Sant Fèlix de Sabadell

església del centre de Sabadell

L'església de Sant Fèlix de Sabadell (oficialment Sant Feliu) és l'església arxiprestal de Sabadell. Es troba al centre de la ciutat, davant de la plaça de Sant Roc i al costat de l'Ajuntament, i és just al mateix indret on, al segle xv, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d'Arraona.[1] Durant el segle xx, la capella es va enderrocar i se'n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d'Arraona (actual capella de Sant Nicolau).

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Fèlix de Sabadell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i església parroquial Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicbarroc
arquitectura gòtica
neogòtic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça Sant Roc S/N Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 33′ N, 2° 07′ E / 41.55°N,2.11°E / 41.55; 2.11
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC27659 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Fèlix de Sabadell) Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

L'actual església és d'estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres. S'ha conservat l'absis gòtic de l'any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l'enreixat de l'època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.[2]

 
Campanar i absis

El campanar barroc de l'església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana. Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita. És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d'una alçària d'1,6 metres. A dalt de la solera s'aixeca la torre de ferro, del 1856, amb les campanes de les hores i dels quarts, i l'àngel que assenyala d'on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d'inici de les obres.[2]

Al passadís central hi ha enterrat l'escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 - 1916).

Història

modifica

D'aquest temple, que es va consagrar l'any 1488, només en queda actualment l'absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l'Església i que allotja l'anomenada capella del Santíssim.

 
L'església de Sant Fèlix al Panorama fotogràfic de Sabadell (1881)

El campanar de l'església és d'estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l'arquitecte Joan Garrido. Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d'arcs de reforç de la capella del Roser l'any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció. Se’n pot visitar l’habitació, on hi ha un rellotge modernista; el comunidor, on es mostren algunes peces trobades a les excavacions fetes a les voltes, i el pis de les campanes. Els seus 37 metres d’alçada el converteixen en un excel·lent mirador sobre la ciutat.[3]

El sacerdot-compositor sabadellenc Jaume Bofarull Miró fou organista d'aquesta parròquia durant uns anys.[4]

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. Bolòs i Masclans, Jordi. Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p.285. 
  2. 2,0 2,1 «Església parroquial de Sant Fèlix - Sant Feliu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  3. Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Campanar de Sant Fèlix». Arxivat de l'original el 2023-08-19. [Consulta: 19 agost 2023].
  4. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 166. (ISBN 84-7291-226-4)

Enllaços externs

modifica