Sant Francesc de Borja (església de Betlem)

L'escultura de Sant Francesc de Borja és una obra atribuïda a l'escultor barroc català Andreu Sala (1627 - 1700) que va ser construïda l'any 1690 i que es troba a la dreta de la porta principal l’església de Betlem a Barcelona. I justament a l'altra banda de la porta hi trobem una altra obra del mateix artista, en aquest cas l'escultura de Sant Ignasi de Loiola.

Sant Francesc de Borja

Tipus	obra escultòrica
Creador	Andreu Sala, atribuït
Creació	c. 1690
Moviment	barroc
Material	marbre
41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 17″ E

Descripció i estil

Escultura de Francesc de Borja, a l'església de Betlem de Barcelona.

L'estàtua del Sant Francesc de Borja és una escultura exempta, dempeus, datada el 1690 i construída possiblement per l'important escultor Andreu Sala, qui també va fer la peça que està a l'esquerra. Les característiques que predominen són la representació del sant amb una iconografia clara, porta sobre el llibre sagrat la calavera que el representa, i amb gest de misericordia aixeca el braç dret cap al cel. Va vestit amb l'hàbit de sacerdot i porta al cap l'auréola sagrada. L'estàtua descansa sobre una lleixa decorada també amb figures geométriques, i tota la composició és monócroma. L'estil barroc català està també molt present, amb les dues columnes salomòniques a cada costat del sant, amb el capitell d'ordre compost, i tota la decoració geométrica que envolta la figura.

L'escultura barroca a Catalunya va passar per diferents etapes, sent un estil molt important dins la història catalana. Per començar va canviar del classicisme de l'autor Agustí Pujol cap a la influència berninesca d’Andreu Sala a finals del segle XVII. Els temes segueixen sent religiosos, amb la diferència de transformar el caràcter narratiu en direcció als monuments dedicats a les devocions de la Verge o dels Sants.

Façana de l'església de Betlem de Barcelona amb les escultures de Sant Francesc de Borja i Sant Ignasi de Laiola

Context històric

L'obra de Sant Francesc de Borja és la representació de Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572). Un religiós proclamat sant per l'església catòlica. Va tindre un paper important, per la qual cosa se’l commemora amb l'estàtua a l'església de Betlem, sent el tercer general en l'orde jesuïta. Va ser virrei de Catalunya, així que quan va ingressar a la Companyia de Jesús va contribuir i aportar influències. Així per exemple, una de les seves intervencions van ser la creació de la primera universitat per la Companyia de Jesús l'any 1547, al seu territori, Gandia. Tenint constància des del principi dels treballs pastorals dels jesuïtes, ell va intentar ajudar a l'establiment d’aquests mentre era virrei de Catalunya i també quan va ser duc a Gandia, sent el primer contacte amb aquest grup.

Pels seus actes de bondat li van dedicar una escultura a la façana de l'església de Betlem a la Rambla de Barcelona. Després que l'antiga església s’incendiés l'any 1671, el 1680 va començar la construcció de l'actual edifici, presidit per un jesuïta, el pare Tort i en Dídac de Lacarse. L'escultura d’aquest sant va ser encomanat precisament per aquest projecte, ja que el mateix any que es va acabar la façana principal, el 1690, també es va fer l'estàtua, juntament amb la del Sant Ignasi de Loiola.

El segle XVI, és un moment molt important en la història de la religió, ja que a tota Europa apareix una gran divisió dins el cristianisme. Per una part la fe catòlica, que continua reconeixent al Papa com a gran autoritat i, per una altra banda, la protestant, que al seu torn se subdivideix i adopta una sèrie de grups i sectes, totalment al marge de l'autoritat papal.

Bibliografia

• CIRICI, A. Barcelona pam a pam. Comanegra, 2012.
• MARTÍ BONET, Josep M.; FIGUEROLA, Pere-Jordi. Betlem. Quatre Segles a la Rambla de Barcelona. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, 1993
• MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José. Escultura Barroca en España. 1600-1770. Cátedra S.A., 1983.