Sant Feliu de Codines

municipi de Catalunya

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental. Està situat en el sector nord-occidental de la comarca, al límit amb la comarca del Moianès (al nord) i la del Vallès Occidental, a ponent.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Feliu de Codines
Imatge

Localització
Map
 41° 41′ 19″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.6885°N,2.1647°E / 41.6885; 2.1647
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Feliu de Codines Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.527 (2023) Modifica el valor a Wikidata (435,13 hab./km²)
Llars41 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCodinenc, Codinenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície15 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perel Tenes Modifica el valor a Wikidata
Altitud480 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altserrat del Berenguer (859 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
8 desembre 1799independència Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
PatrociniSant Feliu Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPol Cabutí i Borrell (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.626.147 € (2023) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08182 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08210 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082107 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantfeliudecodines.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Història

modifica
 
Vista de la vila

El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals, que van ocupar una baronia que s'estenia al llarg i ample d'una extensa contrada a la qual pertanyien, entre d'altres, els actuals municipis de Sant Feliu, Bigues i Riells del Fai, l'Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana.

Amb el pas dels segles, Sant Feliu es va constituir en l'enclavament més important de tots els que conformaven aquesta baronia, tant en nombre d'habitants com en producció artesanal. Això va provocar que els habitants de Sant Feliu es plantegessin la independència respecte de la baronia de Montbui.

Després de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, es va obtenir del rei Carles IV, l'any 1793, el títol de Vila a la parròquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquesta concessió no va poder ser efectiva fins al dia 8 de desembre de 1799, data en què es van poder reunir els 25.000 rals de billó que es demanaven per accedir a aquella petició.

La població va créixer al voltant de l'església parroquial, on es va formar el barri de la Sagrera (que vol dir "terra sagrada"). Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats. A poc a poc el poble va anar creixent i, paral·lelament al barri de la Sagrera, es van formar altres barris importants del nucli urbà, com el Serrat de Vic i la Venderia o Revenderia. Aquest últim s'estenia per la carena de l'altra banda del Torrent de l'Escletxa, que passava pel mig del poble.

Al llarg del temps es va anar creant una intensa rivalitat entre els dos barris, fins al punt que el de la Venderia, el 1796, va construir el seu propi campanar per posar-hi "rellotge de quarts y horas, (...) ab sas campanas".

Òbviament, va desaparèixer aquesta picabaralla i aquells dos barris es van unir físicament, per mitjà de la urbanització de la plaça i més tard, també, amb l'obertura de la Travessia. A partir d'aquest fet es van anar formant altres barris i zones residencials fins a conformar l'actual vila de Sant Feliu de Codines, característica per la seva situació dalt d'una carena.

Des de finals del segle xix, aquestes zones residencials es van anar incrementant gràcies a l'arribada de gent que ha preferit l'entorn natural de Sant Feliu al brogit de les ciutats.

El clima sec gairebé exclusiu de què gaudeix Sant Feliu en l'entorn on està enclavat, el seu entorn natural i la proximitat a grans ciutats són els principals factors que van fomentar un nou estil de vida, de tipus residencial, a finals del segle xix.

 
Sant Feliu de Codines amb Sant Sadurní al darrere

Monuments i edificis

modifica

Vegeu la llista de monuments de Sant Feliu de Codines inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Bandera

modifica

La bandera del municipi va ser aprovada el 15 de febrer de 2005, i té el següent format: Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb dues bandes iguals juxtaposades, blanca la superior i groga la inferior, de gruix conjunt 7/40 de l'alçària del drap.[1]

Persones il·lustres

modifica

Nascuts a Sant Feliu de Codines Sebastià Farnés i Badó, Joan Petit i Aguilar, Josep Mumbrú i Vernet de la Casa Mumbrú (el Vendrell), Josep Umbert i Rosàs, Josep Umbert i Ventura creador de la Fàbrica Roca Umbert, Andreu Codina i Candelas, Josep Parés i Casals, Laia Berenguer i Puget, Agustí Serratacó i Costa, Pere Pladevall i Vallcorba, Nicolau Usart i Furriol, Manel Vila i Valls, Josep Cassart i Valldeoriola, Dionís Escorsa i Cruells, Núria Berengueras i Costa, Salvador Borràs i Bellavista (1927-2020).[2]

Un personatge il·lustre que va visitar el poble fou Antoni Gaudí. A Sant Feliu, hi va deixar l'empremta amb el disseny de l'estendard de l'Orfeó Feliuà, que està exposat al Museu Municipal Can Xifreda.[3] El Doctor Bartomeu Robert va ser un altre personatge que va gaudir del clima benigne de Sant Feliu, fins al punt que comentava que Sant Feliu era el millor poble del Vallès i recomanava a molts dels seus malalts que hi passessin llargues temporades per guarir de les seves malalties.

