Samuel Fuller (Worcester, Massachusetts, 12 d'agost de 1912 - Hollywood, Califòrnia, 30 d'octubre de 1997) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc.

Infotaula de personaSamuel Fuller

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1912 Modifica el valor a Wikidata
Worcester (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1997 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, novel·lista, model, realitzador, productor de cinema, actor, guionista, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1936 Modifica el valor a Wikidata –  1899 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002087 Allocine: 425 Allmovie: p90748 TCM: 66921 AFI: 138277
Musicbrainz: 092b249c-4058-49fe-8b23-62b1602eaa75 Find a Grave: 6995479 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Samuel Fuller era fill d'un matrimoni jueu emigrat als Estats Units, Rebecca (Baum) i Benjamin Fuller.[1] Després de la mort del seu pare el 1923, quan ell tenia 11 anys, la família es va traslladar a la ciutat de Nova York, on als 12 anys va començar a treballar com a copista de diaris Als 17 anys va treballar com a reporter de crònica criminal al New York Graphic. A mitjans dels anys trenta conrea la novel·la i s'inicia en el guionatge cinematogràfic. Amb freqüència, les seves obres inclouen referències autobiogràfiques de la seva primera etapa laboral i Park Row descriu el món de la premsa mitjançant l'enfrontament entre un periodista íntegre i un despòtic magnat dels mitjans.

Després d'emigrar als Estats Units, el cognom de la família es va canviar de Rabinovitch a Fuller, nom possiblement inspirat en Samuel Fuller, un metge que va arribar a Amèrica en el Mayflower.[2] Fuller compte en la seva autobiografia, A Third Face (2002), que no va parlar fins als cinc anys. La seva primera paraula va ser "Hammer!"(Martell).[3]

Durant la Segona Guerra Mundial, Sam Fuller s'incorpora a les forces americanes destinades a Àfrica, Sicília, Normandia, Bèlgica i Txecoslovaquia. Va ser condecorat pels seus serveis amb l'Estrella de Plata, l'Estrella de Bronze i el Cor Porpra. La seva experiència militar esdevé, des d'aleshores, el pòsit cinematogràfic dels films produïts durant la dècada dels cinquanta com The Steel Helmet, Fixed Bayonets! i The Red Big One, pel·lícula rebuda molt positivament per la crítica tot i que va ser un fracàs de taquilla. El 1982 va dirigir White Dog/ Perro blanco, el seu contingut antirracista va despertar una forta polèmica als Estats Units. Marginat a Hollywood, l'any 1983 es va traslladar a França per realitzar Les Voleurs de la nuit (1984), Street of No Return (1989) i alguns telefilms adaptats de relats de Patricia Highsmith.

Com a actor va interpretar personatges simbòlicament vinculats al cinema a les ordres de cineastes amics i admiradors com Dennis Hopper The Last Movie (1971) i Wim Wenders (Der amerikanische Freund, 1977; Der Stand der Dinge, 1982). Aquesta mitificació procedia de la seva prèvia aparició a Pierrot le fou (1965) de Jean-Luc Godard, on entona la frase “el cinema és com una batalla: amor, odi, acció, violència i mort. En una sola paraula: emoció”.[4]

Filmografia[5] modifica

Referències modifica

  1. «Samuel Fuller». [Consulta: 3 agost 2021].
  2. Fuller, Samuel. A Third Face, 2002, p. 7. 
  3. «Samuel Fuller» (en anglès), 31-12-2014. Arxivat de l'original el 31 des 2014. [Consulta: 3 agost 2021].
  4. La Filmoteca de Catalunya fa un homenatge al director Sam Fuller amb motiu del seu centenari Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine.
  5.   Samuel Fuller a Internet Movie Database (anglès)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel Fuller