Francesc de Borja

jesuïta, sant de l'església catòlica
(S'ha redirigit des de: Sant Francesc de Borja)

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).[1] Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica[2] el 1671.

Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Borja

Sant Francesc de Borja per Alonso Cano (Museu de Belles Arts de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) San Francisco de Borja Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrancesc de Borja i Aragó
28 octubre 1510 Modifica el valor a Wikidata
Gandia (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1572 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Camere di San Ignazio (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant Francesc de Borja (Madrid) (traslladat el 1901 i profanat el 1931) 
3r General superior de la Companyia de Jesús
2 juliol 1565 – 1r octubre 1572
← Diego LaínezEverard Mercurian →
4t Duc de Gandia
1543 –
← Joan II Borja
Virrei de Catalunya
1539 – 1543
Cavallerís major de la reina
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCamere di San Ignazio (en) Tradueix (1565–1572) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTercer prepòsit de la Companyia de Jesús; duc de Gandia i marquès de Llombai
Activitat
Ocupaciópolític, teòleg, prevere catòlic de ritu romà Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósJesuïtes
Confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeSant Francesc de Borja (Madrid)
Palau Ducal de Gandia
Festivitat3 d'octubre
IconografiaCalavera amb corona imperial
Patró dePortugal; Gandia; contra els terratrèmols
Altres
TítolDuc de Gandia
Marquès Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Borja Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElionor de Castro Mello i Meneses (1529–1546) Modifica el valor a Wikidata
FillsÁlvaro de Borja y Castro, Carles Borja, Isabel de Borja y Castro, Joan de Borja i Castro, Juana de Borja y Castro, Fernando de Borja y Castro, Dorotea de Borja y Castro, Alfons de Borja y Castro Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan II Borja Modifica el valor a Wikidata  i Joana d'Aragó i de Gurrea Modifica el valor a Wikidata
GermansLluïsa de Borja i d’Aragó
Enric de Borja i d'Aragó
Alfons de Borja i Arago
Pedro Luis Garceran de Borja
Tomás de Borja
Roderic de Borja i de Castre-Pinós Modifica el valor a Wikidata
ParentsGaspar de Borja y Velasco, net
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, net
Francisco de Borja y Aragón, net
Alexandre VI, besavis paterns
Joan Borja i Catanei, avi patern
Ferran el Catòlic, pare de la mare de la mare
Alfons d'Aragó, avi matern Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: fb06cd7d-dafa-4149-97fb-19e114bd93bc Goodreads character: 113849 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era fill de Joan II Borja (fill de Joan Borja) i Joana d'Aragó i, per tant, besnet d'Alexandre VI i de Ferran el Catòlic.[2]

De nen va mostrar predilecció per la vida religiosa, i va manifestar el desig de ser monjo, però la seva família l'envià a la cort de l'emperador Carles V. Hi va destacar, acompanyant l'emperador en les seves campanyes i esdevenint home de confiança del rei.

Va casar-se amb la noble portuguesa Elionor de Castro el 1529[2] i van tenir set fills:

  • Ferran de Borja.
  • Alfons de Borja.
  • Àlvar de Borja.
  • Elisabet de Borja, casada amb Francesc Gómez, marquès de Dénia
  • Joana de Borja-Aragó, casada amb Joan Enríquez d'Almansa
  • Carles de Borja, duc de Gandia.
  • Joan de Borja, primer comte de Ficalho.

El 1530 l'emperador Carles V elevà el seu títol de baró al de Marquès de Lombai, com a cavaller major de l'emperadriu Isabel de Portugal i d'Aragó, de qui fou gran amic. El 1539 va morir aquesta i Francesc de Borja va escortar el cadàver de Toledo a Granada, on havia d'ésser enterrada. En arribar, en veure el cos de la reina i els efectes de la descomposició sobre qui havia estat una dona de gran bellesa, va decidir de «no servir mai més un senyor que pugui morir».

Encara, però, va ser nomenat lloctinent de Catalunya, i va tenir diversos enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya per problemes de competències. Nomenat duc de Gandia el 1542, en fou el quart, però en ingressar a la Companyia de Jesús va abdicar en el seu fill Carles Borja.

