Obre el menú principal

Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers

monestir de Torà

Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers[1] més conegut a la comarca com Monestir de Cellers és un monument del municipi de Torà (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Infotaula d'edifici
Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers
Torà, Monestir de Cellers PM 28606.jpg
Dades
Tipus monestir
Part de Cellers
Creació segle XII
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura romànica
arquitectura popular
Altitud 575 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegarra
MunicipiTorà
Localització A 1,4 km de Cellers
Camí al Monestir de Cellers
Bé d'interès cultural
Point in time Tradueix 25 març 1985
Identificador RI-51-0005092
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 223-MH
IPAC 248
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Monestir benedictí situat a 9 km de Torà, al fons de la vall de Cellers. Aquest conjunt està format per diverses dependències que s'han anat afegint al llarg dels anys. L'església és l'element principal d'aquest antic monestir, però al voltant d'aquesta trobem l'anomenadea Casa dels Sants (SE), dos patis (O) i la rectoria (O). Església de planta quasi quadrada amb una capçalera triabsidal mancada de nau. Dins el gruix del mur hi ha dues petites absidioles, una a cada banda de l'àbsis central. L'espai quadrangular és cobert amb una cúpula sobre petxines.

 
Cripta

La cripta, sota l'àbsis central, té tres naus i dotze parells de columnes amb capitells esculpits.[2]

Notícies històriquesModifica

Segons la llegenda, les despulles dels màrtirs sant Celdoni i sant Ermenter foren portades a Cellers, un poblet de la vall de Forest, a l'antic terme de Llanera de Solsonès, procedents d'un monestir d'Aragó, per enterrar-les en un lloc segur, lluny del perill musulmà, i aixecar-hi una església. El 1038 els monjos Guillem, Galid i Seniofred rebien un donatiu per tenir cura de l'església de Sant Celdoni i Sant Ermenter. Amb el temps s'hi formà una petita comunitat benedictina, que el 1070 passà a dependre del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i esdevingué un petit priorat. A mitjan segle XIV quedà pràcticament deshabitat, per la qual cosa el comte de Cardona, Joan Ramon Folc, d'acord amb el senyor feudal de la contrada, Ramon de Pinós, considerà que la solitud del lloc no era adient per a tenir-hi les relíquies dels sants, que foren traslladades el 19 d'octubre de 1399, un diumenge segons diu l'acta del notari, a l'església de Sant Miquel de Cardona i col·locades en el seu altar major. La versió popular diu, però, que els cossos foren robats pel comte o en tot cas comprats. Així també ho explica el Martirologi Català de F. Reirola Masferret, 1880.

Finalment, per una butlla de 1593, les rendes del monestir quedaren incorporades a la canongia de la catedral de Solsona. Devia patir alguns desperfectes durant la Guerra dels Segadors, així trobem que part de la paret del frontispici és de carreus molt treballats provinents d'una restauració que data del 1700, segons està inscrit en una pedra de la girola central i en els ferros forjats de la porta. Encara avui el diumenge de Passió s'hi celebra la Festa del Perdó en la que hi ha la possibilitat de confessar-se. També inclou una missa i un dinar campestre.[2]

ReferènciesModifica

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. 2,0 2,1 «Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r maig 2012].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers