Viquipèdia

Nicolau de Mira

sant catòlic
(S'ha redirigit des de: Sant Nicolau de Mira)

Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el segle iv a Anatòlia (actualment Turquia). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Infotaula de personaNicolau de Bari
Nicolau de Mira

Vitrall, ca. 1520 (París, Hôtel de Cluny)
Nom originalΝικόλαος (Nikolaos, "victòria del poble")
Biografia
NaixementSegona meitat segle III Modifica el valor a Wikidata
Patara (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
MortA mitjan segle IV Modifica el valor a Wikidata
Mira (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de San Nicola (Bari, Pulla, Itàlia) 
Bisbe diocesà

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia primitiva i Cristianisme nicè Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe; Defensor de l'Ortodòxia, Taumaturg
CelebracióCatolicisme, ortodoxia
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeMira, Bari
Festivitat6 de desembre
IconografiaCom a bisbe, amb tres nens que surten d'una bóta; amb tres bosses de diners o tres boles d'or
Patró deNens i mainada; pescadors i mariners; cases de penyores; Alacant, Requena; Alhama de Almería, Barranquilla, Bari, Amsterdam, Beit Jala, Liverpool, Portsmouth, Moscou; Grècia, Rússia, Turquia; Lorena (França)
Musicbrainz: 0f3b352f-c498-4381-a296-88b39fcff42e Find a Grave: 8167 Modifica el valor a Wikidata

Biografia Modifica

 
Miniatura anglesa, ca. 1400-1440 (Denver, Berger Collection)
 
Pintura de Gerard David, 1510 (Edimburg, National Gallery of Scotland).
 
Pintura de Gherardo Starnina, ca. 1422 (El Paso Museum of Art)
 
Icona a l'església del Monestir de Grgeteg, a Sèrbia.

Nicolau hauria nascut a Patara de Lícia, a l'Anatòlia, entre el 260 i el 280, fill d'Epifani i Joana, cristians de família benestant. Criat com a cristià, va quedar orfe de petit, a causa d'una pesta i heretà un ric patrimoni que dedicà a l'ajuda als necessitats.

Hauria deixat el seu poble per anar a Mira (actual Demre, Turquia) on va ser ordenat sacerdot. A la mort del bisbe, Nicolau va ser aclamat pel poble com a nou bisbe. Durant la persecució de Dioclecià[1] del 305 va ser empresonat, després va ser alliberat per Constantí I el Gran el 313, i va reprendre la seva tasca pastoral. Va treballar pel benestar del seu poble: durant una greu crisi, va aconseguir que l'emperador reduís els impostos.

Morí a Mira el 6 de desembre, probablement l'any 343, potser al monestir de Sió. Venerat com a sant dins del catolicisme des de llavors, s'haurien produït nombrosos miracles al voltant de la seva tomba. Va ser sebollit a la catedral de Mira; el 1087, però, les seves relíquies es dugueren a Bari (avui dia a Itàlia), ciutat amb la qual quedà relacionat des d'aleshores.

Veneració Modifica

A l'edat mitjana fou patró dels navegants, amb[2] sant Elm, sant Antoni abat i santa Clara, com es recull en el pròleg del Llibre del Consolat de Mar.

El patronatge de sant Nicolau quedà reflectit arreu dels Països Catalans: el sant va tenir una capella a la platja de Barcelona, una a l'entrada del port de Ciutadella i encara en té una, des del segle xiii, a Portopí, el primitiu port de Palma, on hi havia un retaule gòtic amb tres patrons (sant Nicolau, sant Antoni i santa Clara), obra de mitjan segle xiv actualment al Museu de Mallorca. A Palma, encara té dedicada una de les quatre esglésies parroquials medievals, tengué capella a la Seu i a diferents esglésies i a Mallorca es conserven tres retaules medievals més del sant, amb escenes de la seva biografia.

A Alacant, Sant Nicolau és el patró de la ciutat, encara que no tothom ho sap, ni ho celebra, i la cocatedral d'aquesta població s'anomena de Sant Nicolau de Bari. Altres poblacions amb una església dedicada a sant Nicolau són l'Ametlla del Vallès, Calella, Gandia, Malgrat de Mar, València, etc.

A Barcelona, en construir la segona muralla, se li dedicà un hospital per a gent arribada de fora prop de les Drassanes i els alfóndecs, on després es va construir el Convent de Sant Francesc de Barcelona.

  •  

    Basílica de San Nicola, a Bari

  •  

    Actual tomba del sant a Bari

  •  

    Antiga tomba del sant, a Mira

  •  

    Icona moderna en metall, per Georgi 'Chapa' Chapkanov, amb el sant com a patró dels pescadors (Stanley, Malvines, Gilbert House)

Llegendes Modifica

Un home es va arruïnar i va pensar, per a guanyar diners, dedicar les seves tres filles a la prostitució, ja que no podia casar-les amb ningú. Nicolau, prenent una bona quantitat de diners, els embolicà en un drap i, a la nit, els llançà dins la casa de l'home. Va fer el mateix durant tres nits seguides, de manera que les filles podien tenir dot i casar-se sense haver de prostituir-se.

