Sami de Pite

Sami de Pite
bidumsámegiella
	;
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants nadius	25
Autòcton de	Comtat de Norrbotten, municipi de Arjeplog, Beiarn i Saltdal
Estat	Suècia i Noruega
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües uralianes; llengües ugrofineses; llengües fino-pèrmiques; llengües fino-volgaiques; llengües fino-sami; llengües sami; llengües sami occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	cap valor i alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	sje
Glottolog	pite1240
Linguasphere	41-AAB-ac
Ethnologue	sje
UNESCO	400
IETF	sje
Endangered languages	2060

El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega. És un idioma en perill crític d'extinció^[1] en que només queden uns 25–50^[2] parlants nadius i que ara només es parla al costat suec de la frontera al llarg del riu Pite al nord d'Arjeplog i Arvidsjaur i en les àrees muntanyoses del municipi d'Arjeplog.

Classificació

El sami de Pite forma part del grup del sami occidental, juntament amb el sami meridional i el sami d'Ume al sud, el sami de Lule i el sami septentrional al nord. D'aquests, el sami de Pite mostra l'afinitat més propera al sami de Lule, però algunes característiques també mostren similitud amb el sami d'Ume i el sami septentrional.

Fonologia

Consonants

L'inventari de consonants del sami de Pite és molt semblant al que es troba en el veí sami de Lule, però manca d'una veu contrastant de parades i africatives completament.

		Labial	Dental	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar
Nasal		m	n			ɲ	ŋ
Oclusiva / Africada		p	t	t͡s	t͡ʃ		k
Fricativa	sorda	f		s	ʃ		h
Fricativa	sonoritat	v	(ð)
Semivocal		v				j
Lateral				l
Vibrant				r

Les parades abans d'una nasal homorgànica (nasals preestablertes) es realitzen com a desoclusió inaudible.
/v/ es realitza com una fricativa labiodental [v] en l'inici de la síl·laba (abans d'una vocal), i com bilabial [w] a la coda de la síl·laba (en un grup de consonants).
/ð/ està present només en l'idioma d'alguns parlants d'edat avançada. Es reemplaça per /r/ o /t/, depenent del dialecte.

Vocals

L'inventari de vocals del sami de Pite té una relativa manca de diftongs fonèmics, en comparació amb altres llengües sami i particularment el veí sami de Lule. Al contrari, hi ha més distincions vocàlica d'alçada.

Vocals del sami de Pite^[3]
	Monotogs		Diftongs
	Part anterior	Part posterior	Part anterior	Part posterior
Tancament	i	u	(ie̯)	(uo̯)
Mig tancament	e	o	uæ̯	uɑ̯
Mitja obertura	ɛ	ɔ ɔː	uæ̯	uɑ̯
Oberta	a aː

Les vocals properes /i/ i /u/ es realitzen tan laxes com [ɪ] i [ʊ] respectivament, en posicions no accentuades.
Mitjanes /e/ i /o/ es diftonguen a [ie̯] i [uo̯], respectivament, quan accentuen.
/ɔ/ contrasta amb /ɔː/ en parells gairebé mínims com båhtet /ˈpɔːhtet/ "to come" vs båhtjet /ˈpɔhtet/ "to milk".
/ɛ/ no es produeix en síl·labes no accentuades.
/ɔ/ pot aparèixer en síl·labes no accentuades, però només quan una síl·laba accentuada anterior conté /ɔ/.

Prosòdia

Dialectes

Sammallahti^[4] divideix els dialectes del sami de Lule de la següent manera:

Dialectes del nord: Luokta-Mávas a Suècia

Dialectes centrals: Semisjaur-Njarg a Suècia

Dialectes del sud: Svaipa a Suècia

Les característiques dels dialectes del nord són:

Falta de /aː/ → /eː/ umlaut.
Veu en la quantitat 3 de parades simples (així per tant fort /bː.b/ ~ dèbils /p.p/ etc.), com el sami de Lule.
/t/ com el resultat del protosàmic *đ.

Les característiques dels dialectes del sud són:

/r/ com el resultat del protosamic * đ.

Ortografia

El sami de Pite va adquirir un estàndard escrit oficial l'any 2019. Les normes de l'ortografia varen ser desenvolupades per l'Associació Sami d'Arjeplog el període 2008-2012.^[5] S'assembla molt a l'ortografia del veí sami de Lule.

