Viquipèdia

Clara d'Assís

fundadora de les Clarisses i santa de l'Església catòlica
(S'ha redirigit des de: Santa Clara d'Assís)

Clara d'Assís, originàriament Chiara Scifi, (Assís, 16 de juliol de 1193 - íd., 11 d'agost de 1253) va ser una religiosa italiana que va col·laborar amb sant Francesc d'Assís; fou la fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses i va ser la primera dona que redactà una regla pròpia.[1][2] Va ser canonitzada només dos anys després de la seva mort, el 1255. Pius XII la proclamà santa patrona de la televisió i les telecomunicacions.[3][4][5]

Infotaula de personaClara d'Assís

Fragment d'un fresc de Simone Martini, 1312–20, a la basílica de San Francesco d'Assís Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementChiara Scifi di Offreduccio
16 juliol 1194 Modifica el valor a Wikidata
Assís (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1253 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Assís (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Santa Clara (Assís) 
Abadessa
1215 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundadora de l'Orde de Santa Clara
Activitat
Camp de treballMisticisme, pregària i gestió Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonja, founder of Catholic religious community (en) Tradueix, mística, escriptor religiós, autora, filòsofa Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEdat mitjana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósClarisses
Verge, religiosa i fundadora
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Comunió anglicana, luteranisme
Canonització15 d'agost de 1255 , Anagni nomenat per Alexandre IV
Festivitat11 d'agost
IconografiaHàbit de clarissa; amb una custòdia o un llum d'oli,
Patrona deClarividència, malalties de l'ull; telecomunicacions (telèfon, telègraf) i televisió
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
MareOrtolana (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAgnès d'Assís Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 març 1212clothing ceremony (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d20cdf06-3c95-47dc-80ab-48f23dd9fb58 Find a Grave: 5119 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era filla de Favarone di Offreduccio i d'Ortolana, que formaven una família acomodada i amb prestigi a la ciutat d'Assís. Ja de ben petita posseïa un fort sentiment religiós, va voler consagrar la seva vida a Déu i va refusar el matrimoni que la seva família li havia arranjat.[6][7]

La nit del 28 de març de 1211 (vigília del Diumenge de Rams), Clara va fugir de la casa dels pares, propera a la catedral d'Assís. Anà al lloc on hi havia Francesc d'Assís i els seus primers seguidors, vora l'església de Santa Maria dels Àngels (la Porciúncula) i demanà de fer-se penitent com ells. Francesc li tallà els cabells, la vestí amb una túnica i la va fer entrar al monestir benedictí de San Paolo delle Badesse de Bastia Umbra, a 4 kilòmetres d'Assís. Després, ingressà a un altre monestir benedictí, el de Sant'Angelo di Panzo on, poc després, s'hi reuniria la seva germana Agnès.[6][8]

Clara s'instal·là a un petit edifici annex a l'església de San Damiano, a Assís, que havia estat restaurada per Francesc. Hi va viure sota les directrius del bisbe Guido d'Assís. Altres dones s'hi aplegaren, entre elles la seva altra germana Beatriu i la seva mare Ortolana, fins a arribar a una comunitat de cinquanta dones. Allí transcorregué la resta de la seva vida: quaranta-dos anys, dels quals, vint-i-nou va passar-los malalta.[6]

Seguint l'exemple de Francesc, va voler formar una comunitat de monges pobres, dedicades a la pregària i al servei als altres. Anomenades Damianites pel poble i Dames Pobres per Francesc, van esdevenir les monges clarisses.[6][8]

El nou orde es va estendre ràpidament per Europa, especialment per terres franceses i hispanes. En terres catalanes se'n fundaren ja als segles XIII i XIV; entre altres, els monestirs de Lleida (1240), Tarragona (1248), Palma (1260), Castelló d’Empúries (1267),[9] Manresa (1322), Xàtiva (1325), Pedralbes (1326), Balaguer i Puigcerdà (1351), Tortosa...[8] O els de Vilafranca del Penedès i Santa Maria de Jerusalem, a Barcelona, avui desapareguts.[10] O se'n continuen fundant, com els de València (1911) i Fortià (1973).[9]

