Obre el menú principal

Sant Hilari de Lleida és un monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l'església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida.

Infotaula d'edifici
Sant Hilari de Lleida
Dades
Tipus monestir
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
 41° 37′ 24″ N, 0° 37′ 02″ E / 41.623361°N,0.6171503°E / 41.623361; 0.6171503
Modifica les dades a Wikidata

Erigit el 1204 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l'antic camí de Montsó, on ara hi ha l'hospital provincial. El fundà la comtessa Elvira de Subirats muller d'Ermengol VIII comte d'Urgell (dit el de Sant Hilari), amb monges de Vallbona, el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquell monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d'Urgell.

Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d'Alfarràs i Andaní el 1220 el papa Honori III no aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, número que s'arribà a duplicar. El 1464, durant la Guerra contra Joan II, en aquell temps regia l'abadiat Aldonça de Caldes, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Retornades al convent, fou de nou assaltat per bandolers l'any 1542. El 1594 s'hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (El Talladell). Tenia col·legis per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida.

El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l'adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i escola per a donzelles nobles. Hi residiren fins al 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini de Tamarit de Llitera.

BibliografiaModifica