Sant Vicent del Raspeig

municipi del País Valencià

Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Vicent del Raspeig
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

HimneSant Vicent el meu poble Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 23′ 47″ N, 0° 31′ 31″ O / 38.396388888889°N,0.52527777777778°O / 38.396388888889; -0.52527777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alacantí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població59.928 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.477,88 hab./km²)
Gentilicisantvicenter, santvicentera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície40,55 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud109 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSant Vicent del Raspeig
Dades històriques
PatrociniSant Vicent Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalMoros i Cristians de Sant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJesús Villar Notario Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03690 i 03699 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03122 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03122 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webraspeig.es Modifica el valor a Wikidata

Facebook: aytoraspeig X: aytoraspeig Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

El terme municipal té una extensió aproximada de 39,34 km² (3934 ha) i s'emmarca en l'Horta d'Alacant, una plana litoral presidida per la ciutat d'Alacant que dista de Sant Vicent només 6 quilòmetres i amb qui forma un continu urbà. El terme limita també amb els municipis de Tibi i Xixona pel nord; Alacant, Mutxamel i el Palamó (barri d'Alacant) per l'est; i pel sud i l'oest amb la capital alacantina.

Tibi Tibi
Xixona
Mutxamel
Alacant
Alacant   Mutxamel
Alacant Alacant Alacant

Sant Vicent forma, juntament amb la ciutat d'Alacant i les localitats de Mutxamel, Sant Joan i el Campello, una conurbació de més de vora 500.000 habitants que pertany al seu torn a una àrea metropolitana més àmplia, denominada àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

El relleu es configura com un gran glacis-terrassa que descendeix des de l'alineació Maigmó-Ventós, amb un relleu clarament diferenciat entre la zona muntanyenca septentrional i els suaus plans inclinats del sud. Sense tenir en compte l'arc muntanyenc citat, les terres passen d'una altitud d'uns 440 metres en la Venda de Xirau, als 250 metres de Lloma Redona, més els 109 metres del nucli urbà de la ciutat, fins als al voltant de 85 metres en el barri de Santa Isabel que confina amb el terme municipal d'Alacant, la qual cosa donaria per a tot el territori una suau pendent nord-sud del 3%. No obstant això, cal destacar que el terme no segueix uns límits naturals o comarcals sinó que es defineix com una franja allargada i estreta entre els dos punts citats, constreta pels termes d'Alacant i Mutxamel.

Escassegen les fonts d'aigua, a penes un parell (Carranchalet, Llacunes de Rabasa i el Savinar) i barrancs o rambles que només porten aigua de manera estacional, com la rambla de Rambutjar (tributari de la rambla de les Ovelles).

El mitjà climàtic és el típic del litoral mediterrani, encara que amb índexs d'aridesa superiors als normals de la resta de la regió. Les mitjanes climàtiques oscil·len entre els 12 °C de gener i els 30 °C de juliol i agost, mentre que les pluges no passen de 340 mm anuals, i a més estan desigualment repartides al llarg de l'any. La majoria de les pluges es donen a la tardor durant el mes d'octubre, i a la primavera el mes d'abril. Els dies de pluja són 38 a l'any.

La riquesa del sòl és ja per si mateix limitada perquè predominen terrenys de capacitat agrària mediocre a excepció dels voltants del nucli urbà on apareix un mantell edàfic de major potencialitat. Tampoc són extraordinàries les seves fonts de matèries primeres, a excepció dels afloraments triàsics del Keuper (argiles, guixos, etc.), molt abundants en tota la conca de la Rambla de Rambutjar, susceptibles d'un ús ceràmic o les vetes d'ocre de la serra del Savinar, explotades com a matèria colorant des de la segona meitat del segle xix.

No té vegetació arbòria, exceptuant la conreada i alguns grups de pins en les finques i xalets. La mala herba que creix en les zones no conreades és la pròpia del clima mediterrani, com l'espart, el romaní, la carrasca, etc.

Topònim

modifica

El topònim del municipi va sorgir arran de l'estada de Sant Vicent Ferrer en les terres del Raspeig al voltant de l'any 1411. El municipi va créixer al voltant d'una ermita situada en El Raspeig, on es documenta l'existència dels primers nuclis de població habitats des del segle xvii. Aquesta antiga pedania d'Alacant inicià els tràmits per segregar-se'n el 1836 i finalment va aconseguir la segregació del municipi d'Alacant el 1848.[1] Posteriorment, en el segle xx es va produir la industrialització del municipi i la seua inclusió en l'àrea metropolitana d'Alacant, amb el consegüent creixement demogràfic. A finals del segle xx el municipi va experimentar una extensió urbanística molt important que sumat al procés de desindustrialització ha acabat convertint el municipi en residencial.

