Obre el menú principal

Santa Casa de Loreto

La Santa Casa és una basílica i santuari de peregrinació catòlica, al municipi italià de Loreto (Ancona). Es construí al voltant de la casa on, segons la tradició, l'arcàngel Gabriel anuncià a la Verge Maria la concepció divina i on visqué la Sagrada Família, a Natzaret.

Infotaula d'edifici
Santa Casa de Loreto
Basilica Pontificia della Santa Casa di Loreto.jpg
Nom en la llengua original (it) Basilica della Santa Casa
Epònim Maria
Dades
Tipus església i international shrine Tradueix
Part de propietats extraterritorials de la Santa Seu
Creació 1468
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura gòtica
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióMarques
Provínciaprovíncia d'Ancona
VilaLoreto
 43° 26′ 27″ N, 13° 36′ 39″ E / 43.44093°N,13.61092°E / 43.44093; 13.61092
Format per Sacristy di San Giovanni Tradueix
Activitat
Diòcesi Prelatura territorial de Loreto
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La llegendaModifica

Segons la llegenda, foren els àngels els que transportaren les pedres per a la construcció d'aquesta casa des de Natzaret. També llegendària és la història que explica que la casa de Maria s'havia construït sobre una roca, que roman a Natzaret, i que és objecte d'una gran veneració en l'església de l'Anunciació d'aquell municipi. Encara que les parets d'aquesta casa es traslladaren cap a finals del segle XIII, una volta finalitzada l'hegemonia dels croats a Terra Santa, primer a Croàcia i després a Itàlia, on s'allotjaren en diversos enclavaments fins a instal·lar-se finalment en un bosc de llorers que el poblen. El fragment considerat com el nucli original de la casa també es troba en aquest bosc, que deu el nom de Loreto precisament als llorers que el poblen.

L'edificacióModifica

La Santa Casa es tracta en realitat d'un espai sense fonaments, amb parets d'uns tres metres d'altura revestides amb maó per la seva protecció i envoltades per una església impressionant, començada el 1468 en estil gòtic-renaixentista, a proposta del papa Juli II, i completada el 1587. Aquesta basílica, de quasi 100 m de longitud, té una planta de creu llatina i sembla una fortalesa degut al seu disseny, amb edificis laterals i murs de delimitació.

Els pelegrinsModifica

La peregrinació a Loreto s'inicià ja a principis del segle XIV, però arran de la construcció d'aquesta església es generà un flux de milions de pelegrins que encara no s'ha interromput. Lògicament s'hi venera la pròpia «Santa Casa de Maria», però als fidels també se'ls hi ensenya objectes del mobiliari: l'obertura en el mur en la qual es troben actualment (2016) els estris litúrgics per a les misses i que degué constituir el lloc en què Maria guardava els seus aliments, coneguda com la Credenza della Madonna (el rebost de la Verge). Així mateix, es mostra el Santo Armadio (el Sant Armari) en el qual Maria deuria guardar la seva Bíblia, i els apòstols, les seves primeres hòsties, així com el Santo Camino (la santa xemeneia), en la qual cuinava Maria. No obstant, la imatge de culte més important és una marededéu negra, una estàtua de fusta de cedre fosca.

Festes importantsModifica

Els dies festius més importants són el naixement de Maria, el 8 de setembre, i sobretot la commemoració de l'arribada de la Santa Casa de Loreto, el 10 de desembre, milers de pelegrins vetllen en l'església, en la gran Piazza della Madonna i en els turons veïns, i encenent espelmes i fogueres per a indicar el camí als àngels. Aquesta celebració popular, i molt emotiva, finalitza a altes hores de la matinada, onejant mocadors blancs com a benvinguda a el sagrat. Els fidels solen besar l'estàtua de Crist fuetejat i la cara de Maria de l'Anunciació; en conseqüència, ambdues imatges presenten un aspecte força desgastat. En temps passats era costum retirar petits fragments dels murs i emportar-se'ls com a relíquia, però naturalment es prohibí aquest costum, perquè si ja no existiria aquest sagrat emplaçament. En el seu lloc, ara s'hi venen campanetes decorades amb cintes de color blau-cel, que en teoria serveixen per a evitar les tempestes i les granissades, però també qualsevol altre tipus de desgràcia.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Casa de Loreto