Sant Adrià de Besòs
La ciutat de Sant Adrià de Besòs, és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
 Sant Adrià de Besòs | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Plaça de l'església de Sant Adrià de Besòs  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Població | |||||
| Total | 37.447 (2020) | ||||
| • Densitat | 9.854,47 hab/km² | ||||
| Llar | 5 (1553) | ||||
| Gentilici | Adrianenc, adrianenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3,8 km² | ||||
| Altitud | 14 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Adrià de Nicomèdia | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Joan Callau i Bartolí | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08930 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 08194 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 081944 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | sant-adria.net | ||||
HistòriaModifica
L'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja, l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en la residència dels bisbes o notables de l'Església en el temps de la pesta a Barcelona.
Als segles següents Sant Adrià va ser cremat i destruït per musulmans en la ràtzia de 1114[1] i en 1564[2] i pels francesos el 1697.[3] Això i les contínues riuades van propiciar una despoblació gairebé total. No obstant això, al segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies, sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Sant Adrià de Besòs: "“Amb ajuntament. En la immediació del mar, al marge esquerre de la desembocadura del riu Besòs, gaudeix d'alegres vistes, preciós cel i clima benigne i saludable. Formen la població 42 CASES de bona fabricació i de còmoda distribució interior; els carrers són espaiosos, ben empedrats i nets; té una escola de premeres lletres pagada amb els fons del comú, i una església parroquial sota l'advocació de Sant Adrià, servida per un capellà rector; el temple i la immediata habitació del capellà, correspongueren a un antic monestir de canonges regulars de Sant Joan de Laterà, com indiquen alguns trossos d'ares i d'altres vestigis que encara es conserven. Confina el terme pel nord amb el de Santa Coloma, per l'est amb el de Badalona, pel sud amb el mar, per l'oest amb el de Sant Martí i Sant Andreu de Palomar. El TERRENY que comprèn en la seva jurisdicció és pla, i encara que les terres són de menys que la meitat de qualitat, les aigües que en abundància li proporciona el Besòs per al rec, l'aplicació dels habitants, i l'acurat cultiu que fan servir, fan aparèixer el terme com un deliciós jardí: es veu en aquest lloc una bella esplanada coberta de verd que s'estén a dreta i esquerra i és un espès bosc de pollancres i xops que creixen en ambdues marges del citat riu; aquest es passa ordinàriament a peu, però de vegades, les crescudes el fan impracticable, i s'estén la seva mare a gran distància, causant prejudicis considerables; amb les seves aigües posa en moviment les rodes d'un molí fariner. Creua per la població el CAMÍ general de Calçada, que des de Barcelona es dirigeix a França i hi ha una parada de diligències. PRODUCCIÓ: vi, blat, llegums, hortalisses, fruites, taronges i llimones. POBLACIÓ: 42 cases i 202 ànimes. CAP PROD. 1.058.800 CAP. IMP. 26.470. L'any 1471 va ser assetjat aquest poble pels aragonesos, que van estrènyer molt en ell, part de les tropes de Reyner i Jacobo Galeoto.”
Ja al segle xix i XX Sant Adrià de Besòs es va convertir en un lloc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularment La Mina i que dóna actualment nom a un dels barris més coneguts del municipi. El mateix Ildefons Cerdà en el seu projecte de l'eixample de Barcelona reservava Sant Adrià com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.
No obstant això, durant els anys 20 i 30 Sant Adrià va conèixer una immigració massiva, amb formació de barris d'immigrants espanyols (sobretot murcians, andalusos i gallecs), triplicant la població i formant nous barris. La Catalana, amb la central elèctrica que donaria el nom al barri, és un d'aquests exemples. La fàbrica de cartró, a la zona alta de Sant Adrià o indústries com Can Baurier, al Barri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de població i de la implantació de la indústria per la proximitat al riu i a Barcelona ciutat.
Durant la República el poble va passar a ser anomenat Pla de Besòs i va ser afegit a Barcelona i Badalona. A la Guerra Civil espanyola, l'anomenat camp de la Bota va ser tristament el lloc on els franquistes afusellaven a molts republicans. Tanmateix la població civil va rebre constants atacs aeris, per la seva proximitat a les centrals elèctriques i a la indústria local.
