investigadors creuen que va començar al món antic durant l'Imperi Romà. Els soldats romans feien uns exercicis com a entrenament militar que van ser imitats, simplificats i adaptats pels infants. Se suposa que és així com es va anar estenent.
Regles modifica
Hi ha moltes variants locals de regles per a jugar a la xarranca. Una de les típiques seria:
Hi juga un nombre indeterminat d'infants. Per torns es tira una pedra plana o un tros de teula (una tella) a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense ni tan sols tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, al peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna, simultàniament (eixarrancats). En arribar a la darrera casella hom es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu a terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si fa tot el recorregut continua amb la següent casella fins que les ha fet totes.
Guanya qui primer fa tot el recorregut.
A voltes es juga a diverses rondes, de manera que la següent és igual, però a la tornada, en lloc de recollir la tella el que cal fer és anar-la passant de casella en casella fins al final, impulsada a puntades de peu (el peu que toca a terra), sense que se surti de les caselles, parant en cadascuna, i sense trepitjar les línies.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Xarranca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Jugar al sambori» (en catalan). [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Joan Amades i Gelats, Auca dels jocs de la mainada, Volum 3 d'Auques comentades, Barcelona, Hesperia, 1936, pàgina 104
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarranca |