Sangre y arena (1916)

pel·lícula valenciana

Sangre y Arena és una pel·lícula de 1916, basada en la novel·la homònima de Vicente Blasco Ibáñez. La pel·lícula va ser codirigida pel propi Blasco Ibáñez i per Max André. Va ser produïda per la marca hispano-francesa Prometheus Films, anomenada igual que l'editorial Prometeo, d'on isqueren els diners per a portar endavant l'empresa.[1]

Infotaula de pel·lículaSangre y arena
Sangre y Arena
Fitxa
DireccióVicent Blasco Ibáñez i Ricard de Baños
Protagonistes
GuióVicent Blasco Ibáñez
FotografiaSalvador Castelló
DistribuïdorManuel Salvador
Barcinógrafo
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena1916
Durada59 min
Idioma originalsense valor
Coloren blanc i negre
Descripció
Basat enSang i arena
Gènerecinema mut

IMDB: tt0007297 Filmaffinity: 321644
Modifica les dades a Wikidata

Esta pel·lícula suposa la primera vegada que el novel·lista assumix tasques de direcció i producció. A més a més, gràcies a l'èxit que va aconseguir a Espanya, Sangre y Arena va exercir una notable influència al cinema espanyol dels anys immediats, i es va situar en els orígens de la després tan utilitzada i recurrent españolada.[1]

Va ser l'única vegada en que Blasco Ibáñez va plasmar en imatges la concepció cinematogràfica de la seua pròpia obra.[2]

Es conserva una cinta procedent de la Filmoteca de Praga,[2] que és una versió amb 800 metres de metratge menys que el de l'original.[3] Esta versió, restaurada per la Filmoteca Valenciana i la de Praga, té un final canviat on es reforcen els paral·lelismes entre el torero i el bandit.[3]

RestauracióModifica

La còpia de la Filmoteca Valenciana va ser donada per Dolores Nebot Sanchis el 1993.[4] Aquell rotllo de pel·lícula, en suport nitrat i en un estat de descomposició que havia produït lesions irreversibles en la imatge, contenia la sisena part de la pel·lícula.[4] D'aquell metratge, que va ser restaurat el mateix any de 1993, se'n salvaren 93 metres.[4]

En 1996, i arran d'una projecció a la Filmoteca Espanyola d'un cicle de pel·lícules arxivades a la Filmoteca de Praga, la Filmoteca Valenciana es posa en contacte amb el Národni Filmový Archiv i obté en préstec una còpia en nitrat amb la que completar un metratge el més semblant possible al metratge original.[4]

Aquella còpia havia estat reparada amb material nitrat de diversa procedència, i hi havien entroncaments, empremtes dactilars o pèrdues d'emulsió.[5] Es va restaurar al laboratori ISKRA i per al transfer de seguretat es va utilitzar una Optical Printer amb finestreta humida.[6]

De la còpia de la Filmoteca Valenciana es van allargar algunes seqüències que a la còpia txeca eren més curtes,[6] es completaren seqüències a l'escena de la recuperació del torero i s'afegí la seqüència de la processó de setmana santa, muntada segons l'orde narratiu de la novel·la.[6]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica