Obre el menú principal

Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.

Infotaula d'edifici
Sant Esteve d'Olot
Església de Sant Esteve d'Olot.jpg
Epònim Esteve màrtir
Dades
Tipus església
Creació segle XVIII
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura neoclàssica
Altitud 440 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGarrotxa
MunicipiOlot
Localització Plaça del Rector Ferrer
 42° 10′ 56″ N, 2° 29′ 18″ E / 42.1822°N,2.48833°E / 42.1822; 2.48833
Bé d'interès cultural
Data 12 gener 1993
Identificador RI-51-0007065
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1885-MH-EN
IPAC 3797
Activitat
Diòcesi bisbat de Girona  (parròquia de Sant Esteve d'Olot)
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata

ArquitecturaModifica

 
Campanar

És una església de planta de creu llatina, amb una sola nau de 58 metres de longitud per 37,4 d'amplada i 52 metres de creuer; l'alçada és de 34,5 metres. Disposa de tres escalinates d'accés (als peus del temple i als extrems dels creuer). Tant a l'interior com a l'exterior segueix les normes neoclàssiques.

La façana es construí l'any 1800 i el 1886 s'iniciaren les obres del seu embelliment. Estava originàriament destinada a constituir tres cossos: el central o frontis i els dos campanars; l'obra va restar inacabada. Les escales d'accés, més amples a la part baixa i més estretes a mesura que es puja, estan fetes de divuit graons dividits en dos trams de nou cada una. Presenta una barana a cada cantó, molt decorada. A la part baixa hi ha dues bases per a aguantar els fanals. La porta dels morts està ubicada a la façana sud i està formada per un arc rebaixat adornat amb volutes a les impostes. A la clau de l'arc hi ha l'escut d'Olot i diversos fullatges. La part més remarcable és la superior, decorada amb rajols vidriats de colors grocs i blaus alternats. Al centre hi ha un gran òcul amb el signe de la creu a la reixa de ferro. La cornisa és ondulada, amb teules vidriades de color verd i dos pinacles als costats. A l'interior de la porta hi ha una fornícula amb la imatge de Crist i la data de 1843, possiblement la data de construcció de la porta.

A la façana del Carrer Major hi ha encastades tres claus de volta. A la primera es poden veure dos àngels portant una gran custòdia, a la segona hi ha una gran mà que sosté unes balances i a la tercera hi ha la figura d'un sant tocant un instrument musical. La pica baptismal està situada a la capella de la part de l'epístola; les sis piques d'aigua beneïda conservades a l'església són del segle XVIII i estan decorades amb tres caps d'àngels i diferents motius florals, altres estan decorades amb petxines.

Hi ha tres làpides sepulcrals situades a la capella dels Santíssims sagraments que corresponen als anys 1348 i 1393, però s'ignora l'origen. Foren incrustades als murs de l'Altar dels Sagraments de Sant Esteve, en alguna de les reedificacions. Una és del prevere i diaca Pere Oruga; l'altra, d'Antoni costa d'Olot, i la tercera és del capellà setmaner Pere de Busquets. A més, a la Garrotxa s'han conservat dues làpides sepulcrals d'un gran valor artístic: la de Sant Andreu del Coll i la de Santa Bàrbara de Pruneres (les dues foren destruïdes durant la Guerra Civil; se'n conserva una còpia de guix).[1]

Obres destacadesModifica

 
Vista general lateral

Dins el temple, són béns mobles integrants de la declaració de bé cultural d'interès nacional:[1]