Nicolau, ja bisbe, va passar per una fonda. L'amo hauria estat un mal home que hauria matat tres nens i els hauria posat a macerar per a fer-los servir com a carn als àpats. Nicolau els hauria ressuscitat i hauria castigat el posader. Per això era considerat protector dels nens.

Costums i tradicions Modifica

Sobre l'advocació a sant Nicolau en cas de temporal, es coneix el costum de portar un pa anomenat pa de sant Nicolau que es llançava a la mar en cas de temporal a fi d'apaivagar-lo i que explica Vicenç Garcia en unes Dècimes del viatge per mar, que compongué sobre un temporal que passà personalment amb el Lloctinent o Virrei del Principat de Catalunya Francisco Hurtado de Mendoza:

« D'una bolseta brodada

la trista marquesa trau
un pa de sant Nicolau,
i el comana a una criada
perque a la mar alterada
lo tire ab devota fe;
pero ella, que cor no té
quan la gran borrasca mira,
a la mar del ventre el tira,
que està alterada també.

»

Bisbetó Modifica

Article principal: Bisbetó

Relacionat amb la protecció dels infants i els regals, als nostres països, tenim l'obra hagiogràfica del s. XIV, anònima i en noves rimades, titulada Sermó de sant Nicolau i, a Montserrat, la tradició medieval del Bisbetó. Aquesta comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n'elegeixen un que farà de bisbe dels xiquets (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó. El to del sermó solia ser humorístic i feia referència al fet que havia sobreviscut a la matança d'Herodes. Aquest costum antany se celebrava també a Girona, Lleida, Mallorca i Vic i es conserven dos textos medievals catalans del sermó, un en octosíl·labs aparellats i l'altre en codolades.

Regals als nens Modifica

Al Nord d'Europa sant Nicolau té una reputació de donador de regals, perquè es diu que oferia presents als xiquets pobres; el seu paper correspon, doncs, al dels Reis d'Orient d'altres contrades: de sant Nicolau, Sint Niklaus en neerlandès, deriva el Santa Claus nord-americà. Molt venerat encara avui als països del centre d'Europa per motius diversos, al Principat i al País Valencià sant Nicolau és considerat el patró de la mainada, dels xics i xiquets de les escoles i també dels escolans.[3]

El dia del santoral dedicat a aquest sant és el 6 de desembre, dia en què hom creu que comença el viatge que portarà al barbut personatge des del nord del continent, portant regals a les cases que l'esperen. El dia 6 de desembre és la data en què tradicionalment comencen les festes de Nadal, tal com reflecteix la dita: "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau".

Captiris Modifica

El dia de Sant Nicolau es fan els captiris o captes realitzades pels infants, anomenats popularment "nicolauets", “nicolaus” o “micolaus”. Avui es fa encara a llocs com Cabassers, Àger, Gavà, Borriana o Vilobí del Penedès, entre d'altres.[4]

Iconografia Modifica

Se'l representa amb la indumentària pròpia d'un bisbe, amb mitra i bàcul. Obresː

Bibliografia Modifica

  • Marguillier, Auguste. Saint Nicolas (en francès). París: Henri Laurens, éditeur, 1917 (L'art et les saints). 

Referències Modifica

  1. ↑ Scanlon, Bethany K. Redeeming Catholics and Their Catholicism. Xulon Press, 2006, p. 36. ISBN 1600344720. 
  2. ↑ [enllaç sense format]http://www2.elmundo-eldia.com/cgibin/noticia.php3?codi=36645 Arxivat 2004-08-22 a Wayback Machine.
  3. ↑ Masanés, Cristina «Qui va ser Santa Claus?». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 56-61. ISSN: 1695-2014.
  4. ↑ «f e s t e s . o r g l'espai on comença la festa». [Consulta: 22 gener 2022].
  5. ↑ «Fitxa del Retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa». Arxivat de l'original el 27 de gener 2016. [Consulta: 13 gener 2016].
  6. ↑ Soler i Fonrodona, Rafael «El retaule de Sant Nicolau a Santa Maria de Mataró». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 36, 1990 [Consulta: 13 gener 2016].

Temes relacionats Modifica

Enllaços externs Modifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Nicolau de Mira
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolau de Mira
  • ¿Quien es Nicolás? La vida i les llegendes de Sant Nicolau. (castellà)
  • Saint Nicholas Center La vida i les llegengdes de Sant Nicolau i tradicions de la festa de Sant Nicolau en molts països. (anglès).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolau_de_Mira&oldid=31618588»