Sant Miquel de Vilaclara
Sant Miquel de Vilaclara és una capella romànica del municipi del Bruc, a la comarca de l'Anoia. Es troba adossada a un mas a prop del túnel del Bruc, a 1 km de la carretera. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | segle XI | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | el Bruc (Anoia) | ||||||
| Localització | Ctra. N-II, 200 m abans del túnel, pista a l'esquerra. El Bruc (Anoia) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 4065 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
És una capella d'una nau, adossada al mur d'una masia abandonada. Absis amb arcuacions llombardes separades per pilastres i una petita finestra. Cobert amb boveda de maçoneria.[1] Murs de pedra i maçoneria. L'entrada és per una petita porta allindada cara ponent. En el seu interior i junt l'absis hi ha un cup.[1]
Història modifica
Era la capella d'un grup de masies situades damunt d'un turó, envoltades de bosc de pins, conegudes per Can Cuixa, actualment enderrocades.[1] L'edifici ha estat totalment desfigurat per integrar-se a la construcció adossada.[2]
Ja existia el 1077, quan bescompte Udalard, senyor del Castell de la Guàrdia la cedí al monestir de Sant Cugat. El 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Miquel de Vilaclara». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Romànic Obert. «Sant Miquel de Vilaclara». Romànic Obert. [Consulta: 4 febrer 2014].