Sant Ferriol
Sant Ferriol és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Fins al 1930 s'anomenà la Parròquia de Besalú, perquè depenia eclesiàsticament de la parròquia besaluenca.[1][2][3]
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Garrotxa  | ||||
| Capital | Juïnyà | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 248 (2023) (5,88 hab./km²) | ||||
| Llars | 27 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 42,2 km² | ||||
| Banyat per | Ser i Fluvià | ||||
| Altitud | 146 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Albert Fàbrega i Sánchez (2015–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17850 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17162 | ||||
| Codi IDESCAT | 171621 | ||||
| Lloc web | santferriol.cat | ||||
Geografia modifica
- Llista de topònims de Sant Ferriol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi està format per petits nuclis de població escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. El terme municipal envolta el de Besalú per ponent, pel sud i per llevant.
Les comunicacions, excepte el sector nord-est, que és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot, i del de llevant, per on passa la C-66 de Banyoles a Besalú, són molt dificultoses, fet que ha afavorit l'èxode rural. Des del Torn, però, hi ha una carretera cap a Mieres i Sant Miquel de Campmajor i Banyoles.
| Argelaguer | Beuda | Besalú |
| Sales de Llierca | 
|
Maià de Montcal Serinyà |
| Santa Pau | Mieres | Sant Miquel de Campmajor |
Els veïnats modifica
El municipi està molt disseminat i tradicionalment repartit en diferents veïnats, alguns dels quals ara estan deshabitats. El veïnat de Sant Ferriol (Fornells de Besalú) dóna nom al municipi i n'és considerat el cap, i també trobem els pobles del Torn (el més important pel que fa a nombre d'habitants), Fares, Juïnyà i la Miana, a part dels veïnats d'Ossinyà i el Mor. Totes aquestes entitats de població havien estat municipis independents fins que s'incorporaren a l'actual l'any 1857[4][2]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| el Mor | 0 |
| Ossinyà | 4 |
| Fares | 24 |
| Juïnyà | 50 |
| La Miana | 17 |
| Sant Ferriol | 78 |
| el Torn | 55 |
Demografia modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès modifica
- Santuari de San Ferriol. Gòtic tardà del segle xvii, encara que documentat des de l'any 1495
- Santuari de la Mare de Déu de Colell. Segle XVII
- Església de Sant Fruitós. Romànica del segle xii
- Església de Sant Miquel de la Miana. Romànica
- Església de Sant Silvestre del Mor
Bibliografia modifica
- Volum 18 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona. Edicions 62 ISBN 84 297 5446 6
- Volum 3 (2005) El meu País, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona: Edicions 62 ISBN 84 297 5570 5
Referències modifica
- ↑ «Sant Ferriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ «Población de Sant Ferriol». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. Institut Nacional d'Estadística (INE).
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Ferriol |