Als anys 50 es va desfermar un veritable creixement demogràfic, amb l'arribada de centenars d'immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creació de barris dormitoris en la línia de la resta de ciutats del cinturó de Barcelona: urbanització forçada, destrucció d'antigues masies, ordenació irregular, nul·la planificació, etc.
Actualment, amb 33.075 habitants (l'any 2000), la fins al moment vila ha passat a convertir-se en ciutat, tot i que formalment encara no en té el títol, i continua sent una vila. Hi predominen el sector terciari i un diversificat sector secundari. Els greus problemes que hi ha, sobretot a barris com La Mina i La Catalana, s'estan intentant solucionar.
Entre els plans urbanístics més importants de la vila hi ha la reurbanització de tot el anomenat "Front Litoral", que constitueix les tres xemenies i el seu entorn. A més de la finalització de la construcció d'habitatges del barri La Catalana.
Als darrers anys, gràcies al Fòrum de les Cultures, i principalment per un intens projecte de ciutat iniciat per l'Ajuntament, així com l'ajuda rebuda per la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea (Projecte de Barris, Pla d'Educació d'Entorn) s'ha iniciat tot un procés de reurbanització i reconversió de la vila. Aquestes iniciatives s'han trobat en alguns moments amb l'oposició d'alguns ciutadans, però malgrat això s'està transformant el municipi.
PolíticaModifica
Mandats durant la II República espanyolaModifica
| Període | Alcalde | Partit |
| 14 abril - 24 oct 1931 | Benito Gimeno Pescador | Comité República 14 |
| 24 oct 1931 - 18 oct 1934 | Frances Micheli i Jové | 
|
| 18 oct 1934 - 16 mai 1935 | Manuel Barba Barraceta | 
|
| 16 mai 1935 - 17 feb 1936 | Enric Algueró Peris | |
| 17 feb 1936 - 20 mai 1936 | Frances Micheli i Jové |
|
| 20 mai 1936 - 12 nov 1936 | Mateu Viura Vidal |
|
| 12 nov 1936 - abril 1937 | Llucià García Morriyón | 
|
| abril 1937 - 26 gen 1939 | Mateu Viura Vidal |
|
Mandants en el període democràticModifica
| Període | Alcalde | Partit |
| 1979-1982 | Josep Vilanova Vila | 
|
| 1982-1992 | Antoni Meseguer Mateo |
|
| 1992-1995 | Jaume Vallès i Muntadas | 
|
| 1995-1996 | Antoni Meseguer Mateo |
|
| 1996-2013 | Jesus Maria Canga Castaño |
|
| 2013-avui | Joan Callau i Bartolí |
|
Eleccions municipals del 2015Modifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Joan Callau | 3.481 | 6 | 27,64 | |
| Ciutadans | Pedro Sánchez | 1.661 | 3 | 13,19 | |
| Sant Adrià en Comú | Joan Belda | 1.631 | 3 | 12,95 | |
| ICV-EuiA-E | Gregorio Belmonte | 1.313 | 2 | 10,43 | |
| Moviment d'Esquerres | Isabel Marcuello | 1.114 | 2 | 8,85 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Rubèn Arenas | 1.094 | 2 | 8,69 | |
| Partit Popular | Jesús García-Bragado | 1.013 | 2 | 8,04 | |
| Convergència i Unió | Xavier Soley | 717 | 1 | 5,69 | |
| Plataforma per Catalunya | 396 | - | 3,14 | ||
| En blanc | 172 | - | 1,37 | ||
| nuls | 124 | - | 0,98 | ||
| Total | 12.716 | 21 | |||
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015Modifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| C's | Inés Arrimadas | 4.233 | 24,08 | ||
| PSC | Miquel Iceta | 3.459 | 19,68 | ||
| JxSí | Raül Romeva | 3.325 | 18,92 | ||
| PP | Xavier Garcia Albiol | 2.471 | 14,06 | ||
| CSQP | Lluís Rabell | 2.386 | 13,57 | ||
| CUP | Antonio Baños | 1.020 | 5,80 | ||
| Altres | 591 | 3,37 | |||
| Total | 17.643 | 69,03 | |||
EsportsModifica
L'esport està sent una pedra angular del municipi. Per una banda amb la construcció de la Ciutat Esportiva Sant Adrià de Besòs per part del Reial Club Deportiu Espanyol. De l'altra s'està potenciant un bon grapat d'esports com per exemple el Club de Tennis Sant Adrià, la secció de futbol femení del Club Esportiu Sant Gabriel, el Club de Lluita La Mina, el UBSA de bàsquet masculi, o el Femení Sant Adrià, el que està a 1a divisió femeninina. També cal destacar el voleibol en el que, per part de l'Escola Amor de Déu, i sota la direcció de l'exjugador de rugbi i professor Albert Arimany, ha assolit alguns triomfs. Encara que actualment, existeix el Club de Voleibol Sant Adrià[5] on les seves jugadores juguen a la lliga de la Federació Catalana.