  • El retaule del Roser, de fusta tallada i policromada, realitzat per Pau Costa els anys 1704 i 1707
  • El Sant Crist, de talla, policromia i orfebreria, realitzat per Ramon Amadeu i Grau a principis del segle XIX
  • La talla policromada representant Àngels amb la Verònica, de Ramon Amadeu i Grau, de principis del segle XIX
  • El conjunt de 8 pintures en oli sobre tela de Joan Carles Panyó i Figaró, realitzades a principis del segle XIX
  • El combregador de ferro forjat i daurat realitzat per Joan Carles Panyó i Figaró a principis del segle XIX
  • L'escultura de Sant Esteve, d'alabastre, realitzada per Josep Clarà i Ayats l'any 1949
  • L'escultura d'un àngel amb garlandes, de fusta tallada i policromada, realitzada per Manuel Cabarrocas els anys 1828 – 1837
  • El relleu de fusta tallada i policromada de la Mare de Déu de Montserrat, del segle XVII – XVIII
  • La talla de fusta policromada de Sant Francesc d'Assís, dels segles XIX – XX
  • La talla de fusta policromada de la Pietat, realitzada per Ramon Amadeu i Grau a principis del segle XIX
  • El tabernacle de fusta tallada i policromada de Joan Carles Panyó i Figaró, de 1829 (reproducció de 1947 – 1948)
  • El retaule de Sant Josep, de fusta tallada i policromada, obra de Pau Costa i altres dels anys 1707 – 1728
  • L'altar de Sant Antoni, de fusta tallada i policromada, realitzat el 1727
  • El relleu de la Verge del Tura, de fusta tallada i policromada, realitzat als segles XVII – XVIII
  • L'altar del Sagrat Cor, de fusta tallada i policromada, realitzat per Josep Berga i Boada a principis del segle XX

A les parets laterals de la capella dels Dolors hi ha una sèrie de pintures representant els Set Dolors de la Verge, realitzades per Lluís Carbonell en oli sobre tela, a mitjans de segle XX. Al baptisteri hi ha una pintura del Baptisme de Jesús per Sant Joan, realitzada per Melcior Diumenge el segle XIX. Als jardins de la parròquia hi ha l'escultura del rector Esteve Ferrer i Casadevall, realitzada per Carmina Gibert l'any 1983.

HistòriaModifica

Les primeres notícies que es tenen de l'església de Sant Esteve daten de l'any 846 dins un document de Carles II el Calb dirigit a l'abat Racimir. Posteriorment, en el 977, apareix esmentada en un document del bisbe de Girona Miró Bonfill. En el 1116, Berenguer, en fer la consagració de la nova església, cita que ja anteriorment n'hi hagué una altra dedicada a Sant Esteve. L'església ha tingut diverses reedificacions: una la del 1116, una altra motivada pels terratrèmols de 1529 i la de 1763 que li donà l'aspecte que hom pot veure avui.[1]

Museu ParroquialModifica

Obert per primera vegada al públic el mes de març de l'any 1948, és un dels museus més antics de les comarques gironines. La seva col·lecció consta d'objectes d'orfebreria d'èpoques diferents, pintures de Joan Carles Panyó, una antiga làpida amb una inscripció jueva, roba d'ús litúrgic, taules i restes de retaules antics, fragments de l'antiga creu monumental gòtica d'Olot, vells llibres de cor i imatges religioses. A més de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, també compta amb peces procedents de les parròquies de Sant Cristòfol de les Fonts i Santa Maria de Batet.

Entre les obres conservades al museu, hi destaquen Crist abraçat a la creu d'El Greco,[2] el retaule de la Pietat (atribuït a Miquel Torell) i el retaule de sant Eloi, del qual només se n'han conservat cinc relleus.[3]

Relleus conservats del retaule de sant Eloi
Naixement de sant Eloi  
Miracle del ferrat del cavall esquep  
Consagració episcopal de sant Eloi a Noyon  
Predicació de sant Eloi  

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve d'Olot  
  1. 1,0 1,1 1,2 «Església parroquial de Sant Martí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
  2. Torrent Orri, Rafael «"El Greco" d'Olot» (en castellà). Revista de Girona, núm. 19, 1962, pp. 33 – 36. ISSN: 0211-2663 [Consulta: 20 agost 2012].
  3. «El Retaule de la Pietat i quatre relleus del Retaule de Sant Eloi tornen al Museu de l'església de Sant Esteve d'Olot». Generalitat de Catalunya, 01-07-2011. [Consulta: 20 agost 2012].

Enllaços externsModifica