Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V
Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V és un quadre de Francisco de Zurbarán pintat cap a 1640 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya; va ser adquirit pel museu el 1905.[1]
 | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Francisco de Zurbarán |
| Creació | Cap a 1640 |
| Mètode de fabricació | Oli sobre tela |
| Gènere | art sacre |
| Mida | 180,5 ( ) × 110,5[1] ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
El Siglo de Oro. The Age of Velázquez (en)  , Gemäldegalerie | |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 011528-000 |
| Catàleg | |
Descripció modifica
L'efígie estàtica de sant Francesc es dreça en posició frontal a l'eix central de la tela justament quan emergeix de l'abisme obscur de la mort. Un potent focus de llum modela des de l'esquerra els volums i plecs del drap tosc que li oculta el cos, mentre que el rostre, amb la boca entreoberta i els ulls alçats cap al cel, apareix, entre llum i penombra, immers en la cavitat de la caputxa. Al costat dret, en la superfície de l'hàbit, figura l'estigma amb què el va obsequiar Crist.
Anàlisi modifica
Aquesta imatge sorprenent s'inspira en la troballa del cadàver incorrupte del sant pel papa Nicolau V el 1449 a la cripta de la basílica de Sant Francesc d'Assís. El jesuïta Pedro de Ribadeneyra va relatar l'episodi en el seu Flos sanctorum del 1599: «[…] estava en pié derecho […] tenía los ojos abiertos como de persona viva y alçados hazia el cielo […] las manos cubiertas con las mangas del hábito delante del pecho como las acostumbran traer los frayles menores […]». A començaments del segle xvii, Thomas de Leu va gravar l'escena i gradualment l'alegre poeta medieval es va transformar en un asceta post-tridentí, tal com volien presentar-lo els franciscans: un sant patró segons el criteri contrareformista que convidés a la penitència rigorosa. Zurbarán, sense escenificar la troballa de la mòmia de sant Francesc, es limita a mostrar, de manera abstracta i sense anècdotes, el cos intacte. Es coneixen tres versions d'aquesta invenció sortides del pinzell del mestre extremeny: aquesta meravellosa pintura, la del Museé des Beaux-Arts de Lió i la del Museum of Fine Arts de Boston.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa de l'obra 011528-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- ↑ M.M.C.. «Renaixament i Barroc». A: MNAC. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2012. Barcelona: MNAC, p. 171. ISBN 978-84-8043-136-1.