Compta amb tres poliesportius dos d'ells adaptats per a persones amb discapacitat.
Personatges il·lustresModifica
- Benet Bails, matemàtic (1731-1797).
- Joan Rovira i Costa (1914-1991)
- Isabel Coixet, directora de cinema (1960).
- Javier Pérez Andújar, escriptor (1965).
Llocs d'interèsModifica
CarreteresModifica
El municipi té accés a les següents:
TransportModifica
El municipi compta amb transports públics que el connecten amb Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Hi ha una línia de metro (Línia 2), tramvia, Renfe, autobús i nitbus (N11, N6,N2,i N9,)
Galeria fotogràficaModifica
Plaça de la Vila i Ajuntament.
Plaça de l'Església.
Central de producció elèctrica.
DemografiaModifica
| 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2020 |
| 8 | 5 | 111 | 271 | 418 | 1.073 | 10.227 | 24.452 | 34.104 | 37.447 |
BibliografiaModifica
- Márquez Berrocal, Manuel, Historia Social de San Adrián de Besós. Volum III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a San Adrián de Besós, 1910-40. Barcelona: Ajuntament de Sant Adrià de Besós, 2001. 222 pp.
- Casas Soriano, Just y Márquez Berrocal, Manuel, Historia Social de San Adrián de Besós. Volum I. La població: segles XVIII-XX, Ajuntament de Sant Adrià de Besós. Barcelona: Editorial Hacer, 1996. 256 pp.
- Márquez Berrocal, Manuel, Historia social de la población de San Adrián de Besós, durante el siglo XX, comunicación al “2 ° Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea de España”, Barcelona, junio-julio de 1994, 51 pp.
- Márquez Berrocal, Manuel, Sant Adrià de Besòs 1900-1939. La construcció de la ciutat. Del món rural a l'urbà. Vol. I. Sant Adrià de Besòs: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 2020. 317 pp.
- Márquez Berrocal, Manuel, Sant Adrià de Besòs 1900-1939. La formació de la classe obrera: Indústria i Immigració. Vol. II. Sant Adrià de Besòs: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 2020. 251 pp.
- Márquez Berrocal, Manuel, Sant Adrià de Besòs 1900-1939. La lluita per la llibertat: Política, societat i cultura. Vol. III. Sant Adrià de Besòs: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 2020. 333 pp.
ReferènciesModifica
- ↑ Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad (en castellà). Museo de Historia de la Ciudad, 1964, p. 70.
- ↑ Internacional Las Sociedades Ibéricas y el Mar a Finales del Siglo XVI. Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1998, p.544. ISBN 8492381957.
- ↑ «L'origen de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià. [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes,
- ↑ «CV Sant Adrià». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Raventós, Joan «El Refugi del Pla de Besòs». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 31 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bofarull, Anna M «Bombes sobre el besòs». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.71. ISSN: 1695-2014.
- ↑ L'arc gòtic, a poblesdecatalunya.cat
- ↑ L'arc gòtic, a xtec.cat
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Adrià de Besòs |