La Ràpita (Montsià)

La Ràpita
	;
Localització
	40° 37′ 13″ N, 0° 35′ 34″ E / 40.620301°N,0.592744°ECoord.: 40° 37′ 13″ N, 0° 35′ 34″ E / 40.620301°N,0.592744°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Montsià
Població
Total	14.931 (2021)
• Densitat	278,04 hab./km²
Gentilici	Rapitenc, rapitenca
Geografia
Part de	Taula del Sénia
Superfície	53,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	11 m
Limita amb	Amposta ; Freginals ; Alcanar
Partit judicial	Amposta
Identificador descriptiu
Codi postal	43540
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43136
Codi territorial IDESCAT	431362
Altres
Lloc web	larapita.cat

La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.

HistòriaModifica

La Ràpita i la Banya

La presència humana al terme de la Ràpita es remunta al paleolític, fet documentat per una pintura rupestre que representa un bou de color negre en posició vertical trobada a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, i actualment ja no es conserva. Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle xviii es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III

Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.

A la segona meitat del segle xviii el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d'Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls feu renunciar als seus drets.

El plenari de l’ajuntament del 26 de novembre de 2021, va aprovar el canvi de nom del municipi, que passa a ser la Ràpita. La proposta va rebre els vots a favor dels deu regidors de l'equip de govern municipal (ERC) i una regidora no adscrita.^[1]

GeografiaModifica

Llista de topònims de la Ràpita (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

EconomiaModifica

El port pesquer de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.

El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle xix, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també s'hi troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle xix quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.

La Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre. L'any 2014 s'inaugurà el Museu del Mar , gràcies a una inversió de 500.000 euros a càrrec de l'ajuntament local.^[2]

Entitats de poblacióModifica

Bandera (no oficial) de Sant Carles de la Ràpita

Escut no oficial.

Entitat de població	Habitants
les Salines de la Trinitat	0
la Ràpita	15.307
Font: Idescat

DemografiaModifica

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	-	-	-	1.962	3.164	3.132	3.901	4.592

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
5.462	6.039	7.176	7.960	7.320	8.964	9.960	10.650	10.781	10.781

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
10.828	10.976	11.194	11.735	12.594	13.488	15.307	15.583	15.232	15.003

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
14.718	14.611	14.953	-	-	-	-	-	-	-

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

PolíticaModifica

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012Modifica

Resultats electorals - La Ràpita (Montsià), 2012
Candidatura		Cap de llista	Vots	% vots
	CiU	Artur Mas	2.189	34,34
	ERC	Oriol Junqueras	1.710	26,82
	PSC	Pere Navarro	770	12,08
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	567	8,89
	ICV-EUiA	Joan Herrera	475	7,45
	CUP	David Fernández	150	2,35
	C's	Albert Rivera	130	2,03
	Vots en blanc		124	1,92
	Altres		259	6,1
Total		6.473		63,12

Eleccions municipals 2019^[3]Modifica

Resultats electorals - La Ràpita (Montsià), 2019
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	ERC-AM		3.279	10	48,22%
	JxCAT-Junts		1.008	3	14,82%
	mR		834	2	12,26%
	PSC-CP		731	2	10,75%
	MR-MTE-ECG		270	0	3,97%
	PRIMÀRIES		230	0	3,38%
	C's		181	0	2,66%
	Podemos		161	0	2,37%
Total		6.913		17

Consulta sobre el nom oficialModifica

Article principal: consulta sobre el canvi del nom de Sant Carles de la Ràpita

El 12 d'octubre de 2021 es va celebrar una consulta als habitants del poble sobre si mantenir el nom oficial o canviar-lo al popular nom «la Ràpita». Tot i que la majoria va votar sí, no va arribar pas el llindar mínim de participació. No obstant això, va ser aprovat el canvi a la Ràpita. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicà la resolució que donava conformitat al canvi de nom el 10 de febrer de 2022.^[4]

Fills il·lustresModifica

Sebastià Juan Arbó (1902-1984), escriptor.
Lluís de Montsià (Joan Torné i Balaguer) (1890-1979), periodista, poeta i folklorista
Àngel Rangel Zaragoza (28-10-1982), futbolista que forma part del Swansea City a la Premier League

ReferènciesModifica

↑ Digital, Redacció Ebre. «Aprovat pel plenari el canvi de nom de Sant Carles de la Ràpita, aviat la Ràpita», 26-11-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
↑ ROYO,R.,Impuls definitiu al Museu del Mar, Diari Avui, 16/12/2010. Consulta 29/12/2010.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://resultados.elpais.com/elecciones/2019/municipales/09/43/136.html
↑ «RESOLUCIÓ PRE/215/2022, de 4 de febrer, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Sant Carles de la Ràpita, que passa a denominar-se la Ràpita.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 10-01-2022. [Consulta: 10 febrer 2022].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ràpita

[1] Digital, Redacció Ebre. «Aprovat pel plenari el canvi de nom de Sant Carles de la Ràpita, aviat la Ràpita», 26-11-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].

[2] ROYO,R.,Impuls definitiu al Museu del Mar, Diari Avui, 16/12/2010. Consulta 29/12/2010.

[3] {[enllaç sense format]} http://resultados.elpais.com/elecciones/2019/municipales/09/43/136.html

[4] «RESOLUCIÓ PRE/215/2022, de 4 de febrer, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Sant Carles de la Ràpita, que passa a denominar-se la Ràpita.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 10-01-2022. [Consulta: 10 febrer 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]