Sanç I de Mallorca

rei de Mallorca
(S'ha redirigit des de: Sanç de Mallorca)

Sanç I de Mallorca el Pacífic, i II de Cerdanya (1276Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Infotaula de personaSanç I de Mallorca
Sancho1mallorca.jpg
Tomba de Sanç de Mallorca a la catedral de Perpinyà, obra de Frederic Marès Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1324 Modifica el valor a Wikidata
Formiguera (Capcir) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAsma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentPerpinyà Modifica el valor a Wikidata
Rei de Mallorca
29 maig 1311 – 4 setembre 1324
← Jaume II de MallorcaJaume III de Mallorca →
Comte de Cerdanya

← Jaume II de MallorcaJaume III de Mallorca → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip de Mallorca
N. de Mallorcam i Puigbadró
Nicolaua de Mallorca
Saura de Mallorca i Puigbadró Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume II de Mallorca Modifica el valor a WikidataEsclarmonda de Foix i de Cardona Modifica el valor a Wikidata
GermansSança de Mallorca, Saura de Mallorca, Jaume de Mallorca, Ferran de Mallorca, Felip de Mallorca i Elisabet de Mallorca i de Foix Modifica el valor a Wikidata

Royal Coat and Shield of Majorca c.1276-14th Century.svg Modifica el valor a Wikidata
Sobirans de la Corona de Mallorca
Casa de Mallorca
Royal Coat of Arms of the Monarchs of Majorca since the 14th Century.svg
Jaume el Conqueridor
Jaume de Prudent
Sanç el Pacífic
Jaume el Temerari
Jaume el Pretendent
Elisabet de Mallorca

FamíliaModifica

Segon fill de Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix. Tot i que fou nomenat hereu del tron el 1302, després que el seu germà Jaume i primogènit ingressés a l'orde franciscà, no el va obtenir fins a la mort del seu pare.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II d'Aragó
(el Cast)
 
 
 
 
 
 
 
Pere II d'Aragó
(el Catòlic)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sança de Castella
 
 
 
 
 
 
 
Jaume I d'Aragó
(el Conqueridor)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem VIII de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudòxia Comnè
 
 
 
 
 
 
 
Jaume II de Mallorca
(el Prudent)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Béla III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
Violant d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere II de Courtenay
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Courtenay
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
Sanç I de Mallorca
(el Pacífic)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Roger I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
Roger Bernat II de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Felipa (de Montcada?)
 
 
 
 
 
 
 
Roger IV de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnau I de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnaua de Caboet
 
 
 
 
 
 
 
Esclarmonda de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem I de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Folc IV de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gueraua de Jorba
 
 
 
 
 
 
 
Brunisenda de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon III de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sibil·la de Santafé
 
 
 
 
 
 

Es casà amb Maria de Nàpols, filla de Carles II de Nàpols el 9 de febrer de 1304, de la qual no tingué fills, si bé en tingué sis d'il·legítims:

  • Amb una amant desconeguda (Nicolaua d'Àger, filla de Àlvar II d'Àger ?):
    • Felip (de Mallorca)
  • Amb Blanca de Mont-real:[1]
    • Nicolaua, casada amb el cavaller mallorquí Berenguer Burguet, abans de l'any 1324.
  • Amb N. de Puigbadró, filla del cavaller osonenc Guillem de Puigbadró:[1][2]
    • Saura (Saura Sanç), maridada amb Ramon Galceran de Pinós, senyor de Torà.
    • Una filla de nom desconegut, maridada amb Pere de Talarn.
    • Constança, maridada amb Gilabert V de Cruïlles, baró de Peratallada.
  • Amb una dama de nom Estorina:[3]
    • Una filla de nom desconegut.

PolíticaModifica

Malgrat que s'emparentà amb la casa d'Anjou pel seu matrimoni i que França cercava enemistar Mallorca i la corona catalanoaragonesa, es feu feudatari del seu cosí Jaume II el Just i l'ajudà en la conquesta de Sardenya, fet que li valgué la dispensa de retre-li vassallatge. La seva política fou conciliadora, més caracteritzada pels pactes que per les guerres, i procurà vetllar pels interessos dels mallorquins i cercar un equilibri en els afers exteriors. El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el tractat de Poissy, Sanç restitueix la Vall d'Aran a Jaume el Just.[4]

La seva residència, la repartí entre Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya.

SuccessióModifica

L'afer de la successió del reialme, amb la designació del seu nebot Jaume, va provocar greus desavinences amb la corona catalanoaragonesa, fins al punt de declarar-se una guerra el 1319 que la intervenció del papa Joan XXII pogué evitar.

Sanç I de Mallorca
Naixement: 1276 Mort: Formiguera 1324
Títols
Precedit per:
Jaume II de Mallorca
"el Prudent"

(pare)
Rei de Mallorca
(llista de reis de Mallorca)
(1311–1324)
Succeït per:
Jaume III de Mallorca
"el Temerari"

(nebot)
Comte de Rosselló i Cerdanya
(llista de comtes de Rosselló)
Comtat de Rosselló, Vallespir
Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent

(1311–1324)
Senyor de Montpeller i Omeladès
(llista de senyors de Montpeller)
(1311–1324)

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç I de Mallorca

BibliografiaModifica