  •  
    Pintura de Giotto (Florència, Santa Croce), segle xiv
  •  
    Quadre d'Andrea Vanni, ca. 1365 (Claremont, Califòrnia)
  •  
    Vitrall a Cluj (Romania), s. XIX
  •  
    Talla a Sankt-Oswald bei Haslasch, s. XIX

El Privilegi de la pobresa modifica

Va obtenir de Francesc una primera regla basada en la pobresa. La regla indica que el carisma de les dones es manifesta en la clausura del monestir, en la vida contemplativa i la pregària, segons el model benedictí, del que es diferencia pel vot de pobresa individual i de l'orde com a tal. Al voltant de la pobresa va girar l'experiència mística i els pocs escrits de Clara i no va voler que minvés. Així, quan el cardenal Ugolino va donar-li una nova regla on el rigor de la pobresa no era tan gran, Clara no la va acceptar. Quan Ugolino esdevingué papa com a Gregori IX (1227-1241) li concedí el Privilegium Paupertatis (privilegi de la pobresa, confirmat per Innocenci IV en 1253. Només en l'"altíssima pobresa" i abandonant els béns materials i confiant-se a Déu, hom se sent lliure per a recórrer el camí de la fe.[6]

La segona meitat de la seva vida, va patir malalties, però participant en els oficis litúrgics. Va morir a San Damiano l'11 d'agost de 1253, als seixanta anys. Només dos anys més tard, Alexandre IV la canonitzà, el 15 d'agost de 1255. La seva regla, és l'única aprovada de la història que és per a dones i ha estat escrita per una dona.[6]

  •  
    Basílica i convent de Santa Clara (Assís)
  •  
    Sepulcre de la santa (el cos és de cera i dintre n'hi ha les restes òssies)
  •  
    Relíquies de la santa a la cripta de Santa Chiara: els seus cabells tallats, el bordó de l'hàbit i una sandàlia de Sant Francesc
  •  
    Casa natal de Santa Clara, prop de S. Rufino d'Assís
  •  
    Capella de la Porciúncula, avui dins S. Maria degli Angeli (Assís), primer lloc on s'instal·là la santa com a penitent
  •  
    Refetor de San Damiano, on visqué i morí la santa

Llegendes modifica

Santa Clara és la protectora de les telecomunicacions: un dia de Nadal, Clara no va poder assistir a la missa que deia Sant Francesc, ja que era malalta al llit. Volent poder veure-la, va tenir una visió de la celebració, podent-hi "assistir" de lluny. Per aquesta tradició de "retransmissió", va ser anomenada, el 1958, patrona de la televisió i les telecomunicacions.[8]

Els sarraïns havien fet una incursió i eren a les portes d'Assís, assetjant San Damiano. Clara va prendre la custòdia i va mostrar-los als invasors des d'una finestra. Una llum cegadora va fer fugir als musulmans d'Assís.

Gregori IX la visità al convent i li demanà que beneís el pà. Quan Clara el beneí, aparegué una creu a sobre.

Iconografia modifica

Obresː

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «St. Clare of Assisi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 febrer 2024].
  2. ↑ «CHIARA di Assisi, santa - Treccani» (en italià). [Consulta: 3 febrer 2024].
  3. ↑ «Clara claris praeclara: Sept. 26, 1255 A.D. (Butlla del Papa Alexandre IV, bisbe)». Fontes Franciscani. [Consulta: 3 febrer 2024].
  4. ↑ Jornet Benito, Núria. Els miralls de Clara d'Assís: el naixement de l'Orde de Santa Clara en terres catalanes. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 agost 2013]. 
  5. ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Clare of Assisi». [Consulta: 3 febrer 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 151-153. ISBN 9788416166220. 
  7. ↑ Gosset. Mujeres místicas: Época medieval (en castellà). 2a edició. Palma: José J. de Olañeta Editor, 1998, p. 21-33. ISBN 84-7651-592-8. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Amich, Narcís M. «Per sobre de tot, la pobresa». El senyal. Revista de la Diòcesi de Girona, abril-maig 2021, pàg. 24.
  9. ↑ 9,0 9,1 «El Convent de Santa Clara». Ajuntament de Fortià. [Consulta: 3 febrer 2024].
  10. ↑ «Santa Maria de Jerusalem - Monestirs». [Consulta: 3 febrer 2024].

Enllaços externs modifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Clara d'Assís
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara d'Assís
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clara_d%27Assís&oldid=33050758»