Santa Anna

Per a altres significats, vegeu «Santa Anna (desambiguació)».

Santa Anna (Aina en mallorquí, Hannah en hebreu),[1] és la mare de la Mare de Déu en la tradició cristiana així com en la tradició musulmana.

Infotaula de personaSanta Anna
Faras Saint Anne (detail).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) חַנָּה
(grc) Ἅννα
(ar) حنة Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Betlem Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Seforis Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentJerusalem (tomba redescoberta en 1889, sota una escola musulmana); una tradició diu que es van traslladar a Apt (França), a la Catedral de Santa Anna; d'aquí, una part va anar a parar a Sainte-Anne-d'Auray (Bretanya) 
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
Mare de la Mare de Déu
CelebracióEsglésia Catòlica, Església Ortodoxa, Comunió Anglicana, Islam
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeBasílica de Santa Anna (Jerusalem), sobre la casa on va viure; Apt, Sainte-Anne d'Auray
Festivitat26 de juliol; 25 de juliol entre els ortodoxos
IconografiaAmb Sant Joaquim i la Mare de Déu nena; amb la Mare de Déu, nena; amb la Mare de Déu i el Nen Jesús, com a mare i àvia; amb Sant Joaquim, abraçant-la davant la Porta Daurada
Patrona deMestresses de casa; articles perduts; cosidores; distribuïdors de roba usada; embaràs; fabricants de randa; iaies, mares; miners; Blanes, l'Estartit, Santpedor, el Vendrell; Albal, Albalà, Mainar, Tudela, Canadà, Chiautempan (Mèxic), Bretanya, Norwich (Connecticut), Quebec, Santa Ana (El Salvador), Adjuntas (Puerto Rico), Sucaina
Família
CònjugeJoaquim Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Modifica el valor a Wikidata
MareEmerència Modifica el valor a Wikidata
GermansSobe Modifica el valor a Wikidata

Anna és patrona de Quebec i de Bretanya, així com de les dones treballadores i dels miners. Juntament amb sant Joaquim són patrons dels avis.[2]

BiografiaModifica

La figura de santa Anna no apareix al Nou Testament però sí als textos apòcrifs, en concret el Protoevangeli de Jaume del 150 dC. Com en els evangelis canònics, els que han estat declarats apòcrifs fan paral·lelismes amb passatges de l’ Antic Testament. Així, en la tradició catòlica, el personatge d'Anna es refereix sovint a la seva homònima Anna, mare de Samuel, profeta i última jutge d'Israel.[3] (hebreu : חַנָּה hannah "favor", "gràcia"). Passa el mateix en la tradició musulmana.

Santa Anna i Sant Joaquim eren una parella rica, piadosa i sense fills, segons els evangelis apòcrifs. Un dia festiu Joaquim va anar a oferir un sacrifici al tempe i un tal Ruben el fa expulsar del temple perquè els homes sense descendència eren indignes de ser admeosos. Compungit, en comptes de tornar a casa va anar a pregar a la muntanya. Anna veia que el marit no tornava i va pregar a Déu que li permetés tenir un fill i que el dedicaria al seu servei. Les seves pregàries van ser escoltades i un àngel li va dir a Anna qu econcebria un fill que seria "beneït per tot el món". L'àngel li va dir el mateix a Joaquim, que va tornar a casa. Anna va tenir una nena.[2]

L'Església d’Orient va acceptar aquest relat només després que el difongués Jeroni d'Estridó, que n'exclou allò més meravellós. Molts sants orientals predicaven a Santa Anna, entre d'altres Joan Damascè, Epifani I de Constància, o Sofroni de Jerusalem.[4]

Johannes Eck en un sermó que va predicar a París el 1579 va dir que els pares d'Anna es deien Emerència i Estolà i que abans de tenir-la van passar vint anys sense descendència. També va dir que Joaquim va morir poc depsrés de la Presentació de Jesús al temple, que després Anna es va casar amb Cleofàs amb qui va tenir Maria de Cleofàs, que seria la mare dels apòstols Jaume el Menor, Simó, Judes Tadeu i Josep el Just. Mort Cleofàs es va casar amb Solomas i va tenir Maria Salomé, mare dels apòstols Joan i Jaume el Major. Al segle XVI al costat dels defensors d'aquesta versió hi havia d'altres que defensaven la monogàmia d'Anna com Belori i Belarmí.[2]

També en la tradició musulmana, Anna anomenada Hanah és la mare de Maria (Maryam), mare de Jesús.

VeneracióModifica

 
Santa Anna i la Verge en una pintura del segle xv.

Justinià I, de l'església oriental, va fer que li dediquessin una església, probablement el 25 de juliol, motiu pel qual a orient la seva festivitat és aquest dia. Aquesta festivitat apareix al document litúrgic més antic de l'església grega, el Calendari de Constantinobla de la primera meitat del segle viii. Els grecs també conserven una festa comuna de sant Joaquim i santa Anna el 9 de setembre. A l'església llatina se celebra el 26 de juliol des d'almenys el segle XII, i a Anglaterra va ser introduïda per Urbà VI el 21 de novembre del 1378. Des del 1584 se celebra a l'església llatina universal.[2]

Una tradició medieval diu que les restes de Santa Anna van ser portades des de Jerusalem a Europa, durant la invasió musulmana. Segles després, van ser descobertes a la cripta de la Catedral d'Ate (Valclusa), que va convertir-se en centre de pelegrinatge. Part de les relíquies va repartir-se, arribant a Sainte-Anne-d'Auray (Bretanya), que va esdevenir una de les metes de pelegrinatge més importants del nord d'Europa.

La devoció a Santa Anna, molt limitada a alguns santuaris, es va estendre per tot el món catòlic des XIV segle xiv, amb la difusió de les històries de la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze i els debats teològics sobre el dogma de la Immaculada Concepció, que van suposar una estreta associació entre el culte de Santa Anna amb el de la Verge. Des d'aquest moment la història de Santa Anna es va divulgar a Occident fins que es convertí en un dels sants més populars també pels cristians de ritus llatí.[2]

A Catalunya hi ha diverses esglésies dedicades a santa Anna en poblacions com Barcelona, Montornès, Santpedor, la Baronia de Rialb, Caseres, Bescanó, Mataró, la Vall d'Aran o Breda, entre d'altres.

IconografiaModifica

Obresː

  • Santa Anna i la Mare de Déu nena. Escultura catalana del segle XVIII (Monestir de Pedralbes)
  • Santa Anna. escultura d'Anton Compte a l'església de Sant Felip Neri de Barcelona (s. XVIII)

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Lligadas, Josep. Santa Anna i sant Joaquim. 2a ed.. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, Maig de 2013. ISBN 9788474674279. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «San Joaquín y Santa Ana». Catholic.net, 2020 [Consulta: 9 agost 2020].
  3. Émile Boutin. La Bonne Vierge: culte et tradition. Siloë, 2003, p. 131. 
  4. «Saints Anne and Joachim | parents of Mary» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2019].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica