Sames d'Armènia

Sames o Samos d'Armènia (en armeni Շամուշ; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa. Va regnar a la Commagena en el segle III aC.

Infotaula de personaSames d'Armènia
Sames coin 260 BC.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCommagena Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia oròntida Modifica el valor a Wikidata
FillsArtavasdes I d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
PareOrontes III Modifica el valor a Wikidata

L'ascendència de Sames o Samos és desconeguda. Tanmateix, segons Cyril Toumanoff, potser era el fill d'Orontes III.[1]

RegnatModifica

Cyril Toumanoff identifica Samos o Sames amb el rei d'Armènia anònim evocat per Memnó d'Heraclea que, després de la mort de Nicomedes I, rei de Bitínia, va acollir cap a l'any 250 aC al seu fill Zeiles, desposseït en benefici dels fills d'Etazeta, la segona esposa del seu pare. Després del seu exili a Armènia, Zeiles va tornar per reclamar la seva herència al front d'una tropa de Gàlates tolistobogis.[2]

Sames es considera el fundador epònim de la ciutat de Samosata, la futura «Antioquia de Commagena», de la qual la primera menció data del 245 aC.[3]

Regnava des de potser el 260 aC i hauria mort cap al 243 aC/240 aC. El seu successor Arsames I d'Armènia seria probablement el seu fill.

Notes i referènciesModifica

  1. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 395.
  2. Memnó d'Heraclea, fragment 14 del llibre XIII que reprodueix la Biblioteca de Foci.
  3. (anglès) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, «The Orontids of Armenia», p. 280.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 395.