Entre altres visitants il·lustres també cal destacar el pas del filòleg Pompeu Fabra. Va estiuejar a Can Viladomat, des d'on va marxar a l'exili el 24 de Gener de 1939. L'any 2016 es va commemorar aquests fets col·locant una placa a la casa de Can Viladomat, al Carrer Agustí Santacruz, i amb una conferència del lingüista Jordi Mir.[4][5] Posteriorment, des del 2022, Òmnium Cultural organitza anualment les Jornades Fabra, amb conferències i exposicions sobre llengua, exili, i història.[6][7]

També cal destacar el pas dels polítics Manuel Carrasco i Formiguera (nom que agafà posteriorment l'institut d'ensenyament secundari del municipi), de Francesc Cambó, i de l'eclesiàstic i pensador Jaume Balmes (nom que agafà l'escola pública d'ensenyament primari) que va escriure a la masia del Prat de Dalt (pertanyent a Caldes de Montbui, però molt lligada a Sant Feliu de Codines) la seva coneguda obra El Criterio.[8]

Política i govern

modifica

La seu del govern és l'ajuntament, al carrer de Vic. Anteriorment estigué ubicat al carrer de Sant Joan.

Cens electoral

modifica

El cens electoral a les eleccions al Parlament de 2017[9] era de 4.492 persones. El municipi distribueix els electors en un total de 8 meses electorals (dos districtes amb dues seccions cadascun, que alhora reparteixen la gent en dues taules segons cognom) que de forma habitual se situen en un únic col·legi electoral, al Centre Cívic "La Fonteta".

Composició de la corporació municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. A les últimes eleccions municipals, del 28 de Maig de 2023, Primàries Codines va ser la llista més votada, amb els resultats de la següent taula. La votació per decidir l'alcalde o alcaldessa del mandat 2023-2027 va tenir lloc el dia 17 de Juny de 2023 durant el ple de constitució de la corporació, en el qual va ser investit alcalde Pol Cabutí amb 7 vots a favor i 6 abstencions.[10]

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Sant Feliu de Codines

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Primàries Codines   Pol Cabutí i Borrell 1.182 43,03 % 6 ( +1)
JUNTS per SFC   Pere Pladevall Vallcorba 1.012 36,84 % 5 ( -1)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés   Laia Jordana Luna 197 7,17 % 1 ( )
Junts per Catalunya   Anna Vilarrasa Collet 192 6,98 % 1 ( +1)
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal   Mercè Serratacó i Costa 144 5,24 % 0 ( -1)
Vots en blanc   20 0,73 %
Total vots vàlids i regidors 2.747 100 % 13
Vots nuls 28 0,76 %
Participació (vots vàlids més nuls) 2.775 57,26 %**
Abstenció 2.060* 42,60 %**
Total cens electoral 4.835* 100 %**
Alcalde: Pol Cabutí i Borrell (pacte entre Primàries i Junts per Catalunya)
Fonts: Ona Codinenca.[11][12]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
9 19 41 618 1.746 2.906 2.838 2.361 2.450 2.755

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.459 2.445 2.347 2.357 2.731 2.998 3.313 3.549 3.737 3.737

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.007 4.115 4.290 4.715 5.027 5.412 5.620 5.836 6.105
5.900

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.968
6.184
6.363
6.460 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Esdeveniments esportius

modifica

Motociclisme - 3 dies dels Cingles

modifica

El municipi és conegut arreu de Catalunya i del món pels seus lligams amb el motociclisme. Durant 35 anys es va disputar la prova dels 3 Dies dels Cingles, organitzat pel Moto Club Cingles de Bertí, on van participar campions del món del trial com Yrjö Vesterinen, Jordi Tarrés o Adam Raga, i que va reunir fins a 200 pilots internacionals de trial en una sola edició.[13][14]

