Sant Martí de Riutort

Església del poble de Riutort, del terme de Puigbalador, al Capcir (Catalunya del Nord)

Sant Martí de Riutort és l'església, antigament parroquial, del poble de Riutort, del terme comunal de Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Martí de Riutort
Imatge
Dades
TipusEsglésia antigament parroquial
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSant Martí de Tours Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.544,9 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPuigbalador (Capcir) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 39′ 07″ N, 2° 05′ 42″ E / 42.652017°N,2.095022°E / 42.652017; 2.095022

Està situada[1] a l'extrem nord del poble de Riutort, amb el cementiri al seu costat meridional i oriental. És entre el carrer de l'Església i la carretera D - 32g

Història modifica

El lloc de Riutort és esmentat per primer cop a l'acta de consagració de Santa Maria de Formiguera, de l'any 1019: el paborde Salomó hi demana a l'arquebisbe de Arquebisbat de Narbona que es desplaci a consagrar l'església de Sant Martí de Riutort, alçada per iniciativa seva. En el mateix document consta la donació a aquesta església per part del comte Guifré II de Cerdanya d'un camp annex perquè s'hi obri el cementiri.

Descripció modifica

És una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant -de fet, al sud-est- per un absis semicircular ornamentat amb lesenes i arcuacions llombardes. Interiorment, l'absis s'obre directament a la nau, sense arc presbiterial, i el fons de l'absis roman amagat rere un retaule barroc. Al costat septentrional hi ha una capella, tardana, i al meridional, una sagristia construïda el 1807. Damunt del frontis occidental es construí un campanar d'espadanya de forma piramidal, molt esvelt.

Mobiliari modifica

L'element mobiliari més destacat és el retaule barroc del segle xviii que tapa l'absis. D'altra banda, al bell mig del cementiri es conserva, capgirada, una pica baptismal.

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan. «124 - Puigvaledor». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bonnery, André; Puigferrat i Oliva, Carles; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Puigbalador: Sant Martí de Riutort». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998, p. 499. ISBN 978-84-39346-13-5. 
  • Gavín, Josep M. «Cap 13. Sant Martí de Riutort». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Puigbalador». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Puigbalador». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Riutort