Obre el menú principal

Sant Basili el Jove (mort a Constantinoble, 952) fou un anacoreta de la rodalia de Constantinoble. En trobar-lo retirat a un bosc, uns soldats, pensant que era un espia, el van detenir i el portaren a la ciutat. Alliberat més tard, tornà a la seva ermita i va tenir un deixeble, Gregori. Va denunciar la immoralitat de la vida dels aristòcrates i de la princesa Anastàsia, la qual cosa va provocar una nova persecució. Va morir a la seva ermita a mitjan segle X, a l'edat de 110 anys. Gregori n'escrigué la vida. L'església catòlica i l'ortodoxa el van declarar sant i es commemora el 26 de març.

Infotaula de personaSant Basili el Jove
İstanbul 5966.jpg
Muralles i ciutat de Constantinoble des dels camps, en un dels quals hi havia l'ermita de Basili
Biografia
Naixement Βασίλειος (Basíleios)
842
Constantinoble?
Mort 952 (o 944)
Constantinoble
Anacoreta
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 26 de març
Modifica les dades a Wikidata

LlegendaModifica

Quan el van detenir, el van portar davant el patriarca de Constantinoble, Semó. Interrogat, l'eremita no volia identificar-se i només deia que era un pelegrí i un estranger a la seva terra. Va ésser torturat pels soldats imperials, però va ésser alliberat pels prodigis que van tenir lloc quan va començar a pregar. La llegenda diu que el patriarca Samó, davant el seu silenci, l'acusà d'impietat, a la qual cosa Basili respongué que l'impius era el mateix que l'acusava que "malbaratava la seva vida en tota classe de brutícies", acusant-lo així d'una vida poc cristiana. El patriarca, llavors, va ordenar penjar-lo cap per avall; passats tres dies, el sant continuava viu i sense cap mal. Samó, però, atribuïa el fet a la bruixeria i manà que fos llençat a les feres, però aquestes no volgueren atacar-lo i s'ajagueren als peus de l'anacoreta. El patriarca ordenà llavors que fos llençat al mar, però un cop a l'aigua, dos dofins el prengueren i el deixaren a la platja.

De nou a la ciutat, guarí un malalt d'epilèpsia, Joan, i restà a casa seva. Una multitud de gent s'hi apropà perquè els guarís o els donés consell. Basili, que tenia el do de la clarividència i va criticar els pecadors, induint a que fessin penitència. Gregori, un dels que van anar-hi, va esdevenir deixeble de Basili i va marxar amb ell a l'ermita.