Samuel Morse
Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York),[1] fou un nord-americà inventor del telègraf. Començà els seus estudis a l'Acadèmia Phillips d'Adover, d'on va passar al Yale College.
 Morse amb un prototipus seu | |
| Nom original | (en) Samuel Finley Breese Morse  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 abril 1791 Charlestown (Massachusetts) |
| Mort | 2 abril 1872 (80 anys) Nova York |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri Green Wood |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Proslavery (en)  |
| Formació | Yale College Phillips Academy |
| Activitat | |
| Lloc de treball | França Boston Nova York Londres Itàlia Charleston |
| Ocupació | inventor, professor d'universitat, fotògraf, pintor, físic, escultor, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Nova York Universitat Politècnica de Nova York |
| Membre de | |
| Gènere | Retrat pictòric, paisatge i pintura d'història |
| Nom de ploma | American Brutus |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Sarah Elizabeth Griswold |
| Fills | Leila Morse |
| Pares | Jedidiah Morse i Elizabeth Breese Morse (en) |
| Germans | Sidney Edwards Morse i Richard Cary Morse (en) |
Premis | |
 | |
  | |
Durant els seus anys d'estudiant, va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-s'hi, però també se sentia atret pels recents descobriments i experiments sobre l'electricitat. Durant una temporada, va treballar a Boston per a un editor i després va viatjar a Anglaterra per estudiar pintura en la ciutat de Londres, fins que es va convertir en pintor d'escenes històriques.
Quan va tornar al seu país, va notar que les pintures d'escenes històriques no agradaven entre els seus paisans, per la qual cosa va donar un gir cap a l'especialització del retrat. El 1825, a Nova York, era un dels retratistes més importants del país i formava part dels grups intel·lectuals més distingits. El 1826, va ser un dels fundadors i primer president de l'Acadèmia Nacional de Dibuix.
El seu latent interès pels assumptes de l'electricitat es va concretar durant el retorn d'un viatge per Europa. Quan estudiava a Yale, va aprendre que si s'interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocórrer que aquestes interrupcions podien arribar a usar-se com un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat el va obsessionar. Quan va tornar d'aquell viatge, l'any 1832, ja havia dissenyat un incipient telègraf i començava a desenvolupar la idea d'un sistema telegràfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse realitzà la primera demostració pública del seu telègraf. A l'edat de quaranta-un anys, es va internar en la tasca de construir un telègraf pràctic i despertar l'interès del públic i del govern en l'aparell per a després engegar-lo. El 1835, va aparèixer el primer model telegràfic que va desenvolupar Morse. Dos anys més tard, va abandonar la pintura per a dedicar-se completament als seus experiments, que obcecarien rotundament els seus mèrits com a pintor.
Últims anysModifica
El 1838, havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a força de punts i ratlles va arribar a conèixer-se i usar-se mundialment com a "codi Morse". Va intentar implantar línies telefòniques primer als Estats Units i després a Europa, però ambdós intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que davant el Congrés del seu país es presentés un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dòlars designats a construir una línia telegràfica de 60 km de longitud. Diversos mesos després, el projecte va ser aprovat, i la línia s'estendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre un missatge que es faria famós: "Déu ens ha fet" "What hath God wrought" (una cita bíblica, Nombres, 23:23) des del Tribunal Suprem dels Estats Units a Washington al seu assistent, Alfred Vail, a Baltimore. A pesar de la notabilitat del seu treball, Morse hagué d'enfrontar-se a l'oposició de supersticiosos que culpaven el seu invent de tots els mals. A més, l'invent estava sent desenvolupat simultàniament en altres països i per altres científics, per la qual cosa Morse es va veure embolicat en llargs litigis per a obtenir els drets del seu sistema; drets que li van ser reconeguts el 1854 per la Cort Suprema dels Estats Units. Amb el seu invent, Morse va guanyar una gran fortuna, amb la qual va comprar una extensa propietat, i en els seus últims anys es va dedicar a fer obres filantròpiques, aportant sumes considerables a universitats com el Vassar College i la Universitat Yale, a més d'associacions missioneres i de caritat.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel Morse |
ReferènciesModifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Morse, Samuel Finley Breese». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 276. ISBN 8429270043.