Sandro Cohen

poeta mexicà

Sandro Cohen (Newark, Nova Jersey, 27 de setembre de 1953 - Ciutat de Mèxic, 5 de novembre de 2020) va ser un escriptor, poeta, assagista, editor, traductor, crític, professor universitari i esportista estatunidenc, nacionalitzat mexicà.[1][2][3]

Infotaula de personaSandro Cohen
Biografia
Naixement27 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata
Newark (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Rutgers
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor, crític, professor d'universitat, editor, poeta, assagista, esportista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversidad Autónoma Metropolitana Modifica el valor a Wikidata

Lloc websandrocohen.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1252925 Modifica el valor a Wikidata

Naturalitzat mexicà en novembre de 1982, país al qual arribà per primera vegada el 1973, esportista aficionat al ciclisme i a les curses, tema recurrent en algunes de les seves obres, va estudiar el mestratge en Llengua i literatura hispànica a la Universitat Rutgers i va obtenir el doctorat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Cohen va ser acadèmic fundador del planter Azcapotzalco de la Universitat Autònoma Metropolitana (UAM) des de 1980.[4] Autor de "Redacción sin dolor" (1994), un text amb més de 150.000 exemplars venuts després de diverses edicions, coordinà tallers de poesia a l'Institut Nacional de Belles Arts i Literatura, així com a la Universitat Autònoma Benito Juárez d'Oaxaca i a la Universitat Autònoma Metropolitana (UAM) amb seu a Azcapotzalco, on va exercir com a professor de temps complet al Departament d'Humanitats.[5][6]

A més de publicar diversos manuals acadèmics, va signar una desena de llibres de poesia i contes, com Corredor Nocturno (1993) i Ahora que lo pienso (2008). La seva poesia va ser inclosa en diversos treballs antològics com a Asamblea de poetas jovenes de México, de Gabriel Zaid, (1980) i Los poetas van al cine, compilació d'Ángel Miquel (1997).[4] Altres obres de poesia que va escriure foren "De noble origen desdichado" (1979), "A pesar del imperio" (1980), "Tan fácil de amar" (2008). Com a assagista, va col·laborar en revistes literàries i suplements culturals de diversos periòdics.[5] Fou cofundador de la revista Sin Embargo, codirector de Vaso Comunicante i col·laborador de mitjans como Proceso, Casa del tiempo, Revista de la Universidad de México, El Universal, La Jornada, Milenio, Unomásuno, El Nacional o Excélsior entre altres.[6] També és autor de les novel·les Lejos del paraíso (1997) i Los hermanos Pastor en la corte de Moctezuma (2004).[7] Una de les seves obres més recents, Zen del ciclista urbano (2014) oferia reflexions sobre mobilitat i ciclisme urbà des de Ciutat de Mèxic, on residia des de 1979.[4] Cohen va formar part de la Generació dels cinquanta al costat de Vicente Quirarte, Héctor Carreto, Víctor Manuel Mendiola, Ricardo Castillo, Alberto Blanco i Jorge Esquinca, entre altres escriptors, i com a editor va donar suport a la Generació del Crack el 1996.[5]

Hospitalitzat des de l'octubre del 2020, va morir el 5 de novembre a causa de complicacions de la covid-19.[4]

ReferènciesModifica