Antoni Abat

monjo cristià pioner de l'eremitisme
(S'ha redirigit des de: Sant Antoni Abat)

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.[1] Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove, però, va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità.[2] El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.[1]

Infotaula de personaSant Antoni abat, o
Antoni el Gran, o
Antoni d'Egipte
Volkertshaus Kapelle Hl Antonius.jpg
Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg)
Biografia
NaixementἈβᾶς Ἀντώνιος ( 'Abas 'Antónios)
251 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Heracleòpolis Magna Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 357 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (105/106 anys)
Tebes Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França) 
Dades personals
Grup ètnicCoptes Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Conegut per"Pare de tots els monjos"
Activitat
Ocupaciómonjo cristià, anacoreta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
abat; Pare Venerable, Portador de Déu
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeMonestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye
Festivitat17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes)
IconografiaVell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines
Patró deAnimals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena

Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità.[3] A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses.[3]

Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l'ergotisme que curaven els antonians.[3] Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom.[1] Se'l considera patró dels animals,[2] dels pagesos i dels traginers. Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Abat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 «Qui era, segons la tradició cristiana, Sant Antoni Abat?». [Consulta: 23 juny 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sant Antoni Abat | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 juny 2021].

BibliografiaModifica

  • Joan Rallo i García. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.