Sant Feliu de Parlavà

L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà està situada al centre del municipi de Parlavà (Baix Empordà). És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Feliu de Parlavà
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXV
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaParlavà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParlavà
Map
 42° 01′ 20″ N, 3° 01′ 48″ E / 42.022222°N,3.03°E / 42.022222; 3.03
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1205-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006012 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1344 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Feliu de Parlavà) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

 
Façana nord des d'on s'observa molt bé les obres d'enlairament del segle xiv
 
Interior amb l'absis il·luminat

És una església d'una nau amb absis semicircular. Les reformes posteriors han estat les capelles laterals i fortificació aixecada sobre els murs romànics. Portalada al frontis classicitzant, amb frontó, datada el 1742. Té el campanar d'espadanya, aparedat. Les finestres són de doble biaix. S'observa una volta apuntada de la nau i un arc triomfal apuntat. Cornises, exterior i interior, de quart de cercle corbat. Aparell de carreuada, ben allisat. En un carreu del mur meridional, a l'exterior, hi ha una creu grega, en relleu, inscrita en un cercle. A la fortificació més tardana hi ha espitlleres i un matacà, ben conservat, al nord.[1]

Al segle xiv s'hi van dur a terme unes obres de fortificació que van comportar l'enlairament de tots els murs del perímetre del temple fins a doblar-ne l'alçada original. En aquests murs hi estaquen unes espitlleres i un matacà. A l'angle sud-oest, per damunt de la cornisa, es conserva un carreu amb una creu grega inscrita dins d'un cercle. Als segles XVI i xvii s'hi van afegir dues capelles i la sagristia, i al segle xix el disgraciós campanar. Es pot observar la seva fisonomia primitiva a la façana oest, on hi ha una porta del 1742. Així, sobre la petita rosassa, es poen veure, paredades, dues arcades sobre pilastres que formaven part de l'antic campanar de cadireta. En una col·lecció privada de Barcelona, es conserva una talla d'una Mare de Déu amb el Nen, del segle xii i procedent de l'església.

Història modifica

L'església de Sant Feliu de Parlavà va ser edificada entre els segles xii i xiii però ja és esmentada en l'acta de fundació de la canònica de la seu de Girona, on consta la donació feta pels comtes Ermessenda i Berenguer de la meitat de la parròquia de Sant Feliu a la comunitat. Altres notícies del segle xi es refereixen al temple: «Sanctis Felicis de Palacio Rafano», el 1031 i «Sancti Felicis de Palatio Ravani» el 1062. El 1314 el bisbe de Girona Pere de Xesa comprà el terme de Parlavà per 4.050 sous que s'ajuntava a les considerables possessions del bisbat en terres del Baix Empordà. Des del 1019 ja tenien un alou en aquest lloc i drets sobre la parròquia: «medietatem parrochiae sancti Felicis de Palatio Rabuni».[1] L'any 1314 va ser comprada pel bisbe de Girona,[2] Guillem de Vilamarí, fent-la dependre del castell de Rupià. Junt amb la d'Ultramort, formava part al segle xvii de la batllia de Rupià, pertanyent al bisbat.

L'any 1618 el rector de Parlavà mossèn Bernat Cabaieu va compondre unes cobles o goigs al patró de la parròquia sant Feliu.[3]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Sant Feliu de Parlavà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. «Sant Feliu de Parlavà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Goigs a sant Feliu compostos pel rector de Parlavà».

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Parlavà