Sança I de Lleó
Sança I de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).
 La reina i Ferran I a una miniatura del Diurnal de Ferran I, a la Catedral de Santiago de Compostel·la, s. X | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Sancha Alfónsez c. 1018  Lleó? |
| Mort | 7 novembre 1067 (48/49 anys) Lleó |
| Sepultura | Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor (Lleó) |
| Reina consort de Castella | |
| 1037 – 1065 ← Elvira Menéndez de Melanda – Alberta → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Conegut per | Reina de Lleó (1037) i reina consort de Castella (1035), esposa de Ferran I de Castella |
| Venerable | |
| Celebració | Església Catòlica (antigament, ja no) |
| Beatificació | No ha estat beatificada, tot i que sovint se l'anomena beata Sancha; venerada després de la seva mort, el seu culte ha desaparegut |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Ferran I de Lleó (1033 (Gregorià)–) |
| Fills | Urraca de Castella Alfons VI de Lleó Garcia I de Galícia Elvira de Toro Sanç II de Castella Garcias, Rey de Galice (en)  |
| Pares | Alfons V de Lleó i Elvira Menéndez de Melanda |
| Germans | Beremund III de Lleó i Ximena de Lleó |
Orígens familiarsModifica
Filla d'Alfons V de Lleó i la seva primera muller, Elvira Menéndez de Melanda, i germana per tant de Beremund III, al qual succeí.
Núpcies i descendentsModifica
El 1032 es casà amb l'infant Ferran de Castella, fill de Sanç III de Navarra i Múnia I de Castella, que el 1035 va esdevenir rei de Castella i amb el qual tingué:
- l'infant Sanç II de Castella (v 1037-1072), rei de Castella i rei de Lleó
- l'infant Alfons VI de Lleó (v 1040-1109), rei de Lleó i rei de Castella
- l'infant Garcia I de Galícia (1042-1090), rei de Galícia
- la infanta Elvira de Castella (v 1033-1101), religiosa i senyora de Zamora
- la infanta Urraca de Castella (v 1038-1101), religiosa i senyora de Toro
Estàtua de Luis Salvador Carmona, 1750-53, a la plaça d'Oriente de Madrid).
Panteó reial de la col·legiata de Sant Isidor, a Lleó, fundada per la reina i on és enterrada
Ascens al tronModifica
El seu germà Beremund III de Lleó morí a la Tierra de Campos el 1037 i sense hereus, per la qual cosa Sança es convertí en l'hereva al tron lleonès.
Sança I en aquells moments estava casada amb el ja rei Ferran I de Castella, el qual dictà la unificació de les dues corones, guardant els privilegis per separat així com els dos reis: Sança fou reina de Lleó i consort a Castella, igual que Ferran fou rei a Castella i consort a Lleó.
Amb el seu espòs va ordenar la construcció de la Col·legiata de Sant Isidor, a la ciutat de Lleó, on reposen les restes de Sant Isidor de Sevilla, els quals van arribar el 1063.
Amb la mort del rei castellà el 1065, i seguint les disposicions testamentàries, Sança I renuncià al regne i els seus fills es van repartir els diferents regnes reunits pel seu pare. Però les lluites entre germans van comportar la unificació finalment dels tres regnes sota la corona d'Alfons VI.
Es va retirar i va fer vida religiosa, consagrant-se al culte de Sant Isidor, de qui es deia su esposa. Va viure virtuosament i, en morir, va ser venerada durant molt de temps. No obstant això, l'Església catòlica no l'ha beatificada mai i té el rang de venerable. Tot i així, sovint es troben referències que la qualifiquen de beata.
Va ser enterrada al Panteó Reial de Sant Isidor, a Lleo, amb el seu espòs i alguns dels seus fills.
| Precedida per: Beremund III |
Reina de Lleó 1037–1065 |
Succeïda per: Alfons VI |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sança I de Lleó |