Samuel Fuller

Samuel Fuller (Worcester, Massachusetts, 12 d'agost de 1912 - Hollywood, Califòrnia, 30 d'octubre de 1997) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc.

Infotaula de personaSamuel Fuller
Samuel Fuller01.JPG
Samuel Fuller a França (1987)
Biografia
NaixementSamuel Michael Fuller
8 de desembre de 1912
Worcester (Massachusetts), EUA
Mort30 d'octubre de 1997(1997-10-30) (als 84 anys)
Hollywood, Califòrnia, EUA
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióDirector de cinema, actor, guionista, productor de cinema, novel·lista i model Modifica el valor a Wikidata
Activitat1936 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMartha Downes Fuller (?–1959)
Christa Lang (1967–1997)
Premis

IMDB: nm0002087 Allocine: 425 Allmovie: p90748 TCM: 66921
Find a Grave: 6995479 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Samuel Fuller era fill d’un matrimoni jueu emigrat als Estats Units. Va començar a treballar als 17 anys com a reporter de crònica criminal al New York Graphic. A mitjans dels anys trenta conrea la novel·la i s’inicia en el guionatge cinematogràfic. Amb freqüència, les seves obres inclouen referències autobiogràfiques de la seva primera etapa laboral i Park Row descriu el món de la premsa mitjançant l'enfrontament entre un periodista íntegre i un despòtic magnat dels mitjans.

Durant la Segona Guerra Civil, Sam Fuller s’incorpora a les forces americanes destinades a Àfrica, Sicília, Normandia, Bèlgica i Txecoslovaquia. Va ser condecorat pels seus serveis amb l’Estrella de Plata, l’Estrella de Bronze i el Cor Porpra. La seva experiència militar esdevé, des d’aleshores, el pòsit cinematogràfic dels films produïts durant la dècada dels cinquanta com The Steel Helmet, Fixed Bayonets! i The Red Big One, pel·lícula rebuda molt positivament per la crítica tot i que va ser un fracàs de taquilla. El 1982 va dirigir White Dog/ Perro blanco, el seu contingut antirracista va despertar una forta polèmica als Estats Units. Marginat a Hollywood, l’any 1983 es va traslladar a França per realitzar Les Voleurs de la nuit (1984), Street of No Return (1989) i alguns telefilms adaptats de relats de Patricia Highsmith.

Com a actor va interpretar personatges simbòlicament vinculats al cinema a les ordres de cineastes amics i admiradors com Dennis Hopper The Last Movie (1971) i Wim Wenders (Der amerikanische Freund, 1977; Der Stand der Dinge, 1982). Aquesta mitificació procedia de la seva prèvia aparició a Pierrot le fou (1965) de Jean-Luc Godard, on entona la frase “el cinema és com una batalla: amor, odi, acció, violència i mort. En una sola paraula: emoció”.[1]

Estil de direccióModifica

Va ser un director de culte, temes controvertits, com el racisme, amb una narració visual enèrgica i caracteritzacions provocatives i inusuals.

Samuel Fuller fou una víctima del políticament correcte; el seu anticomunisme s'entenia com un senyal de conservadorisme. Sens dubte fou un director políticament incorrecte. Qui si no ell, començaria una carrera com a director amb el film Bales venjadores (1949), en la qual l'heroi és l'home que dispara per l'esquena al foragit?.

Els escenaris del cinema de Fuller són els westerns, les pel·lícules bèl·liques, els thrillers i els drames. Defensà determinats valors i en va rebatre d'altres, però la definició d'aquests valors no resulta senzilla. Mans perilloses (1953) és un film anticomunista, però la seva simpatia pels menyspreats el porta a refusar el patriotisme de l'FBI. El fet que uns agents de l'FBI que segueixen la pista d'un sospitós en el Metro puguin ser gàngsters i què els gàngsters de Underworld U.S.A. (1961) siguin homes de negocis situa les coses en una altra perspectiva: Fuller estava més a prop de l'esquerra de Hollywood que de la dreta republicana.

Sovint Fuller adoptava una postura inusual davant el racisme. A Yuma 1957 és un soldat del Nord el que mor per salvar un nen indi de les arenes movedisses, mentre que el soldat confederat que se'n va a viure amb els indis és considerat un il·lús reaccionari.

A Verboten! (1959), els prejudicis vers els estatunidencs d'origen japonès produeixen hostilitat. A Xina Gate 1957 un soldat estatunidenc refusa al fill mestís del personatge protagonitzat per Angie Dickinson, mentre que l'oficial nord-vietnamita comunista l'accepta sense dubtar-ho.

A Fuller li agradava forçar al seu públic a admetre que els valors considerats «americans» no eren en realitat estatunidencs pel seu estarrufament i la seva intolerància.

Millors pel·lícules[2]Modifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 198. Editorial Grijalbo

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel Fuller