Sant Pau de Pinós

Sant Pau de Pinós, o Pinós de Biure,[1] és un petit poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà). Està situat damunt una petita serralada, al cim de la serra de Pinós, de 789 metres d'altitud, als límits entre el Bages i el Berguedà. Queda envoltat de les valls de Gaià, Merlès i Relat;[1] a l'esquerra de la riera de Merlès.

Infotaula d'edifici
Sant Pau de Pinós
Imatge
Dades
TipusElement geogràfic Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegles XI, XVII
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, obra popular
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Maria de Merlès (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. de Navàs a Prats de Lluçanès. Santa Maria de Merlès (Berguedà)
 41° 58′ 14″ N, 1° 57′ 21″ E / 41.970638°N,1.955750°E / 41.970638; 1.955750Coord.: 41° 58′ 14″ N, 1° 57′ 21″ E / 41.970638°N,1.955750°E / 41.970638; 1.955750
IPA
IdentificadorIPAC: 3622

Actualment passen per aquest indret els senders de gran recorregut GR 4, de Puigcerdà a Aiguafreda, i GR 176, la ruta de les 20 ermites.

Església de Sant Pau de PinósModifica

L'edifici conserva encara alguns elements de la seva primera construcció romànica. Ha estat molt transformat i desfigurat, sobretot durant el segle xvii (la porta d'entrada, el campanar de planta quadrada, etc.) L'estructura de l'església està totalment ofegada per les veïnes construccions modernes. Entre els elements que conserva de la seva estructura romànica cal remarcar l'absis semicircular amb una finestra adovellada, llisa i molt rudimentària. L'aparell de l'absis i dels fragments de nau conservats és de carreus grossos, ben treballats i col·locats ordenadament a contrapunt en filades força regulars.[2]

HistòriaModifica

L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i bisbat de Vic. Apareix esmentada l'any 959.

En un primer moment adquirí funcions parroquials però poc després passà a ser sufragània de Sant Martí de Merlès. Arran d'una reestructuració parroquial, l'any 1878 l'església fou erigida en parròquia independent a la qual fou adscrita Santa Maria de Pinós i la de Sant Amanç de Pedrós.[2]

EconomiaModifica

L'economia està principalment basada en l'agricultura i la ramaderia principalment del porcí, boví i cultius de cereals i farratges. Com a segona activitat el turisme de càmping, la segona residència i l'agroturisme i la gastronomia. Com a activitats de lleure cal destacar la pesca, la caça, l'observació astronòmica i el senderisme.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pau de Pinós
  1. 1,0 1,1 «Pinós de Biure». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2010].
  2. 2,0 2,1 «Església de Sant Pau de Pinós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].
  3. «Web oficial de Santa Maria de Merlès». Arxivat de l'original el 2009-12-11. [Consulta: 9 juny 2010].