Sant Julià d'Espui

Sant Julià d'Espui, o del Puig de Cabdella és l'església parroquial romànica del poble d'Espui, en el terme municipal de la Torre de Cabdella a la comarca del Pallars Jussà.

Infotaula d'edifici
Sant Julià d'Espui
Imatge
Sant Julià d'Espui
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsEn bon estat
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.283,2 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Torre de Cabdella (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEspui
 42° 27′ 18″ N, 0° 59′ 17″ E / 42.455°N,0.9881°E / 42.455; 0.9881Coord.: 42° 27′ 18″ N, 0° 59′ 17″ E / 42.455°N,0.9881°E / 42.455; 0.9881
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador25171
Activitat
CategoriaEsglésia parroquial, ara agrupada a Mont-ros
DiòcesiBisbat d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Està documentada des del 1178, sovint amb l'expressió llatina podii Capdele (del puig de Cabdella).

Originalment era una església d'una sola nau, amb absis a llevant, però el pas del temps l'ha afectada molt, principalment a la part nord i de llevant. El menys afectat, i que, per tant, mostra més l'obra original romànica és la façana de ponent i el campanar.

El campanar romànic

Aquest darrer és una torre de planta quadrada d'una 5,5 metres de costat. Un sòcol de força alçada constitueix el primer element ornamental, i d'ell parteixen unes lesenes que emmarquen cadascuna de les cares del cloquer. La coberta en forma de piràmide és molt posterior, i talla en sec l'obra romànica. Segurament en fer la coberta actual es va suprimir el darrer pis del campanar.

Detall de les finestres del pis superior del campanar

Interiorment, el campanar té sis plantes. La primera, que n'és la base, és cec, cap a l'exterior. La segona i la tercera s'obren a l'exterior mitjançant unes espitlleres, fetes amb petits blocs de pedra, però sempre d'una sola peça a cada muntant i a la llinda. Hi ha incises unes creus i un calvari, en alguna d'aquestes pedres. La quarta presenta unes finestres grosses, d'un sol ull, acabades en volta de mig punt i adovellades amb pedra tosca. La cinquena planta té finestres geminades, amb mainells de pedra d'una sola peça, al damunt dels quals hi ha un capitell trapezoïdal, d'on arrenquen els dos arcs de mig punt de les finestres bessones. El sisè pis, desaparegut, devia ser com el que s'acaba d'explicar.

El campanar, enmig del poble

Per l'aparell i les formes constructives, es tracta d'una església rural del segle xi, que segueix les pautes de les esglésies romàniques pirinenques, com les de la Vall de Boí.

BibliografiaModifica

  • Cases i Loscos, Maria Lluïsa; Roig i Deulofeu, Albert. «Sant Julià d'Espui». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8isbn=84-85180-25-9). 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià d'Espui