Obre el menú principal

Sanç I de Lleó, dit el Cras (935 - 966), fou rei de Lleó (956-958 i 960-966).

Infotaula de personaSanç I de Lleó
Sancho I el Craso, rey de León.jpg
Biografia
Naixement 932
Mort 19 desembre 966 (33/34 anys)
Causa de mort Verí
Lloc d'enterrament Basílica de Sant Isidoro de Lleó
  Llista de reis de Lleó 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Polític i rei
Família
Família Dinastia asturlleonesa
Cònjuge Teresa Ansúrez
Fills Ramir III de Lleó
Pares Ramir II de LleóUrraca de Pamplona
Germans Teresa de Lleó, Ordoni III de Lleó i Elvira de Lleó
Modifica les dades a Wikidata

FamíliaModifica

Fill de Ramir II de Lleó i la seva segona esposa Urraca de Pamplona, i nét del rei Sanç I de Navarra. El 960 es casà amb Teresa Ansúrez, filla del comte Ansur Fernández. D'aquest matrimoni nasqueren:

Ascens al tronModifica

A Ramir II el va succeir el seu fill gran Ordoni III, el 951 amb l'oposició del seu germanastre Sanç, que li va disputar la corona.[1]

Al morir Ordoni III el 956, Sanç I va pujar al tron lleonès, però dos anys després, rebutjat pel seu extrem pes corporal, va ser destronat pels nobles lleonesos i castellans, encapçalats pel comte Ferran González, i van nomenar rei a Ordoni IV, fill d'Alfons IV de Lleó.

Sanç va acudir al costat de la seva àvia, la reina Toda de Navarra, a qui va demanar ajuda per recuperar el seu regne. Va fer un tracte amb els àrabs, amb els quals va prendre la ciutat de Zamora el 959.[2] Amb el suport de la noblesa lleonesa i navarresa, va expulsar del tron a Ordoni IV.

El rei va trigar poc a oblidar-se del seu acord amb els musulmans, que van passar llavors a donar suport al rei destronat, encara que el seu enfrontament no va passar aquesta vegada d'unes quantes ràtzies de càstig. En els últims anys del seu regnat es van succeir les rebel·lions nobiliàries i es va afermar la independència dels comtes castellans i gallecs.

Sembla que va morir enverinat el desembre de l'any 966 i fou succeït el seu fill Ramir III.

ReferènciesModifica

  1. Ortega y Rubio, Juan. ??? (en castellà). Casa Editorial Bailly-Bailliere, 1908, p. 326. 
  2. González Palencia, Ángel. Historia de la España musulmana. Maxtor, 2005, p. 47. ISBN 978-84-9761-207-4. 

BibliografiaModifica

  • Arco y Garay, Ricardo. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. OCLC 11366237. 
  • Valverde Sepúlveda, Joaquín. Sancho el gordo : una cura de adelgazamiento en tiempo de Abderramán III, en el siglo X. Guadix: Ayuntamiento de Guadix. Consejalía de Cultura y Educación, 1997. ISBN 84-922408-0-6. 
  • Ceballos-Escalera, Alfonso. Reyes de León: Ordoño III (951-956), Sancho I(956-966), Ordoño IV (958-959), Ramiro III (966-985), Vermudo II (982-999). Burgos: La Olmeda, 2000. ISBN 84-89915-11-3. 
  • Rodríguez Fernández, Justiniano. Sancho I y Ordoño IV, reyes de León. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1987. ISBN 84-00-06510-7. 
  • Domínguez Sánchez, Santiago. Colección documental del Monasterio de Santa María de Carbajal (1093-1461). León: Centro de Estudios e investigación «San Isidoro», 2000. ISBN 84-87667-42-2. 
  • Mattoso, José. Ricos-homens, infanções e cavaleiros: a nobreza medieval portuguesa nos séculos XI e XII (en portugués). 3ª. Lisboa: Guimarães Editores, 1982. ISBN 9789726653035. 
  • Martínez Díez, Gonzalo. El Condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda. 2 tomos, 2005. ISBN 84-9718-275-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç I de Lleó  


Precedit per:
Ordoni III
Rei de Lleó
956958
960966
interregne Ordoni IV
Succeït per:
Ramir III