Vida religiosa

modifica

Quan el seu pare va morir, en 1542, es va retirar a Gandia, on duria una vida lliurada a la fe. Va entrar en contacte amb els jesuïtes, llavors un orde jove, i va ajudar-los econòmicament. Benefactor del Col·legi Romà, va fundar el Col·legi Jesuïta de Gandia, el primer que va rebre estudiants laics.[2]

Ingrés a l'orde

modifica

Vidu en 1546, professà als jesuïtes el 1548 i renuncià als seus títols i càrrecs, heretats pel seu fill gran. Es doctorà en teologia (1550) i se n'anà a Roma on poc després refusà ser cardenal. De tornada als regnes hispànics, assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558).

El 1554 va ser nomenat comissari general dels jesuïtes a Espanya i el 1565, a la mort de Laínez, va ser elegit general de la Companyia de Jesús.

Va ocupar diferents càrrecs dins l'orde dels Jesuïtes, fins a arribar a prepòsit general (1565). Creà molts col·legis a Europa i missions a Amèrica. És autor d'obres d'espiritualitat.

Generalat

modifica

La segona congregació general jesuïta va elegir-lo general pel seu gran prestigi. El nou general va revisar les regles de l'orde, incrementant el temps dedicat a l'oració (Ignasi de Loiola, el fundador de l'orde, va deixar-ho a l'albiri de cada membre; fins al segle xx, es va seguir la norma de Francesc de Borja). Es va preocupar perquè cada província jesuítica tingués un noviciat propi: personalment va fundar el de Roma, a Sant'Andrea al Quirinale.

Va negociar amb el papa Pius V, que volia reintroduir els oficis cantats que la Companyia havia abandonat; tampoc no volia que els membres de l'orde candidats al sacerdoci fossin ordenats fins que no haguessin fet la professió, la qual cosa constituïa un problema per la Companyia. En 1572, Gregori XIII va restaurar la pràctica original de l'orde.

Els col·legis regits per jesuïtes van créixer en nombre: de 50 el 1556 van passar a 163 el 1574. Francesc de Borja va promulgar la primera Ratio Studiorum en 1569 per a unificar-ne els temaris d'ensenyament en tots ells. Va seguir molt de prop l'evolució de la Contrareforma a Alemanya, on van intervenir intensament els jesuïtes.

Va impulsar les missions, amb fundacions a la Florida, Mèxic i Brasil. També va dur a terme missions diplomàtiques per ordre del papa, en Espanya i Portugal. Pius V va fundar, per suggeriment seu, la Congregació per a la Propaganda de la Fe.

Va morir a Roma l'1 d'octubre de 1572 i fou canonitzat l'any 1671 per Climent X.

Autor musical

modifica

Francesc de Borja va escriure peces musicals polifòniques, sempre de caràcter sacre, i perdudes en la seva gran majoria. Se li atribueix una Visitatio Sepulchri, interpretada a Gandia entre 1550 i 1865, i una missa, publicada a París en 1557 sota el nom d'Orlando di Lasso.[3] Jordi Savall ha editat i enregistrat un Credo polifònic també atribuït al sant.

  1. «Francesc de Borja i d'Aragó | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2020-03-02. [Consulta: 21 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Francesc de Borja (1510 – 1572)». Arxivat de l'original el 2022-11-07. [Consulta: 21 abril 2020].
  3. Possiblement, segons els editors de la partitura, sigui obra de Lasso, però després de la canonització del sant, l'interès dels jesuïtes per consagrar el seu sant com a gran músic va fer que se li atribuís.

Vegeu també

modifica


Precedit per:
Joan II
 
Duc de Gandia

1542-1543
Succeït per:
Carles I
Precedit per:
Fadrique de Portugal i de Noronha
 
Lloctinent de Catalunya

1539-1543
Succeït per:
Juan Fernández Manrique de Lara


Precedit per:
Diego Laínez
 
General superior de la Companyia de Jesús

1565-1572
Succeït per:
Everard Mercurian