Sant Feliu de Codines també ha sigut un poble molt vinculat al bicitrial, des d'on han nascut grans pilots com campions com Andreu Codina, Fèlix Guerrero o Sergi Bellavista als anys 80, i Alba Villegas, els germans Eduard Gelpí i Lluís Gelpí, o Toni Guillen. Des de 2007, s'organitza la prova Bike Trial Legends, promoguda per l'ex-pilot de Bultaco i Montesa, Josep Figueras.[15][16]

Pujada en costa

modifica

Un altre exemple de la tradició pel motor és la Pujada a Sant Feliu de Codines, que se celebra des del 1959 entre Riells del Fai i Sant Feliu de Codines, a través de la carretera BP-1432, en diferents categories de motocicletes i cotxes. El 2023 es va arribar a la 50ª Pujada a Sant Feliu.[17]

Fira del Rellotge i Museu del Rellotge de Catalunya

modifica

Des de 1996, i arran de la celebració del bicentenari de la construcció de la Torre del Rellotge, campanar civil del municipi des d'on es toquen les hores, es celebra la Fira del Rellotge, amb una exposició i subhasta de rellotges antics.[18] El 2013, en el marc dels 25 anys de la Societat Catalana de Gnomònica, un curiós rellotge de sol orientat a oest i creat pel matemàtic Joan Girbau presideix la façana de l'Ajuntament.[19][20] Per commemorar els 25 anys de la fira, el 2021 s'inaugurà un monument-rellotge a l'entrada del municipi.[21]

Entitats

modifica

Referències

modifica
  1. «DOGC». Generalitat de Catalunya, 07-03-2005.[Enllaç no actiu]
  2. «Cultura i Gent - Salvador Borràs». El Nou 9, 23-03-2020, pàg. 1.
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 106. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. «Pompeu Fabra, un exemple de dignitat i un referent per als exiliats». [Consulta: 5 desembre 2019].
  5. Comasòlives, Jordi. «Sant Feliu de Codines homenatja Pompeu Fabra», 21-01-2016. [Consulta: 5 desembre 2019].
  6. «Exposició "Pompeu Fabra. Una llengua completa" a Sant Feliu de Codines». [Consulta: 24 gener 2023].
  7. Comasòlives, Jordi. «Jornades Fabra 2022 a Sant Feliu de Codines», 27-01-2022. [Consulta: 24 gener 2023].
  8. «Masía del Prat de Dalt - Jaime Balmes». [Consulta: 5 desembre 2019].
  9. «Idescat. El municipi en xifres. Sant Feliu de Codines». [Consulta: 10 febrer 2021].
  10. onaeleccions. «Pol Cabutí, investit alcalde de Sant Feliu de Codines», 18-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  11. Ona Codinenca. «Resultats eleccions municipals 2023 a Sant Feliu de Codines». [Consulta: 29 maig 2023].
  12. Ona Codinenca. «Pol Cabutí serà alcalde de Sant Feliu amb el suport de Junts per Catalunya, que entrarà al govern». [Consulta: 15 juny 2023].
  13. «Tres Dies dels Cingles de Trial | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2021].
  14. «Altres - Tres Dies dels Cingles de Trial Internacional» (en anglès). [Consulta: 1r març 2021].
  15. «Hans Rey, gran atractiu de la Bike Trial Legends a Sant Feliu de Codines». [Consulta: 2 març 2021].
  16. «I Legends, 21 de juliol de 2007», 08-06-2016. Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 2 març 2021].
  17. Codines, Ajuntament de Sant Feliu de. «49 edició de la prova Pujada a Sant Feliu de Codines». [Consulta: 11 setembre 2023].
  18. «Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines - Fires, festes, oci i llocs per visitar.». [Consulta: 30 novembre 2021].
  19. «SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA - Dos nous rellotges de sol a Sant Feliu de Codines». Arxivat de l'original el 2021-11-30. [Consulta: 30 novembre 2021].
  20. TV3. «Divendres - La Fira del Rellotge de Sant Feliu de Codines». [Consulta: 30 novembre 2021].
  21. «Sant Feliu de Codines: inauguració del rellotge commemoratiu dels 25 anys del Museu del Rellotge | Diari Sant Quirze - News SQ». [Consulta: 30 novembre 2021].

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica