Sant Carles de la Ràpita
Sant Carles de la Ràpita, també conegut com la Ràpita dels Alfacs[1] o simplement La Ràpita, és un municipi català situat a la comarca del Montsià.
 Sant Carles de la Ràpita | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| San Carlos de la Rápita (es) | |||||
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | Tarragona | ||||
| Vegueria | Terres de l'Ebre | ||||
| Comarca | Montsià | ||||
| Població | |||||
| Total | 14.611 (2018) | ||||
| • Densitat | 272,09 hab/km² | ||||
| Gentilici | Rapitenc, rapitenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 53,7 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 11 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Amposta | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43540 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 43136 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 431362 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
HistòriaModifica
La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.
Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.
Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.
Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.
A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d’Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir.
Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets.
EconomiaModifica
El port de Sant Carles de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.
El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle XIX, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també es troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle XIX quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.
Sant Carles de la Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre. L'any 2014 s'inaugurà el Museu del Mar, gràcies a una inversió de 500.000 euros a càrrec de l'ajuntament local.[2]
Entitats de poblacióModifica
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| les Salines de la Trinitat | 0 |
| Sant Carles de la Ràpita | 15.307 |
| Font: Idescat | |
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
PolíticaModifica
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012Modifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| CiU | Artur Mas | 2.189 | 34,34 | ||
| ERC | Oriol Junqueras | 1.710 | 26,82 | ||
| PSC | Pere Navarro | 770 | 12,08 | ||
| PPC | Alicia Sánchez-Camacho | 567 | 8,89 | ||
| ICV-EUiA | Joan Herrera | 475 | 7,45 | ||
| CUP | David Fernández | 150 | 2,35 | ||
| C's | Albert Rivera | 130 | 2,03 | ||
| Vots en blanc | 124 | 1,92 | |||
| Altres | 259 | 6,1 | |||
| Total | 6.473 | 63,12 | |||
Eleccions municipals 2015[3]Modifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Esquerra Republicana de Catalunya | 1.880 | 6 | 30,35% | ||
| CiU | 1.173 | 5 | 24,79% | ||
| PSC-CP | 831 | 2 | 13,41% | ||
| MR | 278 | 2 | 15,27% | ||
| SI | 407 | 1 | 6,57% | ||
| ICV | 404 | 1 | 6,52% | ||
| PP | 251 | 0 | 4,05% | ||
| Total | votants | 17 | |||
Fills il·lustresModifica
- Sebastià Juan Arbó (1902-1984), escriptor.
- Lluís de Montsià (Joan Torné i Balaguer) (1890-1979), periodista, poeta i folklorista
- Àngel Rangel Zaragoza (28-10-1982), futbolista que forma part del Swansea City a la Premier League
ReferènciesModifica
- ↑ http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull. Durant la Guerra Civil el vilatge va ser anomenat la Ràpita dels Alfacs i durant el franquisme San Carlos de la Rápita
- ↑ ROYO,R.,Impuls definitiu al Museu del Mar, Diari Avui, 16/12/2010. Consulta 29/12/2010.
- ↑ http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/09/43/136.html
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Carles de la Ràpita |