Sant Llop de Viabrea

Sant Llop de Viabrea és una església romànica de Riells i Viabrea (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Sant Llop de Viabrea
Sant Llop Ermita Viabrea.JPG
Dades
TipusEsglésia modifica
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Ubicació geogràfica
Selva
 41° 44′ 49″ N, 2° 32′ 25″ E / 41.74685°N,2.54035°E / 41.74685; 2.54035Coord.: 41° 44′ 49″ N, 2° 32′ 25″ E / 41.74685°N,2.54035°E / 41.74685; 2.54035
IPA
IdentificadorIPAC: 26957
Activitat
Diòcesibisbat de Girona modifica  (parròquia de Sant Llop i Sant Esteve de Viabrea) modifica
Religiócatolicisme modifica

DescripcióModifica

L’església de Sant Llop de Viabrea està situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d’altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.[1]

Es tracta d’una petita ermita d’orígen romànic amb la façana està orientada a ponent precedida per un pati tancat al que s’hi accedeix per unes escales.[1]

La façana principal té un portal d’entrada refet el 1606. A sobre hi ha una capelleta i, més amunt, un ull de bou. el conjunt està coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls d’arc de mig punt.[1]

La construcció és d’una nau rectangular, lleugerament romboïdal, que podria datar dels segles X o XI, capçada per la part de llevant per un absis semicircular, molt irregular, que s’obre per mitjà d’un simple plec, exterior i interior. Té una finestra d’una sola esqueixada, rectangular a l’interior, formada per quatre carreus i espitllerada a l’exterior. Al mur de migdia hi ha dues finestres cronològicament posteriors a l’edifici primitiu. Al mur de tramuntana té quatre cossos adossats que, des del exterior, semblen una nau lateral afegida.[1]

A l’interior trobem la nau coberta amb volta de canó de rajols probablement del segle XVII.[1]

Al costat de l’església però a un nivell més baix, trobem el cementiri municipal de l’any 1982.[1]

HistòriaModifica

Durant l’Edat Mitjana, la població es concentrava al voltant de la parròquia de Sant Esteve de Sabruguera, que posteriorment es coneixerà com a Sant Llop de Viabrea i la primera notícia documental data de l’any 941. Es tracta d’una antiga parròquia rural documentada de 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir Sant Salvador de Breda.Al segle XIV formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n’Orri. Degut a l’escàs poblament va passar a ser sufragània de Riells entre els segles XVI i XVIII. L’any 1508 es va afegir a l’altar de Sant Esteve un segon altar, aquest dedicat a Sant Llop, i en pocs anys va passar a ser-ne el titular. L’any 1957 passa a pertànyer al Bisbat de Girona.[1]

L’ermita tenia un important retaule del segle XVII dedicat a sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià que va ser destruït l’any 1936.[1]

L’última restauració va ser realitzada l’any 1982.[1]

L’ermita de Sant Llop va tenir ermitans fins als anys 30 del segle XX. El 1984, l’ajuntament va aprovar habilitar l’ermita com a residència per a un seminarista, Josep Badia, però va ser-hi poc temps.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Llop de Viabrea
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Sant Llop de Viabrea». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 agost 2017].