Lletra	Fonemes	Notes
A a	/a/
Á á	/aː/
B b	/p/
D d	/t/
Đ đ	/ð/
E e	/eː/	Només àtona.
F f	/f/
G g	/k/
H h	/h/
I i	/i/
J j	/j/
K k	/k/, /kʰ/	Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
L l	/l/
M m	/m/
N n	/n/
Ŋ ŋ	/ŋ/
O o	/oː/	Només àtona.
P p	/p/, /pʰ/	Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
R r	/r/
S s	/s/
T t	/t/, /tʰ/	Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
U u	/u/
V v	/v/
Å å	/ɔ/, /ɔː/
Ä ä	/ɛː/

Gramàtica

Casos

El sami de Pite té 9 casos:

El paradigma inflexional del nom guolle 'peix' d'Israel Ruong, arxivat a l'Institut Suec per a la Llengua i el Folklore a Uppsala.

Verbs

Persona

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres persones gramaticals:

primera persona
segona persona
tercera persona

Mode

El sami de Pite té cinc modes gramaticals:

Nombre gramatical

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres nombres gramaticals:

Temps

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per dos temps simples:

i dos temps compostos:

Verb negatiu

El sami de Pite, com el finès, les altres llengües sami i l'estonià, té un verb negatiu. Al sami de Pite, el verb negatiu es conjuga segons el mode (indicatiu, imperatiu i optatiu), (1a, 2a i 3a) persona i nombre (singular, dual i plural). Això difereix d'unes altres de les altres llengües sami, per exemple el sami septentrional, que no es conjuguen segons el temps i altres llengües sami, que no fan servir l'optativa.

Indicatiu no passat Passat indicatiu 
sing. dual pl. sing. dual pl.
1 iv ien iehp 1 ittjiv iejmen iejmeh 
iep ittjijmen ittjijmeh 
2 ih iehpen iehpit 2 ittjih iejten iejteh 
ähpen ihpit ittjijten ittjijteh 
ihpen
3 ij iepá ieh 3 ittjij iejkán ittjin 
iepán ittjijka

Per a les versions indicatives no passades que tenen més d'una forma, la segona és del dialecte que es parla al voltant de Björkfjället i la tercera és del dialecte d'Svaipa. La pluralitat en les altres formes es deu a formes paral·leles que no estan lligades al dialecte.

Imperatiu Optatiu
sing. dual pl. sing. dual pl.
1 - - - 1 alluv iellun iellup
allun allup
2 ieleh iellen iellit 2 alluh ielluten ielluteh
alluten alluteh
3 - - - 3 allus ielluska ielluseh
alluska alluseh

Notes

↑ UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger
↑ At least 25 speakers in 2010 according to researcher Joshua Wilbur. At least 30 active, native speakers in 2010; at least an additional 20 native speakers who do not use the language actively according to the Pite Sámi dictionary project leader Nils Henrik Bengtsson.
↑ (Wilbur 2014: 63–70)
↑ Sammallahti, Pekka. The Saami Languages: An Introduction. Kárášjohka: Davvi Girji, 1998.
↑ «Nu har pitesamiskan eget skriftspråk» (en suec). Sveriges radio, 20-08-2019 [Consulta: 8 març 2023].

Referències

Lagercrantz, Eliel. Sprachlehre des Westlappischen nach der Mundart von Arjeplog. 25. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1926.
Lehtiranta, Juhani. Arjeploginsaamen äänne- ja taivutusopin pääpiirteet. 212. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1992. ISBN 951-9403-55-8.
Pite Saami Documentation Project. www2.hu-berlin.de/psdp. 2009.05.03.
Wilbur, Joshua. A Grammar of Pite Sami. 5. Berlín: Language Science Press, 2014. ISBN 978-3-944675-47-3 [Consulta: 10 octubre 2014].

Enllaços externs

Prova Wikipedia en sami de pite a Wikimedia Incubator.

Pite Saami Documentation Project Arxivat 2014-08-16 a Wayback Machine.
Regles d'otografia del sami de Pite (en suec)

[1] UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger

[speakers-2] At least 25 speakers in 2010 according to researcher Joshua Wilbur. At least 30 active, native speakers in 2010; at least an additional 20 native speakers who do not use the language actively according to the Pite Sámi dictionary project leader Nils Henrik Bengtsson.

[3] (Wilbur 2014: 63–70)

[Sammallahti-4] Sammallahti, Pekka. The Saami Languages: An Introduction. Kárášjohka: Davvi Girji, 1998.

[ll19-5] «Nu har pitesamiskan eget skriftspråk» (en suec). Sveriges radio, 20-08-2019 [Consulta: 8 març 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]