Originàriament estava compost de planta baixa i terrat balaustrat, però aquest ha estat convertit posteriorment en pis i terrat. Planta rectangular i coberta a dues aigües (interrompuda pel nou terrat).[1] Façana amb porta principal flanquejada per dues finestres en arc pla i amb guardapols. A la façana lateral novament dues finestres amb les mateixes característiques i una porxada semi-hexagonal en arc de mig punt motllurat i amb capitells jònics, tancada per una balaustrada. Al pis hi ha finestres en arc de mig punt. Abans de ser reformat tenia una cornisa motllurada i dentallons que donaven pas a un terrat balaustrat.[1] Mur de paret de maó arrebossat i pintat de color blanc.[1]
Xalet d'estiueig que forma part de la urbanització de la Granja al sud de la població, la construcció de la qual data de l'època de creació d'aquesta urbanització a l'entorn dels anys vint, en el moment d'esplendor de Caldes com a poble d'estiueig i d'activitat balneària. Urbanització anomenada en aquell temps "Colònia La Granja", promoguda per Miquel Picó i Jou, de caràcter residencial.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sant Esteve, 2». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 octubre 2014].