Història

modifica

No es coneix amb seguretat quins van ser els seus orígens. És molt possible que es remunten a l'època musulmana. Nogensmenys, si això fora així la seua població musulmana hauria desaparegut a mitjans del segle xvi, ja que l'actual població té la seua arrel en una antiga ermita aixecada el 1560, sota l'advocació de Sant Vicent Ferrer,[2] la qual cosa fa suposar que foren, en la seua major part, cristians vells, i que es convertiren en amos directes de les terres que treballaven. Tingué un segle xix atzarós, ja que malgrat que es va separar d'Alacant, a la qual jurisdicció pertanyia, va perdre la seua municipalitat durant algun temps el 1843. És, per això, un municipi recent que ha assolit en el segle xx un important desenvolupament industrial basat en la indústria de la ceràmica, gràcies a la presència de calcàries en el seu territori, la qual cosa ha permès d'incrementar sa població fins als 33.250 habitants (santvicenters) de 1994 o els 37.883 de 2000. Ambdós fets l'han dut a formar una conurbació amb la capital comarcal, en la qual s'ubica la Universitat d'Alacant.

Demografia

modifica

A data de 2022, Sant Joan d'Alacant tenia 24.450 habitants (INE).[3]

Esports

modifica

El Futbol Club Jove Espanyol va sorgir en 2004 de la fusió dels tres clubs de Sant Vicent del Raspeig.[4]

Política i Govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 4 del Partit Popular (PP), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV-SE), 2 de Vox, 1 de Podem i 1 de Compromís per Sant Vicent (Compromís).

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Sant Vicent del Raspeig

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   José Rafael Pascual Llopis 8.695 32,32% 9 ( +5)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Jesús Javier Villar Notario 8.101 30,11% 8 ( -2)
Vox   Adrián García Martínez 4.917 18,28% 5 ( +3)
Esquerra Unida-Unides Podem   Alberto Bevia Orts 2.343 8,71% 2 ( )
Compromís per Sant Vicent-Acord per Guanyar   Maribel Morera Mateos 1.897 7,05% 1 ( )
Altres candidatures[a]   950 2,87% 0 (  -6)
Vots en blanc   427 1,6%
Total vots vàlids i regidors 27.330 100 % 25
Vots nuls 364
Participació (vots vàlids més nuls) 27.694 61,00%**
Abstenció 17.671* 39.00%**
Total cens electoral 45.365* 100 %**
Alcalde: José Rafael Pascual Llopis (PP) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 9 de PP i 5 de VOX[5])
Fonts:
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Gabriel Molina Villegas PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Jerónimo Antón Gosálvez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Jerónimo Antón Gosálvez PSI 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Canals Beviá PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Canals Beviá PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Canals Beviá
Luisa Pastor Lillo
PSPV-PSOE
PP
03/07/1999
10/10/2001
Moció de censura PP+4GM+1PSVI
--
2003–2007 Luisa Pastor Lillo PP 14/06/2003 --
2007–2011 Luisa Pastor Lillo PP 16/06/2007 --
2011–2015 Luisa Pastor Lillo PP 11/06/2011 --
2015–2019 Jesús Villar Notario[6][7] PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Jesús Villar Notario PSPV-PSOE 05/07/2019 --
Des de 2023 José Rafael Pascual Llopis PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]
  1. També hi participaren Ciutadans-Partit de la Ciutadania (838 vots, 3,11) i TÚpatria (112 vots, 0,42%).

Referències

modifica
  1. «Ajuntament de Sant Vicent de Raspeig». [Consulta: 31 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
  2. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Vincentius: Confessor Domini. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019].  Arxivat 4 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 12 març 2023].
  4. «Historia Jove Español de San Vicente» (en castellà). AD Jove Espanyol. Arxivat de l'original el 2018-11-24. [Consulta: 31 març 2012].
  5. Redacció «Pachi Pascual (PP) ya es alcalde de San Vicente con los votos de Vox». ValenciaPlaza, 17-06-2023 [Consulta: 13 novembre 2023].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sant Vicent del Raspeig. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

modifica