Sant Martí Sapresa

nucli de població del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa

Sant Martí Sapresa és una entitat de població del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa a la comarca de la Selva, conegut també per Sant Martí de les Esposes.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Martí Sapresa
Imatge
Església parroquial que queda apartada del nucli urbà
Tipusentitat singular de població i ens local històric de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 41° 55′ 11″ N, 2° 39′ 13″ E / 41.9196°N,2.6535°E / 41.9196; 2.6535
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaSelva
MunicipiBrunyola i Sant Martí Sapresa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població132 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud125 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17028000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT1702800002200 Modifica el valor a Wikidata

En el cens de 2017 tenia 113 habitants. Es troba a uns 4 km al N de Brunyola, en un contrafort de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma a Olot. És el nucli amb més vitalitat del terme, amb moderns hostals i algunes cases residencials.

L'església de Sant Martí, totalment renovada a partir del segle xviii, es troba ja documentada el 1019 (Sancti Martini de Preda). Inicialment depengué de l'església de Sant Amanç, ara del terme veí d'Anglès, també esmentada el 1019, però el 1362 s'havien invertit els papers i Sant Amanç era sufragània de Sant Martí. També en depenia la capella de Santa Bàrbara (a Anglès) a través de Sant Amanç.

Història

modifica

La seva jurisdicció pertanyia al castell de Brunyola. Municipi independent fins al 1846, llavors va ser incorporat al municipi de Brunyola (actualment Brunyola i Sant Martí Sapresa) per la política de reducció del número de municipis.[1]

Sant Martí Sapresa era una etapa rellevant en el Camí Ral de Girona a Vic, donat que hi havia l'hostal de Can Rieradevall o l'hostal de Baix, abans de la dura ascensió cap a les Guilleries.[2][3]

Bibliografia

modifica
  • "Gran Geografia Comarcal de Catalunya, v. III"> Gran Geografia Comarcal de Catalunya v. III, pàg. 222. (ISBN|84-85194-17-9)

Referències

modifica
  1. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  2. Teixidor, Ricard «El camí ral de Vic (II). Tram de l’Onyar a Sant Hilari Sacalm». Quaders de la Selva, 25, 2013, pàg. 125-140.
  3. Teixidor, Ramon, Ramon «El camí ral de Vic (I). Tram de Girona fins a l’Onyar». Quaderns de la Selva, 24, 2012, pàg. 97-120.